![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/DEIXAREM-QUE-LA-HISTORIA-ES-REPETEIXI-TEATRE-MUSICAL.jpeg\")
\u25baEls americans han constru\u00eft un imperi innegable en aquest g\u00e8nere i s\u2019han apropiat, o han modificat les idees i conceptes preexistents a la seva cultura teatral. A inicis del segle passat el gran empresari Florenz Ziegfeld Jr. viatjava a Par\u00eds per comprar la can\u00e7\u00f3 Mon Homme<\/em>, amb m\u00fasica de Maurice Yvain i lletra de Andr\u00e9 Willemetz i Jacques Charles, popularitzada per Fanny Brice sota el t\u00edtol My Man<\/em>. Un altre exemple podria ser el mateix My Way<\/em> popularitzada per Frank Sinatra -la veu-, que \u00e9s tamb\u00e9 una can\u00e7\u00f3 francesa amb el t\u00edtol original Comme d’habitude <\/em>de Claude Fran\u00e7ois i Jacques Revaux i que Paul Anka va reescriure en angl\u00e8s. Buscaven, transformaven i creaven.<\/p>\n\n\n\n \u25baTenir referents internacionals \u00e9s essencial, per\u00f2 aquests referents no ens poden fer perdre la nostra personalitat com a poble i com a creadors. Un bon exemple en va ser l\u2019amiga N\u00faria Feliu. Ella cantava en catal\u00e0 els temes americans, molts d’ells sortits del teatre musical americ\u00e0, i els combinava amb el repertori musical propi, com el cuplet catal\u00e0, el teatre l\u00edric o la sardana. Ella mateixa va explicar-nos que quan va acompanyar Leonard Bernstein en una visita a Barcelona, aquest va quedar meravellat pel so de la cobla. Hem explorat prou les nostres sonoritats?<\/p>\n\n\n\n \u25baEn una de les darreres converses que vam tenir amb l\u2019\u00cd\u00f1igo Santamaria la vam centrar sobre Hamilton<\/em> i est\u00e0vem d\u2019acord amb el que vam anomenar \u00abl’efecte Hamilton<\/em>\u00ab: Com que un musical amb rap havia triomfat, en els pr\u00f2xims deu anys haur\u00edem d\u2019escoltar partitures de musicals amb rap, la majoria poc afortunades, perqu\u00e8 un en concret havia triomfat<\/em>. Potser si algunes d\u2019aquestes desenes de partitures, que volien repetir aquesta f\u00f3rmula, haguessin apostat per l\u2019estil personal del creador, haur\u00edem tingut un altre \u00e8xit. Dir aix\u00f2 \u00e9s fer una especulaci\u00f3, ho sabem, per\u00f2 \u00e9s una evid\u00e8ncia que el que pretenien aconseguir amb la imitaci\u00f3 d’aquella f\u00f3rmula no ho han aconseguit.<\/p>\n\n\n\n \u25baSegons sembla, actualment una bona part del teatre musical americ\u00e0 viu enrocat en fer espectacles d\u2019hist\u00f2ries o can\u00e7ons molt conegudes, potser per falta d\u2019idees i pels riscos econ\u00f2mics. Comentava el mestre Sondheim que va ser una aut\u00e8ntica alliberaci\u00f3 creativa per ell, quan la m\u00fasica del teatre musical americ\u00e0 es va alliberar d\u2019haver de ser el n\u00famero 1 de la llista d\u2019\u00e8xits. D’aquesta manera podria escriure una partitura totalment personal sense tenir la necessitat de crear hits, seguint la moda del moment. Aix\u00ed, aplicant aquest pensament, va crear una paret mestra a la hist\u00f2ria del teatre musical internacional. On ha quedat la filosofia del mestre Sondheim?<\/p>\n\n\n\n \u25baA Catalunya ens arriben des de fa molts anys espectacles americans, anglosaxons o fins i tot francesos i s\u2019acostuma a establir una comparaci\u00f3: A fora els espectacles s\u00f3n millors que els d\u2019aqu\u00ed.<\/em> Per\u00f2 alerta, com va dir en Jordi Cornudella a l\u2019espai de endesarrollo.dev\/teatremusical\/ \u201cConverses\u201d:<\/em> \u201cNom\u00e9s ens solen arribar els espectacles que han tingut \u00e8xit a fora, i s\u00f3n aquests els que comparem amb els nostres. No els comparem amb els espectacles que han fracassat a altres pa\u00efsos\u201d.<\/em> Amb aquesta apreciaci\u00f3 \u00e9s evident que la balan\u00e7a que es mira el teatre musical catal\u00e0 no \u00e9s justa ni igualit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n \u25baFa temps que a Catalunya i a Barcelona hi ha un bon nivell de formaci\u00f3 d\u2019actors i actrius en teatre musical. Ens n\u2019hem de felicitar i alegrar, per\u00f2 no podem aturar-nos eternament en aquesta fita, que potser ja fa massa temps que repetim i ens priva de veure altres aspectes. <\/p>\n\n\n\n \u25baEn els darrers anys a Catalunya ha saltat l\u2019alarma en el teatre musical, pel fet que ten\u00edem poques produccions de gran format en catal\u00e0. Sense cap mena de dubte, aquest fet que arrenca a inicis del 2000 ha tingut darrerament dos detonants importants: El comiat de la companyia catalana de teatre musical per excel\u00b7l\u00e8ncia i que, per primera vegada a la hist\u00f2ria del teatre musical catal\u00e0, una productora catalana creava el 100% dels seus espectacles musicals en castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n \u25baLa deixadesa institucional, pel que fa al catal\u00e0 dins el teatre i concretament dins el teatre musical, ha fet que in extremis hagi sortit una l\u00ednia de subvenci\u00f3 per fer teatre musical de gran format en catal\u00e0. Benvinguda sigui, o potser haurem de dir ben tornada, perqu\u00e8 de subvenci\u00f3 per fer teatre musical de gran format, n\u2019hi ha des de fa molts anys a Catalunya, sigui en empreses privades o p\u00fabliques, per\u00f2 la poca cura o sensibilitat per l\u2019idioma, que des de fa m\u00e9s de 20 anys arrosseguem, ha fet que sigui necessari especificar que les produccions subvencionades per la Generalitat de Catalunya hagin de ser en catal\u00e0. Un fet que a priori semblaria m\u00e9s que evident.<\/p>\n\n\n\n \u25baSi realment des de les institucions hi ha una ferma voluntat per apostar pel teatre musical en catal\u00e0, potser s’hauria d\u2019anar a buscar aquells herois que fa m\u00e9s de vint anys que fan teatre musical en catal\u00e0 i que gr\u00e0cies a ells el teatre musical en catal\u00e0 ha arribat viu al segle XXI. Aquest s\u00f3n indubtablement la gent del petit i mitj\u00e0 format que fa d\u00e8cades que lluiten, amb els seus diners, per crear teatre musical en catal\u00e0, per portar obres internacionals de Broadway o del West End londinenc tradu\u00efdes al catal\u00e0, per recuperar el patrimoni hist\u00f2ric o per crear-ne de nou. Aquests no mereixen una subvenci\u00f3 espec\u00edfica?<\/p>\n\n\n\n \u25baAl nostre entendre, mereixen el reconeixement i suport institucional per poder desenvolupar les seves creacions, com fa anys que fan, per\u00f2 amb un suport que els faci sortir de la precarietat. Fem-los cr\u00e9ixer i tindrem un ecosistema musical ric, on conviur\u00e0 la recuperaci\u00f3 i actualitzaci\u00f3 del nostre teatre l\u00edric, la nova creaci\u00f3, la importaci\u00f3 d\u2019espectacles d\u2019\u00e8xit o d\u2019aquells que un poble ha de tenir en el seu idioma i tant de bo la creaci\u00f3 de noves companyies de teatre musical catalanes que aglutinin diverses generacions i que coneguin la hist\u00f2ria centen\u00e0ria del teatre musical catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n \u25baEls professionals i la creativitat els tenim. Enfoquem les ajudes en un espai per la creaci\u00f3 catalana on es pugui crear explicant les nostres noves hist\u00f2ries. Catalunya t\u00e9 l\u2019oportunitat de ser \u00fanica. Creem la factoria del teatre musical catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n \u25baQue els creadors no vegin la necessitat de repetir c\u00edclicament aquell estil musical o aquella f\u00f3rmula que est\u00e0 de moda. De fet, a Catalunya, a inicis del segle passat, convivien totes aquestes f\u00f3rmules esc\u00e8niques amb naturalitat. La creaci\u00f3, la reproducci\u00f3, el gran i el petit format. Tothom va tirar per separat en lloc d\u2019unir-se i les institucions no ho van recolzar. Deixarem que la hist\u00f2ria es repeteixi?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u25baAntoni Font-Mir: Doctorand en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB, llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona, fundador de endesarrollo.dev\/teatremusical\/. \u25baAquest article forma part de la III revista dels Premis endesarrollo.dev\/teatremusical\/. \u25baUna de les imatges teatrals possiblement m\u00e9s globalitzades de finals del segle XX i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18139,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-18138","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18138"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18138\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18139"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/DEIXARAM-QUE-LA-HISTORIA-ES-REPETEIXI-MUSICALS-CATALANS.jpeg\")