{"id":18144,"date":"2024-11-15T00:00:00","date_gmt":"2024-11-14T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/?p=18144"},"modified":"2024-11-15T00:00:00","modified_gmt":"2024-11-14T23:00:00","slug":"%e2%96%baun-exit-collectiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2024\/11\/15\/%e2%96%baun-exit-collectiu\/","title":{"rendered":"\u25baUn \u00e8xit col\u00b7lectiu."},"content":{"rendered":"<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baCarme Cuesta: actriu, cantant i yogui.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-gallery has-nested-images columns-default is-cropped wp-block-gallery-1 is-layout-flex wp-block-gallery-is-layout-flex\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"900\" height=\"600\" data-id=\"4098\" src=\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Carme-Cuesta-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4098\" srcset=\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Carme-Cuesta-1.jpg 900w, https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Carme-Cuesta-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Carme-Cuesta-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Carme-Cuesta-1-18x12.jpg 18w\" sizes=\"auto, (max-width: 900px) 100vw, 900px\" \/><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baAquest article forma part de la III revista dels Premis endesarrollo.dev\/teatremusical\/.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baVaig veure <em>Glups <\/em>i <em>Nit de Sant Joan<\/em> a Tarragona, tenia 17 o 18 anys i encara recordo escenes, veus, les cares dels actors &#8211; aquell Bozzo llumin\u00f3s -. Em va impactar per la seva est\u00e8tica, pel tractament innovador del teatre amb can\u00e7ons, que no s\u00e9 si es podria dir ja teatre musical.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baMai en aquell teatre de Tarragona, hauria pensat que podria entrar i participar en la m\u00e0gia col\u00b7lectiva de Dagoll Dagom.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baUn temps despr\u00e9s, amb 23 anys Dagoll Dagom va ser la meva llar m\u00e0gica, on vaig poder viure uns dels moments m\u00e9s lluminosos de la meva vida. <em>Mar i cel,<\/em> <em>Flor de nit<\/em>, <em>Historietes<\/em>, <em>T&#8217;odio amor meu<\/em>, <em>Els pirates<\/em> i ara fa no res, la gala dels 50 anys <em>La gran nit de Dagoll Dagom<\/em>. Els assajos de <em>Mar i cel,<\/em> van ser els m\u00e9s bonics que recordo. Cant\u00e0vem, venia l\u2019Albert&nbsp; Guinovart a ensenyar les noves can\u00e7ons, f\u00e8iem acrob\u00e0cies (d&#8217;aquestes m&#8217;escaquejava tot el que podia), era estiu i tots \u00e9rem joves i feli\u00e7os. A l&#8217;estrena l&#8217;octubre de 1988 els aplaudiments al final de la primera part, quan el <em>barco<\/em> girava i tots els pirates cantaven, van ser impressionants, era una felicitat totalment compartida.<br>\u25baDagoll Dagom \u00e9s el resultat de creure en la creaci\u00f3 col\u00b7lectiva de tots els pastorets, de totes les corals, de tots els conservatoris (perqu\u00e8 encara no hi havia&nbsp; escoles de teatre musical) de totes les guitarres amb les quals hem cantat en rotllana milers de joves. Dagoll Dagom es va acabar convertint en un trio, Periel, Cisquella, Bozzo, que li donava forma: terra, foc i aire, creant i acollint als seus actors per poder plasmar tot el que tenien en el seu cap i en el seu cor.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baAix\u00f2 volia dir que de vegades eres de la fam\u00edlia, i despr\u00e9s marxaves. Entendre el rol que cadasc\u00fa t\u00e9 en el seu moment no \u00e9s f\u00e0cil per a ning\u00fa i menys per als actors, t\u00e8cnics, m\u00fasics, compositors, figurinistes, escen\u00f2grafs que vivim aquest ofici tan voluble i fr\u00e0gil. Filies i f\u00f2bies, companyies amb qu\u00e8 el grup funcionava, en qu\u00e8 recollien premis, aplaudiments, \u00abtot venut\u00bb i d&#8217;altres que, fetes amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3 i certesa, no funcionaven. S\u00f3n molts anys 50 i no sempre&nbsp; triomfals.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baAra els tocar\u00e0 deixar els escenaris, tancar la barraca, i a nosaltres tenir-los ben presents. La bona not\u00edcia \u00e9s que el llegat que ens han deixat \u00e9s tan important que obres com <em>El Mikado<\/em>, <em>Mar i&nbsp; cel <\/em>o <em>Flor de nit<\/em>, es continuaran cantant a totes les escoles, als grups de teatre amateur, a les corals, retornant d&#8217;una manera c\u00edclica a l&#8217;origen de la creaci\u00f3 col\u00b7lectiva que s\u2019haur\u00e0 alimentat amb un repertori art\u00edstic nou i molt valu\u00f3s pel nostre poble i de la nostra llengua.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1000\" height=\"750\" src=\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/CARTELLS-DAGOLL-DAGOM-REVISTA-TEATREMUSICAL.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-18146\" srcset=\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/CARTELLS-DAGOLL-DAGOM-REVISTA-TEATREMUSICAL.jpeg 1000w, https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/CARTELLS-DAGOLL-DAGOM-REVISTA-TEATREMUSICAL-300x225.jpeg 300w, https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/CARTELLS-DAGOLL-DAGOM-REVISTA-TEATREMUSICAL-768x576.jpeg 768w, https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/CARTELLS-DAGOLL-DAGOM-REVISTA-TEATREMUSICAL-16x12.jpeg 16w\" sizes=\"auto, (max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Programes de m\u00e0 de Dagoll Dagom.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baQuan vaig fer la Blanca a <em>Mar i cel<\/em>, substituint a l\u2019\u00c0ngels&nbsp; Gonyalons &#8211;&nbsp;tot un repte!- El Bozzo em va dir: <em>\u201cfas una protagonista amb \u00e0nima de secund\u00e0ria\u201d.<\/em> Ell no sabia que no era un retret, era un elogi, sempre he brillat amb el col\u00b7lectiu, al servei del grup, i qui no ha sabut posar-se al pilar d&#8217;un castell com el nostre, mai sabr\u00e0 com s&#8217;\u00e9s de feli\u00e7 suant, empenyent, aguantant i finalment desfent el castell, a cada funci\u00f3 ef\u00edmera de la qual he format part. Com ho han fet tots els \u00abDagolls\u00bb que formen part de la hist\u00f2ria de la companyia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u25baGr\u00e0cies al nostre p\u00fablic per sostenir-ho i per fer-nos feli\u00e7os a cada funci\u00f3.&nbsp;<br>\u25baEns veiem a l&#8217;\u00faltima: <em>Mar i cel<\/em> 2024.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u25baCarme Cuesta: actriu, cantant i yogui. \u25baAquest article forma part de la III revista dels Premis endesarrollo.dev\/teatremusical\/. \u25baVaig veure Glups i Nit de Sant Joan a Tarragona, tenia 17 o 18 anys i encara recordo escenes, veus, les cares dels actors &#8211; aquell Bozzo llumin\u00f3s -. Em va impactar per la seva est\u00e8tica, pel tractament [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18146,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-18144","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18144"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18144\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}