![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Liric-Tivoli-1901-TEATRE-MUSICAL-1-1000x628-1.png\")
\u25baEstem parlant d\u2019obres, ara desconegudes, com El Comte l\u2019Arnau <\/em>de Morera o La pres\u00f3 de Lleida<\/em> de Pahissa, representades centenars de vegades a l\u2019escenari del teatre Principal, o de L\u2019alegria que passa<\/em>, que va romandre en la cartellera barcelonina pr\u00e0cticament ininterrompudament durant m\u00e9s de 20 anys.<\/p>\n\n\n\n \u25baI no nom\u00e9s barcelonina, perqu\u00e8 el Teatre L\u00edric Catal\u00e0 va ser un moviment al qual es va afegir tota Catalunya. M\u00e9s enll\u00e0 de les (bastant poc) conegudes empreses de Teatre L\u00edric Catal\u00e0 de Morera al T\u00edvoli o dels Espectacles-Audicions Graner al Principal, des de Girona fins a Reus, passant per Terrassa, Manresa o Tarragona, entre altres, va haver-hi empreses, companyies o centres associatius que van, tant importar les estrenades a Barcelona, com produir les seves pr\u00f2pies obres de teatre l\u00edric catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n \u25baParlem tamb\u00e9 d\u2019actors i cantants que van projectar la seva carrera dins del teatre l\u00edric exclusivament en catal\u00e0, com ara Assumpci\u00f3 Paricio, protagonista d\u2019infinitat de portades de revista i primer nom de cartell de multitud de produccions. La primera Zaira de L\u2019alegria que passa <\/em>al 1900, primera actriu l\u00edrica del Principal durant l\u2019\u00e8poca de Graner (1905-07), propiet\u00e0ria de la seva pr\u00f2pia companyia l\u00edrica al 1915, i de nou a la represa de Morera del Teatre L\u00edric Catal\u00e0 al 1922. No en tenim una biografia.<\/p>\n\n\n\n \u25baQu\u00e8 ha passat, per\u00f2, perqu\u00e8 ara no en sapiguem res? Perqu\u00e8 la historiografia digui que el teatre l\u00edric catal\u00e0 \u201cno existeix\u201d o va ser \u201cun frac\u00e0s\u201d que no val la pena estudiar? Intu\u00efm la resposta: massa \u201cpopular\u201d. Si no podem dir que a Catalunya s\u2019escrivia \u00f2pera wagneriana, millor no dir res.<\/p>\n\n\n\n \u25baLa seva hist\u00f2ria, encara per escriure, \u00e9s una tasca pendent de gran urg\u00e8ncia per la mem\u00f2ria cultural catalana i desatesa per l\u2019acad\u00e8mia, igual que les institucions catalanes tenen desatesa la recuperaci\u00f3 d\u2019aquest patrimoni immaterial.<\/p>\n\n\n\n \u25baAquest 2024 s\u2019ha pogut escoltar a Madrid la recuperaci\u00f3 de la Gal\u00b7la Plac\u00eddia<\/em> de Guimer\u00e0 i Pahissa, i en els \u00faltims anys el Teatro de la Zarzuela ha recuperat tamb\u00e9 altres \u00f2peres de compositors catalans de l\u2019\u00e8poca com ara la Marianela<\/em> de Pahissa (2020) o La Celestina<\/em> de Pedrell (2022). Quantes n\u2019hem escoltat a Barcelona?<\/p>\n\n\n\n \u25baA Catalunya, el teatre l\u00edric catal\u00e0 continua agafant pols als calaixos d\u2019arxius i biblioteques. Perqu\u00e8 materials, n\u2019hi han de sobra. Conservem centenars d\u2019obres, programes de m\u00e0, fotografies, postals… Fins i tot vestits, com el de Maria Morera per a La reina vella<\/em>, de Guimer\u00e0 i Morera, <\/em>pel furor popular que va causar. Encara no tenim, per\u00f2, ni un cat\u00e0leg de quantes o quines s\u00f3n aquestes obres.<\/p>\n\n\n\n \u25baPotser \u00e9s hora de tornar la mirada cap a elles i comen\u00e7ar a fer mem\u00f2ria.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u25baJos\u00e9 Miguel P\u00e9rez Aparicio: Historiador de les arts esc\u00e8niques i musicals Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. \u25baAquest article forma part de la III revista dels Premis endesarrollo.dev\/teatremusical\/. \u25baQuan parlem del Teatre L\u00edric Catal\u00e0, estem parlant del gran oblidat de la cultura catalana. Tot i que la seva definici\u00f3 encara no \u00e9s prou clara (per falta de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18151,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-18149","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18149"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18149\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73600,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18149\/revisions\/73600"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18151"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Paginas-desdeLa-santa-espina-i-Alegria-que-passa-1910.-Programa-de-ma.-CDMAE-Reg.-408148.pdf.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Imagen-Assumpcio-Paricio.-La-escena-catalana-19-09-02-1907-p.-1.png\")
![\"\"](\"https:\/\/teatremusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Maria-Morera-com-La-reina-vella.-CDMAE-318394-5-1000x1611-1.png\")