{"id":18809,"date":"2025-03-23T00:00:23","date_gmt":"2025-03-22T23:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=18809"},"modified":"2026-07-22T10:36:58","modified_gmt":"2026-07-22T08:36:58","slug":"%e2%96%bamolt-mes-que-1500-funcions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2025\/03\/23\/%e2%96%bamolt-mes-que-1500-funcions\/","title":{"rendered":"\u25baMolt m\u00e9s que 1500 funcions"},"content":{"rendered":"

\u25baAntoni Font-Mir<\/strong>: Doctorand en estudis teatrals per la UAB, membre del CRAE (Centre de Recerca en Arts Esc\u00e8niques), M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB, llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona, fundador i ide\u00f2leg de endesarrollo.dev\/teatremusical\/<\/strong><\/a>.<\/p>\n

\u25baLa setmana passada, Dagoll Dagom va anunciar a les seves xarxes socials les 1500 funcions <\/strong>de Mar i cel<\/em><\/strong>, l\u2019espectacle m\u00e9s fam\u00f3s de la principal companyia catalana de teatre musical de la segona meitat del segle XX i del principi del XXI.<\/p>\n

\"\"

Publicaci\u00f3 a les xarxes socials de les 1500 funcions de Mar i cel<\/p><\/div>\n

\u25baLa xifra en si mateixa \u00e9s una efem\u00e8ride a celebrar; no hi ha gaires produccions que hagin arribat a les 1000 funcions (Cegada de amor<\/em> <\/strong><\/a>de La Cubana el 1994, El M\u00e8tode Gr\u00f6nholm<\/em><\/strong> de Jordi Galceran el 2003). Fets sorprenents, tenint en compte que cada cop m\u00e9s a Barcelona les temporades s\u00f3n tancades, m\u00e9s curtes, i no deixen lloc al fet que una obra es converteixi en un \u00e8xit de p\u00fablic.<\/p>\n

\u25baLa versi\u00f3 musical de Mar i cel<\/em><\/strong>, estrenada al setembre de 2024, segurament ser\u00e0 l\u2019espectacle m\u00e9s vist<\/strong> de tota la temporada teatral 2024-25<\/strong> i tornar\u00e0 a demostrar que el catal\u00e0 no \u00e9s un inconvenient per gaudir de teatre musical de gran format. Per\u00f2 aquestes 1500 funcions amaguen una realitat interessant que cal explorar.<\/p>\n

\u25baDespr\u00e9s de l\u2019\u00e8xit obtingut amb El Mikado<\/em><\/strong> <\/a>de William Schwenck Gilbert i Arthur Sullivan, amb adaptaci\u00f3 al catal\u00e0 de Xavier Bru de Sala, estrenat el 20 de maig de 1986 <\/strong>a l\u2019Auditori de Palma de Mallorca, la companyia catalana volia entrar de ple en el teatre musical de gran format. Com a referents d\u2019aquest format i g\u00e8nere, ten\u00edem: L\u2019aplec del Remei<\/em><\/strong><\/a> de Josep Anselm Clav\u00e9 (1856), L\u2019alegria que passa<\/em><\/strong><\/a> de Santiago Rusi\u00f1ol i Enric Morera (1889), La Santa Espina<\/em> <\/strong><\/a>d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0 i Enric Morera (1907), Pel teu amor<\/em><\/strong><\/a> de Miquel Poal Aregall i Josep Ribas (1922), El giravolt de maig<\/em> <\/strong><\/a>d\u2019Eduard Toldr\u00e0 i Josep Carner (1928), La Reina ha relliscat<\/em><\/strong><\/a> d\u2019Alfons Roure i Josep M. Torrens (1932), El retaule del flautista<\/em><\/strong><\/a> de Jordi Teixidor i Carles Berga (1968), Granja Animal<\/em><\/strong><\/a>, la primera \u00f2pera rock catalana basada en la novel\u00b7la de George Orwell i convertida en musical per Joan Vives i Llu\u00eds M. Ros (1976), Don Jaume el Conquistador<\/em><\/strong><\/a>, una sarsuela-rock de Seraf\u00ed Pitarra amb m\u00fasica i adaptaci\u00f3 de La Trinca (1978), o El Roig i el Blau<\/em><\/strong><\/a>, un passatemps en tres actes amb text de Joan Oliver i m\u00fasica de Juli Sandaran (1985). De fet, Dagoll Dagom s\u2019estava convertint en la refer\u00e8ncia del teatre musical catal\u00e0 de gran format amb muntatges com Glups!!<\/em><\/strong><\/a> (1983).<\/p>\n

\u25baPer\u00f2, com segurament ens ha passat a tots, van anar a buscar un referent a la gran ind\u00fastria cultural londinenca: Les Mis\u00e9rables<\/em><\/strong> de Claude-Michel Sch\u00f6nberg, amb llibret d’Alain Boublil i lletres de Herbert Kretzmer, estrenat el 8 d\u2019octubre de 1985. Avui, el 2025, parlar de Les Mis\u00e9rables<\/em><\/strong> \u00e9s parlar d\u2019un cl\u00e0ssic; de fet, aquest any l\u2019espectacle celebrar\u00e0 el seu 40\u00e8 aniversari en cartell<\/strong>. Per\u00f2 quan Dagoll Dagom es va fixar en aquest espectacle, era l\u2019obra que el p\u00fablic teatral londinenc aclamava, a difer\u00e8ncia de la premsa, la cr\u00edtica i els acad\u00e8mics, que van condemnar l\u2019espectacle per haver convertit un cl\u00e0ssic de la literatura francesa en un musical. Quins visionaris.<\/p>\n

\"\"

Joan Llu\u00eds Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. \u00a9. David Ruano.<\/p><\/div>\n

\u25baCameron Mackintosh<\/strong> els va dir que podien fer l\u2019obra, per\u00f2 que era una \u00abfranqu\u00edcia\u00bb. Dagoll Dagom va perdre-hi l\u2019inter\u00e8s. Aquesta petita decisi\u00f3 canviaria part de la hist\u00f2ria del teatre musical catal\u00e0. No entrarem en el terreny de l’especulaci\u00f3, ja hi ha altres que ho fan, per\u00f2 \u00e9s evident que si Dagoll Dagom hagu\u00e9s apostat per la reproducci\u00f3 d\u2019un cat\u00e0leg importat, ens hauria deixat m\u00e9s orfes de creaci\u00f3, tal com passa avui a la Gran Via de Madrid<\/strong>.<\/p>\n

\u25baAquest fet els va portar a posar de nou el focus a Catalunya<\/strong>. Van repassar els autors cl\u00e0ssics i van arribar al gran \u00c0ngel Guimer\u00e0<\/strong>, molt relacionat amb les companyies de teatre musical catal\u00e0 de principi del segle XX.<\/p>\n

\u201cBusc\u00e0vem una hist\u00f2ria amb un drama individual que fos mirall d\u2019un drama col\u00b7lectiu, social; que defin\u00eds una manera d\u2019entendre la realitat. Una hist\u00f2ria que tingu\u00e9s la intensitat i la simplicitat necess\u00e0ries com per poder-la explicar amb el llenguatge del teatre musical. Un tema que estigu\u00e9s a prop nostre i que tingu\u00e9s alhora una dimensi\u00f3 universal.\u201d<\/em>
\n\u2013 Dagoll Dagom, 1988<\/p>\n

\u25baCentrar-se en Catalunya va fer que descobrissin el talent del mestre Albert Guinovart<\/strong><\/a>, que va continuar l\u2019her\u00e8ncia d\u2019aquells compositors catalans de principi del segle XX, aportant-hi el seu segell i servint-lo per preparar les noves generacions de m\u00fasics esc\u00e8nics. Tamb\u00e9 va seguir posant llum l\u2019art indiscutible d\u2019Isidre Prun\u00e9s<\/a> <\/strong>i Montse Amen\u00f3s<\/strong><\/a>, que des d\u2019Antaviana<\/em><\/strong><\/a> (1978) havien tingut una estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb la companyia, aix\u00ed com a Xavier Bru de Sala<\/strong><\/a>, que va adaptar l\u2019obra de text, convertint-la en un llibret. En l\u2019any del centenari <\/strong>de la mort d’\u00c0ngel Guimer\u00e0, aquest va ser l\u2019\u00fanic espectacle teatral professional de gran format que hem tingut a la cartellera de Barcelona, ja que els teatres p\u00fablics han arribat tard o, en alguns casos, ni han arribat.<\/p>\n

\u25baNo acceptar les condicions de Mackintosh ha fet que, des del 1988, les diferents reposicions de Mar i cel<\/em><\/strong> hagin donat feina a prop de 300 professionals<\/strong> de les arts esc\u00e8niques. Gr\u00e0cies al seu \u00e8xit, el 1992 es va produir Flor de nit<\/em><\/strong><\/a>, que personalment considero el cim m\u00e9s alt de la companyia. Per\u00f2 Mar i cel<\/em><\/strong> tamb\u00e9 ha creat, consolidat i encarrilat carreres teatrals, vocacions, afici\u00f3 al teatre i al teatre musical, i ha recordat que les reposicions poden funcionar a la cartellera catalana.<\/p>\n

\"\"

Himne dels pirates 2024. \u00a9. David Ruano.<\/p><\/div>\n

\u25ba1500 funcions<\/strong>, a part de felicitar la companyia i els int\u00e8rprets, tamb\u00e9 han de servir per veure el que pot despertar una bona aposta, emmirallant-se en tots els referents possibles, per\u00f2 enfocant-se en els dramaturgs musicals de Catalunya.<\/p>\n

\u25baEls 37 anys que ha perdurat la versi\u00f3 musical de Mar i cel<\/em><\/strong> han deixat a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva al p\u00fablic teatral catal\u00e0, parelles ic\u00f2niques interpretant els personatges protagonistes. Estic segur que Mar i cel<\/em><\/strong> tornar\u00e0<\/strong> a la cartellera catalana de la m\u00e0 d\u2019altres professionals, per\u00f2 dins de la hist\u00f2ria de Dagoll Dagom<\/strong>, nom\u00e9s uns pocs noms del teatre musical catal\u00e0 podran dir que han estat Sa\u00efd<\/em> i Blanca<\/em>.<\/p>\n

\u25ba1988<\/strong><\/a>: Carlos Gramaje i \u00c0ngels Gonyalons (com a repartiment original).<\/p>\n

\"\"

Carlos Gramaje i \u00c0ngels Gonyalons \u00a9. Pilar Aymerich.<\/p><\/div>\n

\u25ba1989<\/strong>: Carlos Gramaje i Carme Cuesta (el 1993, a Historietes<\/em><\/a>, es van tornar a posar a la pell dels personatges amb Per qu\u00e8 he plorat<\/em>).<\/p>\n

\"\"

Carlos Gramaje i Carme Cuesta \u00a9. Hans Labler.<\/p><\/div>\n

\u25ba2004<\/strong><\/a>: Carlos Gramaje i Elena Gadel (que en algunes funcions va tornar a ser interpretat per Carme Cuesta i, en una funci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia, per Joana Estebanell, amb un ram de roses blanques al camerino, cortesia de Miquel Periel. Fora de Catalunya, en aquella reposici\u00f3, Blanca<\/em> va ser interpretada per Julia M\u00f6ller).<\/p>\n

\"\"

Carlos Gramaje i Elena Gadel \u00a9. David Ruano.<\/p><\/div>\n

\u25ba2014<\/strong><\/a>: Roger Berruezo i Ana San Mart\u00edn (a la recta final d\u2019aquella producci\u00f3, el personatge de Sa\u00efd<\/em> va estar compartit amb Carlos Gramaje, 10 anys despr\u00e9s).<\/p>\n

\"\"

Roger Berruezo i Ana San Mart\u00edn. \u00a9. David Ruano.<\/p><\/div>\n

\u25ba2024<\/strong><\/a>: Jordi Garreta i Al\u00e8xia Pascual (tancant els noms que ja quedaran per sempre m\u00e9s lligats al m\u00edtic musical catal\u00e0).<\/p>\n

\"\"

Jodi Garreta i Al\u00e8xia Pascual. \u00a9. David Ruano.<\/p><\/div>\n

\u25baEl juliol de 2025, amb un acord de DO Major amb la paraula \u201ccel\u201d, es far\u00e0 el tancament definitiu de Dagoll Dagom, per\u00f2 <\/span>Mar i cel<\/em><\/strong>, en un futur, ens donar\u00e0 encara moltes m\u00e9s funcions.<\/span><\/p>\n

\u25baGr\u00e0cies a tots els que ho han fet possible.<\/strong><\/p>\n

\u25baVic, 22 de mar\u00e7 de 2025.<\/p>\n