{"id":19946,"date":"2025-11-11T02:00:49","date_gmt":"2025-11-11T01:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/?p=19946"},"modified":"2026-07-22T10:23:09","modified_gmt":"2026-07-22T08:23:09","slug":"%e2%96%baescoltarem-a-morera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2025\/11\/11\/%e2%96%baescoltarem-a-morera\/","title":{"rendered":"\u25baEscoltarem a Morera?"},"content":{"rendered":"

\u25baAntoni Font-Mir: Membre del CRAE, Doctorant en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB i llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona. Fundador de endesarrollo.dev\/teatremusical\/<\/p>\n

\u00a0<\/em>\u25ba \u201c\u2014 No’m parli de Madrid. Madrid \u00e9s un test molt ben pintat, on els catalans no hi podrem arrelar mai; entre moltes, raons, per lo de que els de Madrid saben estimar m\u00e9s lo seu que nosaltres lo nostre; perqu\u00e8 ells s\u00f3n m\u00e9s regionalistes que nosaltres; perqu\u00e8 ells, per a lo seu, sempre arraconen lo de fora, encara que sia amb un enfarfec de bones paraules, i nosaltres, pel contrari, som molt catalanistes, molt catalanistes!, per\u00f2 mansois com uns xais i quasi sense sentit de dignitat menyspreuen lo nostre i els obrim les portes a ells, com si encara dur\u00e9s all\u00f2 de que el castell\u00e0 fa fi\u201d.<\/em><\/p>\n

\u25baAquestes paraules foren pronunciades pel febrer de 1914<\/strong> per una de les grans figures del teatre musical catal\u00e0: el mestre Enric Morera<\/strong>. Ja aleshores, Morera denunciava un menysteniment de car\u00e0cter doble envers aquesta disciplina art\u00edstica. Si a aquest desdeny estructural hi afegim la tend\u00e8ncia historiogr\u00e0fica segons la qual \u00abla hist\u00f2ria l\u2019escriuen els vencedors\u00bb<\/strong>, i ho situem en l\u2019\u00e0mbit espec\u00edfic del teatre musical, no sorpr\u00e8n que aquesta manifestaci\u00f3 art\u00edstica, en el context catal\u00e0, hagi estat sovint invisibilitzada o relegada. Aix\u00ed, no \u00e9s estrany sentir afirmacions com ara que \u201cfa quatre dies que fem musicals\u201d o que \u201cabans no se\u2019n feien\u201d, les quals contribueixen a perpetuar una visi\u00f3 esbiaixada i reduccionista del passat teatral musical del pa\u00eds.<\/p>\n

\u25baCent onze anys despr\u00e9s, les paraules d\u2019Enric Morera continuen interpel\u00b7lant el lector contemporani i, si encara avui generen incomoditat o reflexi\u00f3 cr\u00edtica<\/strong>, \u00e9s senyal de la seva vig\u00e8ncia i rellev\u00e0ncia. Tanmateix, aquesta afirmaci\u00f3 no ha d\u2019interpretar-se com una crida a una lectura exclusivista o excloent de la hist\u00f2ria des del punt de vista catal\u00e0, ni com un rebuig de les cultures d\u2019altres territoris. Ans al contrari, es tracta de reivindicar una mirada pr\u00f2pia, situada i sovint menystinguda, dins del context global. En aquest sentit, potser caldria recuperar l\u2019esperit d\u2019una coneguda can\u00e7\u00f3 del teatre musical catal\u00e0 que proclama: \u00abQue no hi ha terra m\u00e9s ufana sota la capa del sol\u00bb.<\/em> Aquesta expressi\u00f3, lluny de ser una afirmaci\u00f3 de superioritat, pot ser llegida com una declaraci\u00f3 d\u2019orgull cultural i una invitaci\u00f3 a valorar el patrimoni art\u00edstic propi amb la dignitat que mereix.<\/p>\n

\u25baAquest vers forma part de l\u2019obra de teatre musical La Santa Espina<\/em><\/strong>, una pe\u00e7a ic\u00f2nica del repertori catal\u00e0 fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre Enric Morera<\/strong> i \u00c0ngel Guimer\u00e0<\/strong>. Aquesta obra ocupa un lloc destacat dins la tradici\u00f3 musical catalana, podria ser comparable, en el seu context, a la import\u00e0ncia d\u2019Oklahoma!<\/em> <\/strong>(1943) en el repertori nord-americ\u00e0, composada per Richard Rodgers<\/strong> i Oscar Hammerstein II<\/strong>, i \u00e9s recordada, entre altres aspectes, per la manera singular en qu\u00e8 s\u2019inicia.<\/p>\n

\u25baEn el cas d\u2019Oklahoma!<\/em>, <\/em>Hammerstein II va voler que el musical comenc\u00e9s de manera similar a l\u2019obra original en qu\u00e8 es basava, Green Grow the Lilacs<\/em> (1931). En aquesta, la tia Ellen es trobava ocupada en tasques dom\u00e8stiques mentre Curly cantava, fora d\u2019escena, els m\u00edtics versos:<\/p>\n

\nThere’s a bright golden haze on the meadow, \/ The corn is as high as an elephant’s eye, \/ An’ it looks like it’s climbing clear up to the sky.<\/em><\/h5>\n

\u25baAquest inici va representar una ruptura significativa amb la manera convencional de comen\u00e7ar els musicals de l\u2019\u00e8poca. Malgrat que hi havia hagut intents previs, Oklahoma!<\/em> va consolidar un nou model de narrativa centrada en el desenvolupament dels personatges, fet que marc\u00e0 un abans i un despr\u00e9s en la hist\u00f2ria del teatre musical. L\u2019estrena d\u2019aquesta obra tingu\u00e9 lloc el 31 de mar\u00e7 de 1943 al St. James Theatre de Nova York.<\/p>\n

\u25baTanmateix, resulta sorprenent constatar que 36 anys abans<\/strong>, el 19 de gener de 1907, al Teatre Principal de Barcelona, La Santa Espina<\/em><\/strong> ja havia emprat el mateix recurs dramat\u00fargic. L\u2019obertura musical d\u2019aquesta obra es vinculava directament amb la primera escena on des d\u2019entre caixes, el personatge de Guerid\u00f3 feia dringar les esquelles mentre entonava els versos:<\/p>\n

\nJa la magrana al magraner \/ Vol esclatar, amoreta mia.<\/em><\/h5>\n

\u25baAquest paral\u00b7lelisme planteja una q\u00fcesti\u00f3 fonamental: qui ha explicat \u2014i des de quina perspectiva\u2014 la suposada hist\u00f2ria del teatre musical? \u00c9s evident que certes aportacions pioneres, com la de La Santa Espina<\/em>, han estat tradicionalment oblidades o menystingudes en els relats can\u00f2nics, sovint centrats en la producci\u00f3 anglosaxona.<\/p>\n

\u25baAquesta comparaci\u00f3 entre La Santa Espina<\/em> i Oklahoma!<\/em> emergeix per primera vegada l\u2019any 2025<\/strong>, quan un conjunt redu\u00eft per\u00f2 comprom\u00e8s d\u2019estudiosos del teatre musical hem posat el focus d\u2019an\u00e0lisi en el context catal\u00e0. Tot i que aquesta revisi\u00f3 arriba amb retard, la seva import\u00e0ncia \u00e9s inq\u00fcestionable. Tal com diu la dita popular: m\u00e9s val tard que mai.<\/p>\n

\u25baAra b\u00e9, no podem limitar-nos a mirar nom\u00e9s cap al passat. El present tamb\u00e9 ens ofereix esdeveniments que, sens dubte, haurien de quedar registrats en els futurs annals de la hist\u00f2ria del teatre musical catal\u00e0. Sense anar gaire lluny, el mes de juliol de 2025, a la m\u00edtica avinguda del Paral\u00b7lel de Barcelona, van tenir lloc fets d\u2019una gran rellev\u00e0ncia simb\u00f2lica i cultural.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u25baLa tarda del 5 de juliol<\/strong> va esdevenir especialment significativa per a l\u2019escena teatral catalana. En primer lloc, a les portes del Teatre Vict\u00f2ria es va formar una cua que arribava gaireb\u00e9 fins al Teatre Apolo i que es va mantenir durant tota la tarda. El motiu: la companyia Dagoll Dagom<\/strong>, amb 51 anys de traject\u00f2ria \u2014una fita gens menyspreable\u2014 \u00a0a pocs dies d\u2019acomiadar-se dels escenaris, feia una acci\u00f3 de car\u00e0cter simb\u00f2lic i participatiu. Va obrir al p\u00fablic un \u00abmercat\u00bb ef\u00edmer amb material divers del seu arxiu \u2014programes de m\u00e0, cartells, marxandatge\u2014, gran part del qual es va oferir de manera gratu\u00efta o a preus simb\u00f2lics. La resposta del p\u00fablic va superar totes les expectatives<\/strong>, i centenars de persones es van mobilitzar per adquirir part d\u2019aquesta iconografia esc\u00e8nica que ja forma part del patrimoni cultural col\u00b7lectiu de Catalunya. Aquest acte no nom\u00e9s va tenir un component nost\u00e0lgic, sin\u00f3 tamb\u00e9 patrimonial: un gest que garanteix la continu\u00eftat emocional i simb\u00f2lica d\u2019una mem\u00f2ria compartida.<\/p>\n

\"Teatre<\/p>\n

\u25baSimult\u00e0niament, a pocs metres de dist\u00e0ncia, al Teatre Condal, entre les dues funcions de l\u2019obra Sardana Superstar<\/strong><\/em>, un grup espontani d\u2019espectadors va formar una rotllana davant del teatre i va ballar una sardana. Aquest gest, improvisat per\u00f2 carregat de significat, va contribuir a refor\u00e7ar la connexi\u00f3 entre la tradici\u00f3 i la contemporane\u00eftat del teatre musical catal\u00e0.<\/p>\n

\u25baAquests dos fets \u2014 el mercat de Dagoll Dagom i la sardana espont\u00e0nia\u2014 es poden considerar, amb tota legitimitat, entre els moments m\u00e9s emotius i emblem\u00e0tics que ha viscut l\u2019avinguda del Paral\u00b7lel que en els darrers anys viu immers en la decad\u00e8ncia. Recorden aquells episodis que s\u2019inclouen en les cr\u00f2niques dels anys daurats del teatre catal\u00e0, i posen de manifest que la mem\u00f2ria esc\u00e8nica es construeix tamb\u00e9 des del present.<\/p>\n

\u25baPocs dies despr\u00e9s, s\u2019estrenava en versi\u00f3 concert Tots els nens creixen<\/strong><\/em>, un musical ambientat en la Barcelona ol\u00edmpica de 1992 i centrat en les viv\u00e8ncies d\u2019un grup de joves d\u2019aquella \u00e8poca. Aquest projecte \u00e9s nom\u00e9s un exemple del potencial narratiu i dramat\u00fargic que encara resta per explorar en el nostre pa\u00eds. Tenim hist\u00f2ries per explicar, per recuperar i reinterpretar. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: seguirem el consell d\u2019Enric Morera i ens ho creurem, o b\u00e9 deixarem que nom\u00e9s ens expliquin altres hist\u00f2ries?<\/p>\n

Antoni Font-Mir<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u25baAntoni Font-Mir: Membre del CRAE, Doctorant en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB i llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona. Fundador de endesarrollo.dev\/teatremusical\/ \u00a0\u25ba \u201c\u2014 No’m parli de Madrid. Madrid \u00e9s un test molt ben pintat, on els catalans no hi podrem arrelar mai; […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":19951,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-19946","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19946","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19946"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19946\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73244,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19946\/revisions\/73244"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19946"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19946"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19946"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}