{"id":19981,"date":"2025-11-11T04:00:07","date_gmt":"2025-11-11T03:00:07","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/?p=19981"},"modified":"2025-11-11T04:00:07","modified_gmt":"2025-11-11T03:00:07","slug":"%e2%96%badarrera-descena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2025\/11\/11\/%e2%96%badarrera-descena\/","title":{"rendered":"\u25baDarrera d\u2019escena."},"content":{"rendered":"<h2>\u25baSylvia Parejo (Reinterpr\u00e9tate) &#8211; Coach mental i emocional d\u2019artistes esc\u00e8nics.<\/h2>\n<p>\u25baEl tel\u00f3 s\u2019aixeca, els llums s\u2019encenen i la hist\u00f2ria comen\u00e7a. Per a l\u2019espectador, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s pura m\u00e0gia: emocions, rialles, silencis i, al final, els aplaudiments. Per\u00f2 darrere d\u2019aquesta m\u00e0gia hi ha un artista que sost\u00e9 molt m\u00e9s que un personatge: pensaments, emocions i una professi\u00f3 que combina satisfacci\u00f3 i plenitud amb ren\u00fancia i entrega a parts iguals. En les arts esc\u00e8niques donem per fet el talent, la t\u00e8cnica i la vocaci\u00f3. All\u00f2 que gaireb\u00e9 mai es menciona \u00e9s el treball intern que fan els artistes per sostenir una carrera a llarg termini. L\u2019autoexig\u00e8ncia, la comparaci\u00f3 constant, la incertesa laboral o la inestabilitat emocional formen part del dia a dia. I, tot i haver acceptat que el context professional \u00e9s com \u00e9s, aix\u00f2 no deixa d\u2019afectar la nostra vida i la nostra salut mental.<\/p>\n<p>\u25baDespr\u00e9s de m\u00e9s de 16 anys de carrera a la televisi\u00f3, al teatre, al teatre musical, al doblatge i la ficci\u00f3, i des del 2020 acompanyant altres int\u00e8rprets amb la meva marca personal <strong>Reinterpr\u00e9tate<em>,<\/em><\/strong> he comprovat que moltes carreres art\u00edstiques no s\u2019interrompen o bloquegen per falta de talent, sin\u00f3 per l\u2019abs\u00e8ncia de recursos interns per gestionar la complexitat que aquesta professi\u00f3 requereix.<\/p>\n<p>\u25baEn centres art\u00edstics de refer\u00e8ncia de Broadway o del West End de Londres fa anys que es parla de la necessitat d\u2019incorporar especialistes en el benestar mental i emocional, tant a escoles com a companyies. Crec que Barcelona, com una de les ciutats m\u00e9s importants del teatre a l\u2019estat Espanyol, hauria d\u2019obrir aquest debat i avan\u00e7ar cap a una visi\u00f3 m\u00e9s integral del que significa ser artista.<\/p>\n<p>\u25ba<strong>Treballar la ment i les emocions \u00e9s tan necessari com entrenar la veu, el cos o la t\u00e8cnica interpretativa. <\/strong><\/p>\n<p>\u25baL\u2019autoconeixement permet recon\u00e8ixer la nostra autenticitat i all\u00f2 que ens fa \u00fanics. La mentalitat impulsa la confian\u00e7a, la capacitat de creure que \u00e9s possible i que ho mereixem. I la gesti\u00f3 emocional esdev\u00e9 una eina clau en els moments m\u00e9s cr\u00edtics: un c\u00e0sting, un estrena, un assaig exigent o l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un \u201cno\u201d. Quan aquestes \u00e0rees es descuiden, apareixen mecanismes de defensa que ens ajuden a \u201csobreviure\u201d (perfeccionisme, autoexig\u00e8ncia, hiperproductivitat, di\u00e0leg intern autodestructiu, egocentrisme o evasi\u00f3 emocional), per\u00f2 que amb el temps poden derivar en frustraci\u00f3, esgotament (burnout) o fins i tot portar l\u2019artista a abandonar la professi\u00f3.<\/p>\n<p>\u25baPer aix\u00f2 considero essencial un enfocament hol\u00edstic de la nostra professi\u00f3 que integri <strong>cos, ment i emoci\u00f3 com a pilars inseparables<\/strong>. Els qui ens dediquem a les arts esc\u00e8niques sabem que aquesta professi\u00f3 \u00e9s una cursa de fons que es nodreix amb el temps i l\u2019experi\u00e8ncia. Per rec\u00f3rrer-la amb plenitud, no n\u2019hi ha prou amb treballar la preparaci\u00f3 t\u00e8cnica: tamb\u00e9 cal cultivar la salut mental i emocional.<\/p>\n<p>\u25baNom\u00e9s aix\u00ed ens ser\u00e0 sostenible i la podrem viure amb la passi\u00f3 que es mereix. A tots els qui formen part d\u2019aquest m\u00f3n, des de l\u2019escenari o des de la butaca, els proposo mirar l\u2019int\u00e8rpret amb humanitat. Si aspirem a tenir artistes excel\u00b7lents, hem de valorar el seu benestar. Quan un artista es cuida i \u00e9s cuidat, el resultat sobre l\u2019escenari es multiplica.<\/p>\n<p>\u25baPotser el seg\u00fcent pas a fer, sigui que les escoles d\u2019arts esc\u00e8niques incloguin la gesti\u00f3 emocional i mental com a part essencial de la formaci\u00f3, al mateix nivell que la t\u00e8cnica vocal, corporal o interpretativa, o que companyies i produccions generin espais segurs on parlar de salut mental no sigui un tab\u00fa, sin\u00f3 una inversi\u00f3 en la qualitat art\u00edstica. Formar grans artistes implica formar persones capaces de ser-ho. Aix\u00ed com entrenem la veu per fer sonar una nota aguda o el cos per executar una coreografia, entrenar la ment i les emocions ens permetr\u00e0 continuar il\u00b7luminant l\u2019escenari amb la nostra pr\u00f2pia llum, funci\u00f3 rere funci\u00f3.<\/p>\n<p>\u25baAbans d\u2019acomiadar-me, et dir\u00e9 que rec\u00f3rrer aquest cam\u00ed sol o sola no et fa m\u00e9s fort o forta. Est\u00e0 b\u00e9 buscar ajuda, aprendre d\u2019altres mirades i tenir una m\u00e0 que et sostingui. No cal fer-ho a soles. Cuidar el teu benestar no \u00e9s un luxe, sin\u00f3 una inversi\u00f3. Si aquest missatge t\u2019ha ressonat, t\u2019invito a con\u00e8ixer la meva feina a <a href=\"https:\/\/www.reinterpretate.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">www.reinterpretate.com<\/a> ; estar\u00e9 encantada d\u2019acompanyar-te.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u25baSylvia Parejo (Reinterpr\u00e9tate) &#8211; Coach mental i emocional d\u2019artistes esc\u00e8nics. \u25baEl tel\u00f3 s\u2019aixeca, els llums s\u2019encenen i la hist\u00f2ria comen\u00e7a. Per a l\u2019espectador, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s pura m\u00e0gia: emocions, rialles, silencis i, al final, els aplaudiments. Per\u00f2 darrere d\u2019aquesta m\u00e0gia hi ha un artista que sost\u00e9 molt m\u00e9s que un personatge: pensaments, emocions i una professi\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":19982,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-19981","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19981"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19981\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19982"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}