\u25baSota la direcci\u00f3 esc\u00e8nica de Marc Calvo, la direcci\u00f3 musical d\u2019Alicia Ferrer i les coreografies de Keka Yuste i Roser Mas, La L\u00edrica de Sant Andreu presenta T\u2019Odio amor meu el proper 5 i 6 de maig.<\/p>\n
\u25baL’espectacle reflecteix d’una manera c\u00f2mica i sat\u00edrica les relacions humanes des del punt de vista femen\u00ed a trav\u00e9s d’escenes dels relats de Dorothy Parker i les can\u00e7ons de Cole Porter.<\/p>\n
\u25baEl gui\u00f3 \u00e9s obra de Joan Llu\u00eds Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i la m\u00fasica t\u00e9 arranjaments de Joan Vives Sanfeliu. Es va estrenar el 10 de gener de 1995 al Teatre Vict\u00f2ria de Barcelona, amb direcci\u00f3 de Joan Llu\u00eds Bozzo i direcci\u00f3 musical de Joan Vives Sanfeliu.<\/p>\n
\u25baPerqu\u00e8 aquest \u00e9s un espectacle de dones; no \u00e9s un espectacle sobre dones, ni contra elles ni al seu favor. Simplement \u00e9s una mirada divertida des de la part fernenina del m\u00f3n, all\u00ed on el sexe i els sentiments s’ajunten, es barregen i es confonen; des de la dona que hi ha en tots nosaltres. Absolutament en tots.<\/p>\n
\u25baSinopsi:
\n\u25baElles esperen, i mentre esperen, canten. Canten perque la m\u00fasica \u00e9s la mesura m\u00e9s exacte del seu sentiment; passen l’arquet per les cordes tensades del sistema nervi\u00f3s i canten seguint les pulsacions de la seva sang i el ritme de les seves emocions. Canten, doncs, i amb el cor. I de vegades, ballen; el seu ball \u00e9s intern, personal i ferotge. Els seus moviments quotidians exploten en repeticions, en empentes, en agressions. Ballen els seus tics, salten i s’agiten i la seva dansa no \u00e9s cap recerca d’harmonia formal, ni de bellesa t\u00e8cnica. La seva dansa crida i parla.<\/p>\n
\u25baTot sembla indicar que la joventut \u00e9s una etapa destinada al frac\u00e0s de la vellesa, que l’amor acaba: sent soledat compartida, que les ESPERANCES condueixen a la DESESPERACI\u00d3 i la vida al no-res… i malgrat tot, elles ho intenten, una i altra vegada ho intenten, reinventen l’amor, esperen el timbre del tel\u00e8fon i la visita d’alg\u00fa que les estimar\u00e0, (aquesta vegada \u00e9s de veres). Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, l\u00facides, enfonsades, pat\u00e8tiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i ens arrenquen les rialles de la boca com si ens arrenquessin els queixals corcats; rialles dolorides, alliberadores, i amb l’arrel sagnant.<\/p>\n
\u25baHeus ac\u00ed, doncs, un punt de partida d’aquest ESPECTACLE: una enorme polvorera de carei i mirall, descomposada en angles rectes i en perspectives fugades, on les dames, les dones, la dona, s’emmirallen, s’examinen, proven, una vegada i una altra, de retocar el seu aspecte, de dissimular el pas del temps, de trobar la qu\u00edmica de la BELLESA i, per tant, de la felicitat. D’aqu\u00ed la seva preocupaci\u00f3 pel maquillatge, per l’eleg\u00e0ncia de les robes i les pells, per la llu\u00efssor dels diamants, que concentren en uns quants mil\u00b7l\u00edmetres c\u00edvics tota la perfecci\u00f3 de l’Univers.<\/p>\n
\u25baHi ha DONES que, en moments determinats en un par\u00e8ntesi de soledat enmig del batibull del carrer, de la feina o de la festa, obren la capseta, s’observen atentament al mirall i amb l’ajuda de la borla de peluix perfumat reparen els estralls que la vida ha fet en els seus rostres. Una repassada de p\u00f3lvores, un retoc de pintallavis i el contacte suau i c\u00e0lid de carei basten per reprendre l’al\u00e8 i tornar a capbussar-se en el remol\u00ed del present.<\/p>\n
\u25baI aix\u00f2 \u00e9s el que hi ha.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u25baSota la direcci\u00f3 esc\u00e8nica de Marc Calvo, la direcci\u00f3 musical d\u2019Alicia Ferrer i les coreografies de Keka Yuste i Roser Mas, La L\u00edrica de Sant Andreu presenta T\u2019Odio amor meu el proper 5 i 6 de maig. \u25baL’espectacle reflecteix d’una manera c\u00f2mica i sat\u00edrica les relacions humanes des del punt de vista femen\u00ed a trav\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":70854,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-69948","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69948","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=69948"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69948\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74654,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69948\/revisions\/74654"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/70854"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=69948"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=69948"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=69948"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}