\u25baLa primera \u00f2pera de Benet Casablancas, amb text de Rafael Argullol, sorgeix el 2011 en una col\u00b7laboraci\u00f3 dels autors on literatura i m\u00fasica convisquessin en un pla d\u2019igualtat.<\/p>\n
\u25baJosep Pons assumeix la direcci\u00f3 musical de la nova \u00f2pera amb la direcci\u00f3 d\u2019escena de Carme Portaceli que situa l\u2019acci\u00f3 en un futur dist\u00f2pic i uniforme amb una impressionant escenografia c\u00fabica que firma Paco Azor\u00edn.<\/p>\n
\u25baTelevisi\u00f3 de Catalunya enregistrar\u00e0 la nova \u00f2pera i retransmetr\u00e0 posteriorment en diferit. Per la seva banda, Catalunya M\u00fasica l\u2019emetr\u00e0 en directe el dia 12 de febrer<\/p>\n
\u25baEl Gran Teatre del Liceu estrena mundialment l\u2019\u00f2pera de nova composici\u00f3 de Benet Casablancas amb el text del professor i fil\u00f2sof Rafael Argullol el pr\u00f2xim 9 de febrer. La nova producci\u00f3 del Liceu compta amb la direcci\u00f3 d\u2019escena de Carme Portaceli, la direcci\u00f3 musical de Josep Pons i un repartiment excepcional amb Allison Cook com a Lea, Jos\u00e9 Antonio L\u00f3pez com a Ram, Xavier Sabata com a Dr. Schicksal, i fins a un total d\u2019onze solistes que es completen amb una gran pres\u00e8ncia de cor a l\u2019escenari -m\u00e9s de 70 coristes- i una orquestra de 78 m\u00fasics al fossat.<\/p>\n
\u25baEl projecte sorgeix el 2011, quan els dos autors van col\u00b7laborar en una obra on la literatura i la m\u00fasica convisquessin de forma equilibrada. L\u2019enigma di Lea \u00e9s considerat un conte m\u00edtic pel mateix autor, un mite que entra en confusi\u00f3 amb la pr\u00f2pia realitat. Aquesta hist\u00f2ria \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019amor, encara que aix\u00ed mateix la hist\u00f2ria d’un secret. Segons Argullol \u201cla portadora d’aquest secret, Lea, \u00e9s una dona que, despr\u00e9s de ser sotmesa a circumst\u00e0ncies excepcionals, convertida en protagonista absoluta, deambula per l’espai i el temps, pels pa\u00efsos i pels segles, n\u00e0ufraga en l’exist\u00e8ncia, posse\u00efda per una passi\u00f3 gaireb\u00e9 impossible de canalitzar\u201d.<\/p>\n
\u25baLa m\u00fasica \u2013encara que sempre dialogant amb l\u2019escriptor- segueix el relat, tot donant car\u00e0cter, acompanyant i definint els personatges que es van presentant ordenadament en la seq\u00fc\u00e8ncia esc\u00e8nica. L\u2019obra s\u2019organitza en tres parts i quinze escenes, i en principi aquestes tres parts responen, en l\u2019estructura musical, a la idea d\u2019exposici\u00f3, scherzo i finalment \u00abmoviment lent\u00bb, tal com ens explica Casablancas. Des del punt de vista sonor, cada personatge t\u00e9 caracter\u00edstiques singulars que li donen car\u00e0cter: la tessitura i un tractament vocal diferent assenyalen una opci\u00f3 teatral.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u25baLa primera \u00f2pera de Benet Casablancas, amb text de Rafael Argullol, sorgeix el 2011 en una col\u00b7laboraci\u00f3 dels autors on literatura i m\u00fasica convisquessin en un pla d\u2019igualtat. \u25baJosep Pons assumeix la direcci\u00f3 musical de la nova \u00f2pera amb la direcci\u00f3 d\u2019escena de Carme Portaceli que situa l\u2019acci\u00f3 en un futur dist\u00f2pic i uniforme amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14451,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-70098","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70098","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70098"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70098\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74549,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70098\/revisions\/74549"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14451"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}