{"id":70684,"date":"2021-12-22T00:00:10","date_gmt":"2021-12-21T23:00:10","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=12771"},"modified":"2026-07-21T15:09:39","modified_gmt":"2026-07-21T13:09:39","slug":"%e2%96%bael-gran-teatre-del-liceu-continua-ampliant-la-base-de-dades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2021\/12\/22\/%e2%96%bael-gran-teatre-del-liceu-continua-ampliant-la-base-de-dades\/","title":{"rendered":"\u25baEl\u00a0Gran Teatre del Liceu\u00a0continua ampliant la base de dades."},"content":{"rendered":"<p>\u25baEl\u00a0<strong>Gran Teatre del Liceu<\/strong>\u00a0continua ampliant la base de dades que va fer p\u00fablica el mes de gener de 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que compr\u00e8n el per\u00edode\u00a0<strong>entre la primavera del 1939 a la temporada 1980\/81.<\/strong>\u00a0Des d\u2019avui, els usuaris podran consultar centenars de\u00a0<strong>fotografies, programes de m\u00e0 i informaci\u00f3 art\u00edstica de les \u00f2peres, ballets i concerts<\/strong>\u00a0dels darrers 80 anys, des de la fi de la Guerra Civil fins a la temporada actual.<\/p>\n<p>\u25ba<strong>El context hist\u00f2ric<\/strong><\/p>\n<p>\u25ba\u00a0El Teatre perdura en mans de la Societat del Gran Teatre del Liceu fins a l\u2019esclat de la Guerra Civil en qu\u00e8 el Teatre \u00e9s nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya. A finals dels anys 70 del segle XX, el sistema de finan\u00e7ament estava del tot obsolet en relaci\u00f3 amb els grans teatres d\u2019\u00f2pera d\u2019Europa. El 1980, amb la mort de l\u2019\u00faltim empresari, Joan Antoni P\u00e0mias, les administracions catalanes prenen consci\u00e8ncia del valor hist\u00f2ric i cultural de la instituci\u00f3 i l\u201911 de desembre, mitjan\u00e7ant un decret de la Generalitat, es crea el Consorci del Gran Teatre del Liceu. En un primer moment en formen part la mateixa Generalitat, l\u2019Ajuntament de Barcelona i la Societat del Gran Teatre del Liceu; posteriorment s\u2019hi afegeixen la Diputaci\u00f3 de Barcelona i el Ministeri de Cultura. La constituci\u00f3 del consorci comporta que la gesti\u00f3 directa del teatre quedi en mans de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n<p>\u25baA nivell art\u00edstic, als anys quaranta l\u2019estructura dels espectacles queda\u00a0 fixada en una temporada d\u2019hivern amb \u00f2pera, una de quaresma amb concerts i una de primavera amb ballet. Els t\u00edtols m\u00e9s programats d\u2019aquesta temporada continuen essent els italians:\u00a0<em>Aida<\/em>,\u00a0<em>Rigoletto, Il barbiere di Siviglia<\/em>,\u00a0,\u00a0<em>La traviata<\/em>,\u00a0<em>La boh\u00e8me\u00a0<\/em>o\u00a0<em>Madama\u00a0Butterfly;<\/em>\u00a0el repertori franc\u00e8s queda redu\u00eft a\u00a0<em>Carmen<\/em>,\u00a0<em>Faust<\/em>,\u00a0<em>Manon<\/em>\u00a0i\u00a0<em>Samson et Dalila<\/em>.\u00a0En el m\u00f3n germ\u00e0nic continua la primacia absoluta dels t\u00edtols wagnerians, equiparables en programaci\u00f3 als italians m\u00e9s populars\u00a0<em>Tristan und Isolde,<\/em>\u00a0<em>Die Walk\u00fcre, Lohengrin<\/em>. Mozart s\u2019incorpora plenament al repertori, especialment\u00a0<em>Le nozze di Figaro<\/em>, seguida de\u00a0<em>Don Giovanni<\/em>,\u00a0<em>Cos\u00ec fan tutte,<\/em>\u00a0<em>Die Entf\u00fchrung aus dem Serail<\/em>\u00a0i\u00a0<em>Die Zauberfl\u00f6te<\/em>; Strauss es redueix a tres\u00a0 grans t\u00edtols\u00a0<em>Der Rosenkavalier<\/em>,\u00a0<em>Salome\u00a0<\/em>i\u00a0<em>Elektra<\/em>. Un fet singular en la hist\u00f2ria art\u00edstica del Liceu va ser la visita del Festival Bayreuth la primavera de 1955 que es materialitz\u00e0 en els Festivals Wagner amb les innovadores propostes esc\u00e8niques de Wieland Wagner.<\/p>\n<p>\u25baLa tradicional passi\u00f3 liceista per les grans veus troba en aquests anys una situaci\u00f3 especialment prop\u00edcia, ja que passen per escena les figures m\u00e9s importants de la l\u00edrica internacional. Entre el p\u00fablic i aquests artistes es produeix una relaci\u00f3 d\u2019agra\u00efment i devoci\u00f3 que estimula la mitificaci\u00f3 dels artistes i garanteix la continu\u00eftat del Teatre.<\/p>\n<p>\u25baTres sopranos destaquen per la seva vinculaci\u00f3 personal amb el Teatre: Victoria de los \u00c1ngeles qui fascin\u00e0 el p\u00fablic amb el seu estil pur i elegant des del seu debut en el rol de la comtessa de\u00a0<em>Le\u00a0nozze\u00a0di Figaro<\/em>.\u00a0Renata Tebaldi, soprano ja consagrada en el moment del seu debut al Teatre, fascin\u00e0 el p\u00fablic \u00a0fins a convertir-se en un \u00eddol del Coliseu i de la ciutat. Sens dubte l\u2019artista m\u00e9s plenament identificada amb el Liceu \u00e9s Montserrat Caball\u00e9, tant per la seva qualitat alt\u00edssima com per la seva pres\u00e8ncia en la programaci\u00f3\u00a0durant m\u00e9s de 30 anys.<\/p>\n<p>\u25baAltres veus femenines estimades pel\u00a0 p\u00fablic s\u00f3n les de Maria Caniglia, Giulietta Simionato, Ebe Stignani, Fedora Barbieri, Kirsten Flagstad; Elisabeth Schwarzkopf, Gertrude Grob-Prandl, Astrid V\u00e1rnay, Lisa della Casa, Birgit Nilsson,\u00a0 Maria Callas, Virginia Zeani, Fiorenza Cossotto, Magda Olivero, Grace Bumbry, Joan Sutherland, Renata Scotto, Leyla Gencer, Mirella Freni, Marilyn Horne, \u00c1ngeles Gul\u00edn, Ghena Dimitrova, Elena Obraztsova, Leonie Rysanek o Edita Gruberov\u00e1 entre d\u2019altres.<\/p>\n<p>\u25baDos tenors catalans han emocionat d\u2019una manera molt especial els espectadors: Jaume Aragall i Josep Carreras. Altres veus masculines molt valorades s\u00f3n les de Mario Del Monaco, Giuseppe Di Stefano, Wolfgang Windgassen, Mario Filippeschi, Carlo Bergonzi, Franco Corelli, Alfredo Kraus, Richard Tucker, Pl\u00e1cido Domingo, Eduard Gim\u00e9nez, Dalmau Gonz\u00e1lez, Pedro Lavirgen, Luciano Pavarotti, Hans Hotter, Manuel Ausensi, Ettore Bastianini, Piero Cappuccilli, Cornell MacNeil, Vicen\u00e7 Sardinero, Joan Pons, Carlos \u00c1lvarez, Sherrill Milnes, Boris Christoff, Cesare Siepi, Bonaldo Giaiotti, Nicola Ghiaurov, Entre 1939 i 1981 dirigeixen al Teatre personalitats de gran fama internacional com Napoleone Annovazzi (director musical del Teatre de 1947-1952), Eugene Ormandy amb l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica de Filad\u00e8lfia (1955), Georg Szell amb l\u2019Orquestra Cleveland (1957), William Steinberg amb l\u2019Orquestra de Pittsburg (1964), Karl B\u00f6hm, amb l\u2019Orquestra Filharm\u00f2nica de Viena (1965) Herbert von Karajan amb l\u2019Orquestra Filharm\u00f2nica de Berlin (1972) Georg Solti amb l\u2019Orquestra de Par\u00eds i Lorin Maazel amb la New Philarmonia Orchestra de Londres (1974).<\/p>\n<p>\u25baEn relaci\u00f3 a la dansa, passen pel Teatre companyies com la del Marqu\u00e9s de Cuevas els Ballets de Montecarlo, Ballet de L\u2019Op\u00e9ra de Paris, New York City Ballet, la Companyia Igor Moisseiev, Ballet de Teatre Kirov de Leningrad, companyies de S\u00f2fia, Belgrad, Praga, Brno, Ballet du Rhin, \u00d2pera Estrasburg, el London Festival Ballet i el Ballet del Th\u00e9\u00e2tre Fran\u00e7ais de Nancy. Tamb\u00e9 es consolida el Ballet Estable del Gran Teatre del Liceu sota la direcci\u00f3 de Joan\u00a0Magri\u00f1\u00e0 c\u00e0rrec que posteriorment assum\u00ed Assumpta Aguad\u00e9.<\/p>\n<p>\u25baAquesta nova etapa se suma als milers de registres que el Teatre va obrir per documentar l\u2019etapa compresa entre 1981 i l\u2019actualitat. Des d\u2019ara\u00a0i fins a la celebraci\u00f3 del\u00a0<strong>175\u00e8 aniversari\u00a0<\/strong>del Liceu l\u2019abril de\u00a0<strong>2022<\/strong>, s\u2019obriran gradualment la resta de temporades per trams fins a publicar tot el llegat art\u00edstic i cultural del Teatre des de la seva inauguraci\u00f3 l\u2019any\u00a0<strong>1847<\/strong>, uns trams que coincideixen amb les etapes clau en la hist\u00f2ria del Gran Teatre del Liceu (en vermell estan marcades les etapes obertes):<\/p>\n<p>1999-2020. El Liceu despr\u00e9s de la reobertura i fins avui.<\/p>\n<p>1994-1999. Mentre el Liceu estava en proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3.<\/p>\n<p>1981-1994. Des de la creaci\u00f3 del Consorci del Liceu fins a l\u2019incendi.<\/p>\n<p>1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l\u2019\u00faltim empresari, Joan Antoni P\u00e0mias.<\/p>\n<p>1936-1939. Durant la Guerra Civil.<\/p>\n<p>1894-1936. Despr\u00e9s de la bomba Orsini i fins a l\u2019inici de la Guerra Civil.<\/p>\n<p>1862-1893. Des de la inauguraci\u00f3 del segon edifici fins a la bomba Orsini.<\/p>\n<p>1847-1861. Des de la inauguraci\u00f3 del Liceu fins al primer incendi.<\/p>\n<p>\u25baEls Annals s\u00f3n fruit de la investigaci\u00f3 d\u2019en\u00a0<strong>Jaume Trib\u00f3<\/strong>, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l\u2019Arxiu de la Fundaci\u00f3 del Gran Teatre del Liceu per fer p\u00fablica la hist\u00f2ria art\u00edstica del coliseu barcelon\u00e8s.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u25baEl\u00a0Gran Teatre del Liceu\u00a0continua ampliant la base de dades que va fer p\u00fablica el mes de gener de 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que compr\u00e8n el per\u00edode\u00a0entre la primavera del 1939 a la temporada 1980\/81.\u00a0Des d\u2019avui, els usuaris podran consultar centenars de\u00a0fotografies, programes de m\u00e0 i informaci\u00f3 art\u00edstica de les \u00f2peres, ballets [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":37967,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-70684","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70684","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70684"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70684\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":72954,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70684\/revisions\/72954"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37967"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70684"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70684"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70684"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}