{"id":70937,"date":"2023-11-10T00:00:41","date_gmt":"2023-11-09T23:00:41","guid":{"rendered":"http:\/\/teatremusical.cat\/?p=15933"},"modified":"2026-07-22T10:45:24","modified_gmt":"2026-07-22T08:45:24","slug":"al-pati-de-butaques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2023\/11\/10\/al-pati-de-butaques\/","title":{"rendered":"Al pati de butaques"},"content":{"rendered":"

Blanca Bardagil: Dramaturga, guionista i directora.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La remor de la platea desapareix. Es comen\u00e7a a apagar lentament la llum de sala. L’espectadora adolescent, que somia en dedicar-se a aix\u00f2 algun dia, sap que en aquest min\u00fascul instant tot \u00e9s possible, que a dalt de l’escenari hi pot passar qualsevol cosa, i se li eri\u00e7a cada p\u00e8l del cos. Ella pot palpar la m\u00e0gia del moment perqu\u00e8 s’ha begut a glopades tot el flasc\u00f3 del ver\u00ed del teatre. Per\u00f2 no es pot dir el mateix de l’espectador de mitjana edat que seu a davant seu i que trenca el silenci m\u00e0gic amb el frec-frec del paper d’un caramel\u00b7let de regal\u00e8ssia. L’espectadora adolescent fa espetegar la llengua a mode de queixa.<\/span><\/p>\n

Unes butaques m\u00e9s enll\u00e0, l’espectadora embarassada es toca la panxa pensant que passar\u00e0 molt temps fins que no puguin tornar a sortir junts de nit per anar al teatre, o al cinema, i que m\u00e9s val que hagin triat b\u00e9. El seu home estossega.<\/span><\/p>\n

Des de l’\u00faltima fila, mig amagat, el dramaturg s\u2019apuja el coll del jersei per tapar-se la boca. Els nervis sempre li refreden els dits, i ara els t\u00e9 congelats. Sap que avui s’ho juguen tot. Sap, tamb\u00e9, que Catalunya \u00e9s terra d’amants dels musicals, per\u00f2 \u00e9s conscient que existeixen els detractors del g\u00e8nere, que el cr\u00edtic cultural que ha vist al lavabo abans d’entrar mai no en deixa passar ni una, que tothom t\u00e9 moltes expectatives perqu\u00e8 la premissa de la hist\u00f2ria t\u00e9 ganxo\u2026 i en aquests moments no sap si la resta de l’obra funciona o no, m\u00e9s enll\u00e0 del ganxo inicial. Es pregunta si han volgut fer una cosa massa ambiciosa. Si la seva feina est\u00e0 a l’altura de tot l’esfor\u00e7 de tanta gent. Si valdr\u00e0 la pena.<\/span><\/p>\n

Durant gaireb\u00e9 dues hores l’escenari s’omplir\u00e0 de personatges; de coreografies; de melodies que l’espectador del caramel\u00b7let seguir\u00e0 amb petits moviments de peu; de rimes; de girs argumentals que deixaran l\u2019espectadora embarassada clavada a la butaca; de canvis de vestuari; de lletres i acords que l’espectadora adolescent s’acabar\u00e0 sabent de mem\u00f2ria per sempre m\u00e9s\u2026 i els aplaudiments inundaran la platea com un mar esvalotat. Per\u00f2 ara mateix l’espectacle encara no ha comen\u00e7at i la platea espera silenciosa. O m\u00e9s o menys silenciosa, perqu\u00e8 el frec-frec del caramel\u00b7let continua impert\u00e8rrit. La mare del dissenyador de llums somriu mentre s’il\u00b7lumina l’escena. La directora musical empassa saliva, fa un gest petit per\u00f2 ple de convicci\u00f3, i sonen les primeres notes.<\/span><\/p>\n

Al dramaturg se li entelen les ulleres amb el baf de la respiraci\u00f3 sota el jersei. L\u2019inici \u00e9s un n\u00famero coral que durant els assajos trobava molt potent, per\u00f2 que ara li sembla banal i mediocre, i recorda que dif\u00edcil va ser trobar una productora que confi\u00e9s en el projecte. Mentre els int\u00e8rprets ocupen l\u2019espai amb moviments din\u00e0mics, a ell li passen per davant tots els dossiers que van enviar, les trobades amb la compositora musical, les reunions venent el producte com si fos peix, els workshops\u2026 i de cop es trasllada a aquella estrena d’una sala alternativa on l\u2019havien convidat, quan va coincidir amb una companya de promoci\u00f3 que li deia que fer workshops seria un somni per a ella. Aquell dia va somriure sense dir-li que el workshop estava sent un malson: que havia hagut de deixar algunes classes per dedicar-s\u2019hi en cos i \u00e0nima, que li havia servit per posar de cap per avall la feina de dos anys i mig, prendre\u2019s pastilles per dormir, i tornar a replantejar tot el primer acte des de zero: l’<\/span>I want song<\/span><\/i> no agradava; el conflicte no funcionava; els gags no entraven; el gir no emocionava i tot era una merda. Ja ho sap que, gr\u00e0cies a aix\u00f2, ara l\u2019espectacle \u00e9s millor, per\u00f2 no s\u2019oblida de com de dif\u00edcil li era arribar a finals de mes fent malabars entre les classes, l\u2019escriptura, les reunions, les reescriptures i la incertesa. T\u00e9 gravat amb foc els moments en qu\u00e8 va estar a punt de deixar el projecte perqu\u00e8 semblava inviable, perqu\u00e8 ning\u00fa no hi creia, perqu\u00e8 tot semblava fum, i no es viu ni del fum ni de l\u2019aire. Per\u00f2 no va abandonar i els aplaudiments de despr\u00e9s del primer n\u00famero el retornen de cop a l’\u00faltima fila del teatre, i li dibuixen un somriure sota el jersei.<\/span><\/p>\n

L’espectador de la tos trenca el silenci de despr\u00e9s dels aplaudiments, per\u00f2, aquesta vegada, el seu estossec \u00e9s seguit d’una grand\u00edssima melodia que sembla assajada: l\u2019instrument principal de la pe\u00e7a \u00e9s la seva tos, i de seguida entren els estossecs sincopats del noi de la fila tres com una base r\u00edtmica immillorable. S\u2019hi suma harmoniosament, amb una tessitura m\u00e9s baixa, la tos de gos de la dona de la fila cinc, acompanyada per les disson\u00e0ncies del senyor fumador de la fila onze. La tos de la noia de la fila dos crea uns espl\u00e8ndids <\/span>staccatos<\/span><\/i> que acompanyen la pe\u00e7a cap al final: s’escuren la gola a l’un\u00edson tres persones de primera fila, mentre l\u2019espectador de la tos posa el xim pum final amb un \u00faltim estossec ben sonor, que dona pas a l\u2019entrada de l\u2019actriu a l’escenari. Ha de fer una coreografia plena de virtuosisme, i el core\u00f2graf estreny fort la m\u00e0 de la compositora musical. L\u2019actriu sent com li batega el cor, respira i inicia els moviments amb tanta precisi\u00f3 que el cr\u00edtic cultural esbatana els ulls i comen\u00e7a a visualitzar el tuit que escriur\u00e0 tan bon punt surti al carrer.<\/span><\/p>\n

El director \u00e9s al bar del teatre. T\u00e9 una copa de vi negre a davant. Dir\u00e0 que han estat fenomenals i felicitar\u00e0 la regidora clavant-li copets a l’espatlla. Per\u00f2 no est\u00e0 veient l’espectacle. No n’\u00e9s capa\u00e7. Sap tot el que est\u00e0 en joc, i es vol estalviar l’angoixa de veure-ho sense poder-ho controlar. La meva feina ja est\u00e0 feta, li diu al cambrer jove que renta gots.<\/span><\/p>\n

A dalt de l’escenari, l\u2019actor que t\u00e9 el paper protagonista es queda sol. \u00c9s un moment important. I, enmig d\u2019aquell silenci que al t\u00e8cnic de so li agrada dir que es podria tallar amb un ganivet, la sintonia d’un m\u00f2bil inunda el teatre. El dramaturg nota que li torna el tic a l’ull que fa dies que li va i ve. El pare de l\u2019escen\u00f2graf furga a dins de la motxilla fins que troba el m\u00f2bil. Es posa les ulleres. L’actor pot veure la seva cara il\u00b7luminada per la pantalla del tel\u00e8fon, que deixa de sonar sense que l’hagi sabut silenciar. Se sent l’espetec de la llengua de l’espectadora adolescent mentre la directora d’orquestra fa un gest i comen\u00e7a a sonar el piano. L\u2019actor diu les cinc frases m\u00e9s importants de l’obra i s\u2019omple d\u2019aire els pulmons pensant m\u00e9s en el coi de m\u00f2bil que en l\u2019agut que haur\u00e0 de fer d\u2019aqu\u00ed a tres compassos.<\/span><\/p>\n

El director fa un glop pensant que si hagu\u00e9s muntat un Sondheim, potser ara no estaria tan nervi\u00f3s. Que el dramaturg \u00e9s bo\u2026 o almenys aix\u00f2 pensava i deia quan parlava amb els diferents teatres i productors. \u00c9s un espectacle de creaci\u00f3, deia. Interpel\u00b7la el p\u00fablic, deia. \u00c9s molt vigent, \u00e9s molt potent\u2026 per\u00f2 mentre s’empassa el vi com si fos aigua ja no sap si \u00e9s vigent ni si \u00e9s potent, nom\u00e9s sap que no han venut prou entrades per les primeres funcions i que el productor no est\u00e0 gaire content. Han trigat cinc anys a crear aquell espectacle, en ajuntar l’equip, en trobar una productora i un teatre que hi cregu\u00e9s\u2026 i no es treu del cap que, per arribar fins aqu\u00ed, l’equip creatiu va haver de treballar sense veure ni un duro durant molt temps. Ara pensa que potser l\u2019espectacle seria m\u00e9s bo si haguessin pogut cobrar un sou mentre ho creaven, no haurien hagut d’esgarrapar temps robat per treballar i tothom hagu\u00e9s donat m\u00e9s de si\u2026 buida la copa mentre el cambrer jove li diu que, pels aplaudiments que se senten, sembla que est\u00e0 agradant. El director ni s’hi havia fixat i sospira expulsant aire i preocupacions.<\/span><\/p>\n

Quan s’acabi la funci\u00f3, entre cametes, el director i el dramaturg s’abra\u00e7aran durant sis segons i mig, amb una abra\u00e7ada d’agra\u00efment mutu, una abra\u00e7ada que no es pot descriure amb paraules perqu\u00e8 els transcendeix. L\u2019ess\u00e8ncia del teatre rau en aquesta uni\u00f3 de sis segons i mig, i \u00e9s el que far\u00e0 que el director continu\u00ef dirigint i que el dramaturg continu\u00ef escrivint.<\/span><\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed uns quants anys, l\u2019espectadora adolescent viur\u00e0 un moment semblant, entre cametes, despr\u00e9s de la seva primera estrena. Viur\u00e0 una abra\u00e7ada de sis segons i mig que donar\u00e0 sentit a tot. Tant de bo aquesta abra\u00e7ada, per\u00f2, sigui la culminaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s amb suport, amb recursos, diners, temps i confian\u00e7a. Perqu\u00e8 si no s\u2019aposta per la creaci\u00f3 d\u2019aqu\u00ed, si no s\u2019arrisca pels nostres creadors, ens quedarem sense emoci\u00f3 i sense cultura.<\/span><\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Blanca Bardagil: Dramaturga, guionista i directora. La remor de la platea desapareix. Es comen\u00e7a a apagar lentament la llum de sala. L’espectadora adolescent, que somia en dedicar-se a aix\u00f2 algun dia, sap que en aquest min\u00fascul instant tot \u00e9s possible, que a dalt de l’escenari hi pot passar qualsevol cosa, i se li eri\u00e7a cada […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15934,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-70937","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70937","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70937"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70937\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74309,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70937\/revisions\/74309"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15934"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70937"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70937"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70937"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}