{"id":79040,"date":"2026-11-10T00:00:00","date_gmt":"2026-11-09T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/teatremusical.cat\/?p=79040"},"modified":"2026-11-03T23:19:43","modified_gmt":"2026-11-03T22:19:43","slug":"fent-equilibris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/2026\/11\/10\/fent-equilibris\/","title":{"rendered":"Fent equilibris"},"content":{"rendered":"

Antoni Font Mir Membre del CRAE, Doctorand en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB i llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona. Fundador de Teatremusical.cat<\/h4>\n\n\n\n

Que Catalunya, la cultura, el teatre i, molt especialment, el teatre musical facin equilibris, malauradament, no \u00e9s d\u2019estranyar. Com el t\u00edtol del magn\u00edfic recopilatori de sis CD de Guillermina Motta<\/strong>, Fent equilibris<\/em>, tamb\u00e9 nosaltres, el sector del teatre musical catal\u00e0, anem d\u2019una banda a l\u2019altra.<\/p>\n\n\n\n

Fem equilibris per trobar un teatre on poder presentar els espectacles; per aconseguir els drets i poder-los pagar; per poder pagar all\u00f2 que estableix el conveni, ara que, per primera vegada a Catalunya, tenim definides les diverses categories professionals dins del teatre musical. Per\u00f2, sobretot, fem equilibris per poder-los produir.<\/p>\n\n\n\n

En les converses amb productors i productores apareix sovint, i amb bones raons i intencions, una mateixa reivindicaci\u00f3: que la figura de la producci\u00f3 sigui present des del naixement del projecte. Perqu\u00e8, massa sovint, quan arriba el moment de demanar-ne la implicaci\u00f3, el vestit ja est\u00e0 tallat amb un patr\u00f3 que no ens encaixa.<\/p>\n\n\n\n

Per intentar sortir-nos-en, sovint recorrem a t\u00e0ctiques i maneres de fer importades dels Estats Units. Ja ho apunt\u00e0vem fa un any: <\/p>\n\n\n\n

els americans tenen una certa tend\u00e8ncia historiogr\u00e0fica a presentar-nos la seva visi\u00f3 de la hist\u00f2ria com si fos l\u2019\u00fanica possible,  repetint sovint que ells s\u00ed que han sabut crear una ind\u00fastria potent. I, en bona part, \u00e9s cert. Per\u00f2 ells no fan equilibris?<\/h4>\n\n\n\n

I tant que en fan. I potser comencen a veure les orelles del llop.<\/p>\n\n\n\n

Broadway, a Nova York, \u00e9s encara avui la gran ind\u00fastria esc\u00e8nica del musical. En la darrera temporada teatral, va superar els 14,5 milions d\u2019espectadors<\/strong>, amb una recaptaci\u00f3 de 1.910 milions de d\u00f2lars<\/strong>. El West End de Londres va arribar als 17,6 milions d\u2019espectadors<\/strong>, gaireb\u00e9 tres milions m\u00e9s que Broadway, i va superar els 1.000 milions de lliures<\/strong> de recaptaci\u00f3. A Barcelona, el conjunt dels teatres va superar els 3 milions d\u2019espectadors<\/strong>, amb una recaptaci\u00f3 de prop de 94 milions d\u2019euros<\/strong>, una xifra que, sovint, tamb\u00e9 sostenen grans produccions musicals.<\/p>\n\n\n\n

Poca broma.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, com acostuma a passar, no \u00e9s or tot el que lluu.<\/p>\n\n\n\n

Alguns, potser amb una an\u00e0lisi massa superficial, van decidir implantar aquell sistema de Broadway en altres capitals. En diversos casos els ha anat prou b\u00e9, sobretot a les productores. Per\u00f2, com ja deia George M. Cohan<\/a> a Broadway Jones<\/em>, estrenada el 1912:<\/p>\n\n\n\n

\u00abNing\u00fa no ent\u00e9n Broadway. Hi ha gent que l\u2019odia i no sap per qu\u00e8. Hi ha gent que l\u2019estima i no sap per qu\u00e8. Simplement \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s Broadway. \u00c9s aix\u00ed de simple: \u00e9s un misteri.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Imitar un sistema que \u00e9s, per definici\u00f3, un misteri potser ja no sembla una estrat\u00e8gia de producci\u00f3 tan bona.<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

El mateix Cameron Mackintosh<\/strong> ha assenyalat reiteradament la difer\u00e8ncia de costos entre Londres i Nova York. En una entrevista amb PBS explicava que un musical nou podia costar entre 7 i 8 milions de d\u00f2lars a Londres<\/strong>, mentre que a Broadway superava els 12 milions<\/strong>. Anys abans, parlant de la seva producci\u00f3 d\u2019Oliver!<\/em>, havia estat encara m\u00e9s contundent: el problema per portar-la a Broadway era, senzillament, \u00ab<\/strong> l’enorme cost que suposa a Broadway \u00bb<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

I, malgrat aix\u00f2, diverses ciutats continuen copiant aquell sistema i en fan bandera.<\/p>\n\n\n\n

Potser els nostres equilibris constants ens haurien de fer pensar si nosaltres hem acabat copiant, m\u00e9s b\u00e9 del que ens pens\u00e0vem.<\/p>\n\n\n\n

La ind\u00fastria teatral canvia. Ara, el 2026, sembla que cada vegada pesen m\u00e9s els diners i la rendibilitat immediata que no pas la preservaci\u00f3 d\u2019aquella qualitat art\u00edstica inicial que va fer possible el sistema de les grans franqu\u00edcies. Es concedeixen drets per muntar espectacles que, en molts casos, acaben reproduint, m\u00e9s o menys, el model de Broadway, per\u00f2 amb una quarta part del pressupost<\/strong>.<\/strong> I aqu\u00ed apareix una contradicci\u00f3 dif\u00edcil de resoldre: si aspirem a oferir aquell mateix producte, per\u00f2 disposem d\u2019una quarta part dels recursos necessaris per crear-lo, el resultat dif\u00edcilment pot ser \u00f2ptim des del punt de vista art\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

Potser el problema \u00e9s precisament aquest:<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

volem reproduir el producte sense reproduir les condicions i el context que el van fer possible.<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Quan als anys vuitanta Dagoll Dagom<\/strong> va voler fer Els Miserables<\/em> en catal\u00e0, sense convertir-lo en un producte franquiciat, li van dir que no. En lloc d\u2019intentar fer-ne una c\u00f2pia a partir de la novel\u00b7la de Victor Hugo, van anar a l\u2019ess\u00e8ncia de la hist\u00f2ria: qu\u00e8\u00a0ens atrau d\u2019aquella hist\u00f2ria, d\u2019aquell muntatge? Van trobar-ho i van entendre, amb molt bon criteri, que aqu\u00ed tamb\u00e9 ten\u00edem hist\u00f2ries igual de potents per explicar.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquella mirada va n\u00e9ixer Mar i cel<\/em><\/strong>, un fenomen de masses del teatre catal\u00e0. Una obra pr\u00f2pia, arrelada aqu\u00ed, per\u00f2 amb una ambici\u00f3 art\u00edstica i una dimensi\u00f3 esc\u00e8nica capaces de connectar amb un p\u00fablic ampli. I hi ha un apunt que no \u00e9s menor: en la hist\u00f2ria recent de la Gran Via madrilenya, que tants articles i lloances ha rebut, i que s\u2019ha dedicat b\u00e0sicament a reproduir  t\u00edtols famosos, no ha sabut crear un producte aut\u00f2cton de caracter\u00edstiques i d\u2019impacte popular comparables al que Catalunya ja va crear el 1988<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"Mar
Mar i Cel 1988 (Himne dels pirates)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

I aix\u00f2 no passava nom\u00e9s en el teatre musical. Quan \u00e9rem genu\u00efns, Europa coneixia la manera de fer de les nostres companyies de teatre independent<\/strong>. Hi havia una manera pr\u00f2pia d\u2019entendre l\u2019escena, de crear, de produir i d\u2019explicar hist\u00f2ries que despertava inter\u00e8s m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres.<\/p>\n\n\n\n

Ara, en canvi, alguns viatgen per Europa per veure espectacles i despr\u00e9s porten muntatges que ens presenten com a genu\u00efns, contemporanis i moderns. Per\u00f2 nom\u00e9s cal haver anat a Londres per adonar-se que no sempre \u00e9s aix\u00ed: s\u00f3n espectacles molt inspirats en aquelles posades en escena. I, que no serveixi de precedent, no parlo nom\u00e9s de musicals.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de deixar de mirar Broadway que ha creat sistemes de mercat professionals i una ind\u00fastria potent. Es tracta de deixar de mirar-lo com si fos l\u2019\u00fanic lloc des d\u2019on poden ensenyar a fer teatre musical.<\/p>\n\n\n\n

I resulta que el mateix Andrew Lloyd Webber<\/strong>, un dels grans empresaris d\u2019aquesta ind\u00fastria, ens est\u00e0 advertint que el model grinyola. Entre el 2025 i el 2026 ens ha deixat tres afirmacions especialment contundents: \u00abBroadway ja no \u00e9s un negoci\u00bb<\/strong> <\/strong>(2025);\u00abBroadway est\u00e0 en greu perill\u00bb<\/strong> (<\/strong>2026); i, encara m\u00e9s expl\u00edcitament,\u00abportar gaireb\u00e9 qualsevol espectacle nou a Broadway t\u00e9 molt poc sentit financer\u00bb<\/strong> (2026).<\/p>\n\n\n\n

Resulta paradoxal i, alhora, alarmant. Qui ha constru\u00eft bona part del seu \u00e8xit dins d\u2019aquest sistema \u00e9s ara qui ens adverteix que el model ja no funciona com abans.<\/strong> I no ho diu des de fora, sin\u00f3 des de dins, despr\u00e9s d\u2019haver-ne conegut les regles, els mecanismes i tamb\u00e9 els \u00e8xits.<\/h4>\n\n\n\n

El cas de Cats: The Jellicle Ball<\/em><\/strong> \u00e9s especialment revelador. Una producci\u00f3 aclamada per la cr\u00edtica i el p\u00fablic, i guardonada amb tres premis Tony<\/strong>, ha anunciat un tancament prematur malgrat haver arribat a generar prop d\u2019un mili\u00f3 de d\u00f2lars setmanals en taquilla. Amb un cost de producci\u00f3 estimat en 18 milions de d\u00f2lars<\/strong>, l\u2019espectacle no ha aconseguit recuperar la inversi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Si fins i tot un espectacle amb reconeixement art\u00edstic, del p\u00fablic i dels premis no pot sostenir econ\u00f2micament el model, potser el problema ja no \u00e9s l\u2019espectacle. Potser \u00e9s el sistema. O potser, com deia George M. Cohan, \u00e9s que ning\u00fa no acaba d\u2019entendre Broadway.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

De fet, \u00e9s significatiu observar qu\u00e8 est\u00e0 passant amb algunes de les seves pr\u00f2pies obres. Sunset Boulevard<\/em>, Evita<\/em>, Jesus Christ Superstar<\/em> i Cats<\/em> tornen als escenaris en noves lectures que, en alguns casos, s\u2019allunyen de l\u2019espectacularitat m\u00e9s convencional i recuperen una certa sobrietat, una altra manera de mirar els materials originals. No \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica: potser tamb\u00e9 \u00e9s el s\u00edmptoma d\u2019un moment en qu\u00e8 fer m\u00e9s amb menys, per ells, deixa ara de ser una opci\u00f3 i comen\u00e7a a ser una necessitat<\/strong>.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fan equilibris. Exactament all\u00f2 que, des del teatre l\u00edric catal\u00e0, fa anys que fem aqu\u00ed.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"Cartells
Cartells i programes de teatre musical (Biblioteca AFM)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Ens calen m\u00e9s evid\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 molt b\u00e9 que existeixi el \u00abmega musical\u00bb, all\u00f2 que aqu\u00ed hem assumit com a gran format i que, paradoxalment, ha acabat despla\u00e7ant el nostre gran format cap al que anomenem \u00abmitj\u00e0 format\u00bb. Un mitj\u00e0 format que acostuma a ser referent per altres i que \u00e9s, probablement, un dels grans actius del nostre teatre musical.<\/p>\n\n\n\n

I tamb\u00e9 tenim el petit format, que a casa nostra continua sent deficitari per definici\u00f3. Un \u00e0mbit per al qual encara no s\u2019ha creat cap ajuda espec\u00edfica i que, malgrat tot, ha mantingut encesa la flama de la creaci\u00f3 en catal\u00e0. Un petit format que, en moments especialment complicats per a la llengua, no ha cedit al castell\u00e0 i ha continuat creant, experimentant.<\/p>\n\n\n\n

Potser, doncs, el cam\u00ed no \u00e9s saltar directament al \u201cmega musical\u201d. <\/h4>\n\n\n\n

Fem cr\u00e9ixer les companyies des de baix, amb una visi\u00f3 d\u2019explotaci\u00f3 centrada en el pa\u00eds. De mica en mica, passem del petit al mitj\u00e0 i, qui sap, algun dia tornarem al gran o al mega format d\u2019una manera natural, perqu\u00e8 darrere hi haur\u00e0 una estructura art\u00edstica, empresarial i de p\u00fablic que ho podr\u00e0 sostenir.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed evitarem tamb\u00e9 una altra cosa que haur\u00edem de comen\u00e7ar a mirar amb certa prud\u00e8ncia: crear una bombolla immobili\u00e0ria del teatre musical, construint grans produccions i grans estructures sense haver consolidat abans els fonaments que les han de sostenir.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antoni Font Mir Membre del CRAE, Doctorand en estudis teatrals per la UAB, M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals per la UAB i llicenciat en art dram\u00e0tic per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona. Fundador de Teatremusical.cat Que Catalunya, la cultura, el teatre i, molt especialment, el teatre musical facin equilibris, malauradament, no \u00e9s d\u2019estranyar. Com el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":79041,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_breakdance_hide_in_design_set":false,"_breakdance_tags":"","footnotes":""},"categories":[1,4],"tags":[],"class_list":["post-79040","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-sabies-que"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79040"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":79054,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79040\/revisions\/79054"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media\/79041"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=79040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/teatremusical.cat\/cast\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=79040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}