Marina Abramović, artista sèrbia mare de la performance i amb una carrera meravellosa de més de quatre dècades, ha contribuït en gran mesura a replantejar la imatge del cos femení al segle xx. El caràcter autobiogràfic de la seva obra, alimentat pel sofriment inherent de la seva desil·lusió i drames amorosos, troba una ressonància particular en la vida de Maria Callas (1923-1977). Qui millor que la gran diva que ha encarnat passions mortals, tant a l’òpera com en la seva vida privada?

En el centenari del naixement de Callas, també anomenada l’Assoluta, Abramović presenta aquest espectacle a la cruïlla entre l’òpera, l’art en viu, la performance i la videocreació. A Les set morts de Maria Callas s’inclouen algunes de les àries icòniques que van marcar la biografia artística de la soprano grega. Intervencions que recorden les innombrables dones sacrificades a mans de compositors del segle xix; un teatre de nines on les dones n’han resultat les víctimes.

Unes vetllades que representen la culminació de la seva passió, obsessió i empatia per la figura virtuosa, el mite i la tragèdia de la celebrada soprano; una nova experiència immersiva basada en aquestes set defuncions prematures dels personatges que, a la vegada, són autoretrats de l’artista que habita aquests personatges diferents: des de la núvia abandonada fins a l’amant sacrificada.

Callas, amb una vida personal complexa d’amors perduts i una mort solitària, reviu més que mai en aquestes experiències de mort reinterpretades; moments traumàtics de pèrdua, amor i anhel on Abramović honra i habita l’esperit de la mateixa Callas, suggerint que aquests rols poden ser reimaginats i renovats per a futures generacions d’intèrprets.