«Antaviana» és la paraula MÀGICA que s’inventa un nen d’un conte de Pere Calders per fugir de l’avorriment dels deures escolars…

El ressò que va tenir ANTAVIANA, espectacle màgic i quotidià alhora, fou possible, en gran mesura, perquè per primera vegada al país una companyia de teatre independent havia abandonat els temes polítics i s’endinsava en el món de la poesia i de la tendresa.

El crític i historiador teatral Xavier Fàbregas va definir la nit de l’estrena com «la nit en que a Catalunya el teatre va fer un gir copernicà».

Amb ANTAVIANA s’inicia la col·laboració entre Dagoll Dagom i els escenògrafs Isidre Prunés i Montse Amenós, col·laboració que serà fonamental en la trajectòria i evolució de la companyia. En el cas d’ANTAVIANA es pot assegurar que mai no hauria estat «aquell espectacle» sense «aquella caixa màgica» de cels i miralls.