Obriu bé els ulls, senyores i senyors!

Obriu-los bé i no us deixeu enganyar!

Aquest vespre, una colla d’actors, músics, tècnics i col·laboradors del teatre lliure us mostrarem una història extravagant, d’una ciutat extraordinària i d’uns homes excèntrics que gaudiran fins a rebentar de totes les meravelles d’aquest món.

Aquesta història us la volem, només, mostrar, i procurarem no caure en el parany de l’art de representar. Així estalviarem aquest parany i els seus resultats al repectable.

Per això no hem regatejat esforços en despullar l’espectacle de qualsevol aire misterios, desproveïnt-lo de la trampa i l’artilugi, i posant les cartes sobre el ring.

Assalt rera assalt veureu com la maquiavèl·lica viuda Begbick, mirall de l’il·lustre i vellíssim món capitalista, inventa la ciutat-xarxa, meravellosa màquina de manllevar diners, i amb quina astúcia organitza, a l’entorn de les febleses humanes, els paranys que abocaran els homes al paroxisme.

Veureu com els extravagants llenyataires d’Alaska van caient, víctimes del joc manipulador de la Begbick, i com un d’ells, Paul Ackerman, l’home confiat, valent, sentimental i incaut, és conduït a la mort per no tenir diners per pagar tres ampolles de whisky. Una raó contundent!

Pareu bé l’orella, senyores i senyors!

Pareu-la  bé i no us deixeu enganyar!

Les paraules que sentireu aquest vespre també estan plenes de paranys. No hi confieu gaire. Sentireu grans mots en boca dels personatges. Això els homes de Mahagonny ho saben molt bé. No es deixen impressionar ni per les paraules de déu: “Au! Tothom cap a l’infern!”

L’anarquia desenfrenada del sistema capitalista és de mena infernal. Per als qui s’hi troben implicats no pot existir un càstig pitjor.

“No us bellugueu. Pels cabells no pots arrossegar-nos a l’infern, perquè sempre hem viscut a l’infern”

FABIÀ PUIGSERVER