Una particular interpretació de l’estructura del cabaret literari amb fragments revisitats d’autors seleccionats i materials de l’actualitat, posats en acció amb una gran vis còmica.

1er premi XIV «Certamen Nacional de Directoras de Escena de España»  2011

Quatre personatges a «porta tancada» creen una tensió absurda i realista, còmica i profundament humana a través dels «cercles de l’inframon».

Una particular interpretació de l’estructura del cabaret literari amb fragments revisitats d’autors seleccionats i materials de l’actualitat, posats en acció amb una gran vis còmica.

Teatre dins el teatre on el ball, la música, la poesia i la paròdia prenen forma guiats per l’humor i el ritme, en un ventall de recursos actorals que van de la dansa i el gest virtuós al cant i a la interpretació.

Una sàtira plena dels efectes de l’humor, amb una estructura que reinterpreta el cabaret i parla amb la seva força endimoniadament còmica.

A vegades una visió de l’infern com a societat organitzada, un quelcom a veure, i si es pot, a entendre, d’altres com un lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom…, d’altres un carnaval que no s’atura.