Concha Velasco en estat pur. Davant del públic. Sense intermediaris. Després de molts anys d’una carrera frenètica, Concha s’atura i s’asseu amb el públic (amb el seu públic) a reflexionar, a parlar de la seva carrera, dels seus personatges, de les obres que ha fet (i de les que no ha fet, també), dels èxits i dels fracassos. Concha parla i Concha canta. I entre converses i cançons ens duu de la mà per una de les carreres de més èxit del teatre, el cinema i la televisió d’aquest país. Un viatge que va de l’actriu indiscutible d’avui a l’adolescent dels seus inicis, quan tímida i introvertida, però tossuda i voluntariosa, s’enfrontava a l’ofici amb un únic desig: “¡Yo lo que quiero es bailar!”.

Josep Maria Pou