Sis històries de Quim Monzó que tenen la mort com a nexe comú, però no sempre com a protagonista tràgic. Pot ser un element present, o un fet inevitable, fins i tot fer-se quotidià, o una situació absurda, un futur estrany o amargament poètic. Les morts d’en Monzó no ens aclaparen, ens diverteixen, ens distreuen, ens acompanyen amb naturalitat. Sis històries amb el punt en comú de la mort i el fet d’existir sota les mateixes cobertes del mateix llibre, EL MILLOR DEL MONS. Sis històries, sis mons, que, des de la quotidianitat, trenquen la monotonia i ens porten per camins inversemblants, amb un cert toc surrealista, que fugen cap a situacions absurdes i que ens fan adonar de la mateixa absurditat de la vida. Sis històries que no aniran soles perquè la música en directe i les cançons configuraran un univers sonor que serà el món en el que es construeixen i que els dóna unitat.