L’any 1957, Hacks va declara: “No tinc el més mínim apreci per les operetes. Tot i així, el 1964 entregà la seva opereta per a actors La bella Helena, amb gran sorpresa de la gent de teatre. S’estrenà al “Kammerspiele” del Deutches Theater sota la direcció de Benno Besson, amb dos dels millors actors de l’escola de Brecht en els papers principals: Elsa Grube-Deister i Fred Dürren. L’obra fou un èxit sorollós i es mantingué més de  cinc anys en cartell. En diversos muntatges, ha passat per la majoria d’escenaris alemanys.

La bella Helena és una de les operetes més famoses de Jacques Offenbach, l’obra del qual és inseparable del II Imperi Francès, la dictadura de Napoleó III. Com a creador de l’opereta en tant que gènere escènic musical, Offenbach la contraposà a l’òpera del seu temps, perfectament construïda però buida de continguts.

A l’esquematisme racional, tan ben ordenat, oposà amb genial mestria el desordre vital, la fantasia i l’espontaneïtat, i, a la vegada, la crítica estètica servia de canal a la crítica política. Offenbach donava la volta als punts de vista tòpics del món en que vivia: la grandesa es revela com a mesquinesa, el que hom considera baix apareix noble i sublim. D’una manera lleugera i divertida presenta la falsedat moral de l’alta societat, la seva cultura fictícia, la corrupció amagada, etc. La mitologia li permet atacar els herois del seu temps amb la màscara dels herois antics.

Hacks ha adaptat l’opereta d’Offenbach per al nostre temps i, per donar-li més efectivitat comunicativa, ha passat la papereta als actors del teatre modern. Ha centrat l’acció en la lluita de Calcas, l’àvid i dogmàtic sacerdot de Júpiter, contra les temptacions de Venus: una moral mesquina contra l’amor i els plaers vitals. Els seguidors de Júpiter- els usufructuaris del poder, els “herois”- es mantenen inamovibles, monolíticament deformats; en canvi, els amicsde venus- Paris, Helena- mostren una evolució. En la història hom pot entreveure això: l’amor acaba per imposar-se  àdhuc per damunt dels hàbits i prejudicis de les coquetes distingides i els prínceps privatitzants; quan les aventures amoroses dels poderosos acaben en guerra, la cosa deixa de ser una broma per al poble.

Kim Vilar