El jove Hermann, que té el seu paradís en l’avenç social i els jocs d’atzar, sacrifica el seu amor per Lisa per la seva obsessió a aconseguir una fórmula màgica, en poder d’una vella comtessa, que li permetrà guanyar jugant a cartes. Havent provocat la mort de Lisa, Hermann morirà, enganyat pel fantasma de la seva víctima.

La tragèdia de l’heroi romàntic —un protagonista molt complex obsedit per la passió pel joc, que un destí ineluctable el duu al desamor, al crim i a la mort— és potenciada per la presència d’importants elements onírics i fantasmagòrics.

La luxosa posada en escena de Gilbert Deflo ens transporta a una època pretèrita que subratlla el retrat mordaç que Txaikovski proposa: una generació esvaïda de la Rússia tsarista, amagada sota l’aparença d’una amable descripció del regnat de Caterina la Gran. La cort, els carrers i les ribes dels rius de Sant Petersburg surten en una partitura que intencionalment recrea les formes musicals del segle xviii, incorporant referències a la música popular i religiosa sense sacrificar mai el fervorós lirisme del compositor. Al costat d’Eugene Onegin, representa la gran aportació de Txaikovski al camp de l’òpera.