Se sol dir que la realitat sempre supera la ficció. En el xou de la Lloll, la fantasia, la imaginació, l’insòlit ultrapassen,  de bon tros, la realitat.  La Lloll hi canta, però sobretot hi explica, amb el seu estil personalíssim, històries singulars, sorprenents, amarades d’humor i de tendresa, a cavall de la irreal realitat.

“La Lloll” és un xou alegre, distint, càlid, divers, fresc, viu.

Un entreteniment, un divertiment fet a la mesura de la Lloll i pensat per al gran ventall de públic que estima i que s’ha fet seva aquesta actriu polifacética. Un públic que parla de la Lloll com d’algú molt entranyable, familiar, de casa. “La nostra Lloll”,  ja hi ha qui diu.

En “La Lloll” es barregen fantasia i realitat, humor i sensualitat, seny i follia, màgia i amor, emoció i sorpresa, tendresa i alegria.  La Lloll, actriu total, senzilla i extraordinària hi fa, ella que els domina gairebé tots, un  grapat dels papers de l’auca.

Teatre, transformisme, dansa, música, cançons, històries insòlites, configuren l’espectacle, en el qual col·laboren esplèndids noms del món literari, musical, teatral. Un espectacle encarrilat per la destra batuta de Josep Maria Mestres i servit amb l’inimitable art, la rotunda vitalitat, el tarannà amable i la simpatia desbordant d’aquest monstre de la comunicació que es diu Lloll Bertran, la Lloll.

Tísner

Premi Sebastià Gasch, 1992