El valor i l’èpica envolten la creació d’aquesta obra mestra del gènere buffo. En les instruccions de Donizetti al seu llibretista, Felice Romani, li va dir: “Estic obligat a posar música a un llibret en un termini de catorze dies. Et dono una setmana per preparar-me’l. Veurem quin de nosaltres dos té més coratge”.

Les pocions d’amor han estat elements molt utilitzats en els contes romàntics durant milers d’anys, però en L’elisir hi ha un gir inesperat i intel·ligent a la tradició: en aquesta ocasió, el final feliç no es propicia per una poció d’amor (que no és res més que vi negre!), sinó per una història que tracta d’una poció d’amor. Quan comença l’òpera, l’heroïna està llegint Tristany i Isolda, la llegenda medieval en què sí que hi ha un enamorament després de beure un elixir màgic.