Més enllà del Ne me quitte pas hi ha Jacques Brel. No és aquest un espectacle que vulgui desglossar la seva persona, la seva música, el seu compromís. No es tracta de fer-ne una biografia o una cantografia. No es tracta de reivindicar-lo ni de fer memòria col·lectiva.

Nosaltres, senzillament, en la seva veu hi hem trobat un amic. La veu d’un amic per escoltar una tarda plujosa, freda, d’aquelles del sofà estant mentre els vidres s’entelen i a fora les gotes llisquen buscant el seu camí.