Un teatre abandonat. Un home es perd en la nostàlgia i seu a la banqueta d’un vell piano. Mentre toca suaument una maldestra melodia, el món de la música torna a ell amb la força de la seva joventut, i una veu dibuixa els paisatges operístics que guarda dins la seva ànima. Una música que transcendeix el temps i les emocions, una música tan intensa que, en molts aspectes, desafia els límits de la contenció; una música que, per intensa i íntima, gairebé podria considerar-se música prohibida.