La història segueix un director que viu retirat i prepara la seva darrera aparició pública amb la voluntat d’explicar la seva veritat, després de dècades en què considera que ha estat silenciada. Amb l’ajuda del seu assistent, que l’ha acompanyat durant vint anys, intenta construir el seu relat, fins que l’aparició de La Flama altera el procés i posa en qüestió la relació entre inspiració i realitat.

A través de textos, improvisacions i cançons, la proposta construeix un retrat d’una societat que aspira a ser allò que somia, sovint deixant de banda les seves pròpies limitacions. El muntatge reivindica el cabaret com un mirall capaç de deformar la realitat per mostrar-ne els aspectes més incòmodes i, alhora, més humans. També planteja una recerca de l’alegria de viure enmig dels conflictes, les tensions socials i les ferides emocionals.