Jean-Philippe Rameau tenia 50 anys quan va començar a escriure obres musicals per al teatre. Gràcies als grans esforços dels estudiosos, avui coneixem millor les obres que els seus coetanis. Platée, obra insígnia de la Il·lustració, és un entreteniment enlluernador, una joia barroca i també la pàgina més alegre i divertida del compositor. Cada escena és, efectivament, una barreja de temes iconoclastes: cors, danses i molta ironia.

Així, la trama parla de l’obsessió de Platée (una nimfa aquàtica) per l’amor de Júpiter i de com aquest li prepara una burla. Al final, en ple casament, es fa visible l’engany, i Platée, humiliada, salta tornant al seu pantà. Més de 275 anys de vida d’una partitura que encara traspua seducció irresistible i llibertat musical.

Al final de la seva vida, es va preguntar al compositor si li agradava més el so dels aplaudiments o bé la música de les seves òperes. Després d’uns instants pensant-s’ho, va dir: “M’agrada encara més la meva música”.