Tal com proposa l’escriptora del text Shadow. Eurydice says, Elfriede Jelinek, donem veu a Eurídice, i, per tant, en aquesta adaptació lliure, a la mezzosoprano com a personatge principal. Mitjançant el monòleg, a mode de “fluid de consciència”, s’expressa lliurement en aquest format musical mixt, entre òpera i teatre, que va des de la veu parlada, declamada, fins a la veu cantada, ja sigui de caràcter íntim o tènue o ja sigui una veu lírica, dramàtica.

Així doncs, la mezzosoprano teixirà la continuïtat narrativa i el fluid expressiu de l’obra. Els instruments tenen un rol articulador del discurs musical, la guitarra elèctrica anirà també lligada al dramatisme propi d’altres estils (com el rock o el heavy-metal), però sempre mesclat amb la lírica i la poètica també presents. L’electrònica ajudarà a teixir la dramatúrgia del text, per moments amb caràcter puntual o com a fons sonor, ambients o metàfores sonores d’elements concrets que formen part del context que ens proposa l’escriptora. El text, punyent, poètic, musical i per moments irònic, ens situa els personatges del mite en l’actualitat. Orfeu, en aquest cas un cantant de rock, sempre com a rerefons, tindrà una presència per moments silenciosa, per moments histriònica, per moments dolçament amenaçadora.