Una cantant, després de molta teràpia inútil i molts estudis, ha arribat a la conclusió que Boris Vian, Stephen Sondheim, Kurt Weill, Leonard Bernstein, o fins i tot la Dorothy Parker no tenien cap malaltia mental diagnosticada i això l’anima a cantar per intentar arreglar els seus problemes afectius/ psicològics/ creatius/ depressius/ neuròtics, etc., a través de la música. En aquesta divertida obra intentem demostrar la importància de “la creació”, de l’art, no només per qui el fa sinó també per qui el consumeix. “Consumir art” com a nova teràpia efectiva, tant per a la persona que crea, com per a la persona que consumeix la creació. I això pot ser molt divertit.