Una núvia arriba corrent a una estació d’autobusos fugint del seu casament. Compra el primer bitllet que troba al destí més llunyà possible. Mentre espera l’autobús que la portarà cap a la seva nova vida, explica al públic totes les seves relacions fallides al ritme de cançons de Marisol.

Tómbola és un monòleg musical que reflexiona sobre la toxicitat, l’abús de poder i les expectatives socials col·lectives, fins arribar a la causa de la fuga de la seva protagonista: la situació de violència masclista que pateix.

El que comença semblant una comèdia, es desdibuixa quan descobrim els motius reals que té la núvia per fugir.

Són realment còmiques les relacions que comparteix la protagonista? Com d’explícit ha de ser el nostre interlocutor per entendre que es troba en una situació de perill? Quan, com i per què posem límits a les nostres parelles?