Tristan und Isolde és un immens poema dramaticomusical; una cançó infinita d’amor i mort inspirada en la llegenda medieval d’origen celta del segle xii, recopilada per Jofré d’Estrasburg, que va esdevenir una de les referències culturals de l’edat mitjana i, en mans de Wagner, una revolució cultural.

La primera escena ens situa al vaixell en què Tristany condueix Isolde cap a Cornualla perquè es trobi amb el seu promès, el rei Marke. El filtre de mort que la princesa fa portar per consumar la seva venjança contra Tristany per haver causat la mort del seu promès Marold, és canviat de manera imprevisible per la serventa Brangäne per un filtre d’amor, cosa que desencadena la passió soterrada dels protagonistes que, en el segon acte, presenten una de les escenes d’èxtasi amorós més extraordinàries de la història de l’òpera. La fatalitat porta els amants a transparentar el seu amor impossible. Després de la mort de Tristany, a Isolda només li queda la seva Transfiguració (Verklärung): una mort d’amor (Liebestod) que succeeix tant musicalment com existencialment, i que dona com a resultat un dels moments més sublims.