► “Per si no ens tornem a veure”, és una obra inspirada en comèdies clàssiques com “Leonci i Lena” de George Büchner, “Al vostre gust” de William Shakespeare o “El joc de l’amor i de l’Atzar” de Pierre de Marivaux. Es tracten d’històries on les aparences, les classes socials i les disfresses juguen un paper important.

►Explica la història de dos prínceps que no volen ser-ho; De dos joves que no volen viure la vida que se suposa que han de viure i sobretot és la història de dos éssers humans que per més que intentin evitar-ho acaben enamorant-se. És per tant una història sobre confrontacions, tan internes com externes.

►L’espectacle juga amb una estètica i un llenguatge que cavalca entre un to més clàssic i un de més actual, perquè malgrat tractar-se d’una història de prínceps i princeses l’obra té una lectura més contemporània. Vivim en una època on és habitual l’ús d’aplicacions per trobar parella i on les persones, amagades darrere d’una pantalla d’ordinador o d’un telèfon mòbil mostren la “millor versió” d’ells mateixos, encara que aquesta versió no tingui res a veure amb la que són en realitat. I és una paradoxa, que els humans, com els personatges d’aquesta història, sigui precisament disfressant-se i fingint ser algú altre, que acabin descobrint qui són realment.

►La música ofereix un ampli ventall de colors i textures amb la guitarra a partir dels sons més delicats, passant pel “groove” més pop dels “Songrwriters” americans i arribant als extrems de contundència que aquest instrument pot oferir.

►Igualment les veus naveguen en un mar de registres on la veu quasi parlada i el virtuosisme vocal més exigent es reflecteixen a través d’una partitura que, en tot moment, està al servei de la lletra que Alícia Serrat ha creat magistralment.

►L’amor, la ràbia, la sorpresa tenen harmonies i ritmes diferents i totes elles hi són representades i alhora totes elles tenen un mateix filtre que els dóna unitat. “Per si no ens tornem a veure” és un musical divertit i entranyable i la música simplement acompanya aquest viatge sense que la complexitat sigui advertida per l’espectador, al contrari, melodies que s’enganxen al record com si ja les haguessin escoltat abans.

►A l’escena dos actors, un músic i pocs elements escenogràfics.

► “Per si no ens tornem a veure”, és un espectacle íntim, de petit format, i que necessita la proximitat del públic, perquè en molts moments els personatges parlen directament amb ell i fins i tot el fan formar part de la història.

►El joc de les disfresses, en aquest cas, es converteix en un doble joc, ja que no només els prínceps es disfressen per ser algú altre, sinó que els mateixos actors també es disfressen davant del públic, per ser els personatges.

►El llibret, les lletres i la direcció és d’Alícia Serrat. La direcció musical de Marc Sambola. Anna Lagares, Edgar Martínez i  el mateix Marc Sambola són els intèrprets que ens explicaran la història que compta amb la producció artística de Daniel Anglès, amb la col·laboració coreogràfica d’Òscar Reyes, el vestuari d’Oriol Burés, l’assessorament escenogràfic de Toni Luque, la direcció de producció de Mireia Vericat, la imatge gràfica de Zuhaitz San Buenaventura, l’edició gràfica i fotografia d’Agata Casanovas i la producció d’Aules.