►Del 13 de desembre al 7 de gener.

►Cançons que acaben en fade out, escrita per Salvador S. Sánchez, és una recerca en clau de musicologia, un concert, una conferència performativa, una festa i una reivindicació de “l’altra moguda”, una moguda res a veure amb la Madrilenya d’Alaska y Dinarama, Kaka de Luxe, Mecano o Tino Casal. Una obra que qüestiona el fet que aquestes artistes passessin a la història com un moviment contracultural postfranquista, sense tenir en compte a les altres artistes que acaparaven les llistes d’èxit d’aquella època, “las copleras”, les cantautores o les rumberes.

►Una obra amb música en directe, que recupera diferents moments televisius viscuts per les protagonistes, per donar veu i reescriure la història de tres dones transgressores, llibertàries que amb les seves cançons i entrevistes difonien missatges proto-feministes: Rocio Jurado, representació de l’empoderament femení i refugi del col•lectiu homosexual i travesti amb la famosa frase “Yo soy pro gay”; María Jiménez, símbol de llibertat en sí mateixa, i la llibertat sexoafectiva; Mari Trini, dona cantautora que va portar ella mateixa tota la seva carrera discogràfica i va promoure que les dones no havien de supeditar-se als desitjos dels homes, exemple és la seva cançó Yo no soy esa (1971), on llança beef contra la copla Yo soy esa que fa referència a una dona utilitzada pels homes. Cantants, “Copleras”, “bailaoras” i actrius, icones feministes i LGTBIQ+, silenciades i oblidades. Aquesta és la premissa del muntatge, rememorar la seva trajectòria i reubicar-les en un imaginari que s’allunya radicalment dels valors tradicionals vinculats a la música espanyola durant el franquisme.

►Interpretada per Salvador S. Sánchez, Cinta Moreno i Joel Moreno Codinachs, l’obra és una classe magistral sobre la història de les folklòriques, referència d’àvies, gais, lesbianes i travestis de l’època franquista i postfranquista, on la cultura popular convivia amb la subversió, i on la insurrecció va trobar escletxes en la música popular per introduir missatges emancipadors.

►L’espectacle forma part del projecte d’accessibilitat del Tantarantana, amb el qual el teatre posa a l’abast de les companyies recursos per fer accessible els seus muntatges. Per tant, el diumenge 17 de desembre es realitzarà una funció accessible que comptarà amb subtitulació, interpretació en llengua de signes, so amplificat, bucle magnètic i audiodescripció, a més a més, la funció serà accessible per persones amb mobilitat reduïda. Amb aquesta acció, el Tantarantana juntament amb les companyies, vol apropar-se a nous públics, incentivar la producció d’espectacles accessibles que puguin girar per Catalunya i oferir eines a les creadores i creadors per fer funcions inclusives.