►El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el mes de gener de 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn el període entre la primavera del 1939 a la temporada 1980/81. Des d’avui, els usuaris podran consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts dels darrers 80 anys, des de la fi de la Guerra Civil fins a la temporada actual.

►El context històric

► El Teatre perdura en mans de la Societat del Gran Teatre del Liceu fins a l’esclat de la Guerra Civil en què el Teatre és nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya. A finals dels anys 70 del segle XX, el sistema de finançament estava del tot obsolet en relació amb els grans teatres d’òpera d’Europa. El 1980, amb la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias, les administracions catalanes prenen consciència del valor històric i cultural de la institució i l’11 de desembre, mitjançant un decret de la Generalitat, es crea el Consorci del Gran Teatre del Liceu. En un primer moment en formen part la mateixa Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Societat del Gran Teatre del Liceu; posteriorment s’hi afegeixen la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura. La constitució del consorci comporta que la gestió directa del teatre quedi en mans de les administracions públiques.

►A nivell artístic, als anys quaranta l’estructura dels espectacles queda  fixada en una temporada d’hivern amb òpera, una de quaresma amb concerts i una de primavera amb ballet. Els títols més programats d’aquesta temporada continuen essent els italians: Aida, Rigoletto, Il barbiere di Siviglia, , La traviata, La bohème o Madama Butterfly; el repertori francès queda reduït a Carmen, Faust, Manon i Samson et Dalila. En el món germànic continua la primacia absoluta dels títols wagnerians, equiparables en programació als italians més populars Tristan und Isolde, Die Walküre, Lohengrin. Mozart s’incorpora plenament al repertori, especialment Le nozze di Figaro, seguida de Don Giovanni, Così fan tutte, Die Entführung aus dem Serail i Die Zauberflöte; Strauss es redueix a tres  grans títols Der Rosenkavalier, Salome i Elektra. Un fet singular en la història artística del Liceu va ser la visita del Festival Bayreuth la primavera de 1955 que es materialitzà en els Festivals Wagner amb les innovadores propostes escèniques de Wieland Wagner.

►La tradicional passió liceista per les grans veus troba en aquests anys una situació especialment propícia, ja que passen per escena les figures més importants de la lírica internacional. Entre el públic i aquests artistes es produeix una relació d’agraïment i devoció que estimula la mitificació dels artistes i garanteix la continuïtat del Teatre.

►Tres sopranos destaquen per la seva vinculació personal amb el Teatre: Victoria de los Ángeles qui fascinà el públic amb el seu estil pur i elegant des del seu debut en el rol de la comtessa de Le nozze di Figaro. Renata Tebaldi, soprano ja consagrada en el moment del seu debut al Teatre, fascinà el públic  fins a convertir-se en un ídol del Coliseu i de la ciutat. Sens dubte l’artista més plenament identificada amb el Liceu és Montserrat Caballé, tant per la seva qualitat altíssima com per la seva presència en la programació durant més de 30 anys.

►Altres veus femenines estimades pel  públic són les de Maria Caniglia, Giulietta Simionato, Ebe Stignani, Fedora Barbieri, Kirsten Flagstad; Elisabeth Schwarzkopf, Gertrude Grob-Prandl, Astrid Várnay, Lisa della Casa, Birgit Nilsson,  Maria Callas, Virginia Zeani, Fiorenza Cossotto, Magda Olivero, Grace Bumbry, Joan Sutherland, Renata Scotto, Leyla Gencer, Mirella Freni, Marilyn Horne, Ángeles Gulín, Ghena Dimitrova, Elena Obraztsova, Leonie Rysanek o Edita Gruberová entre d’altres.

►Dos tenors catalans han emocionat d’una manera molt especial els espectadors: Jaume Aragall i Josep Carreras. Altres veus masculines molt valorades són les de Mario Del Monaco, Giuseppe Di Stefano, Wolfgang Windgassen, Mario Filippeschi, Carlo Bergonzi, Franco Corelli, Alfredo Kraus, Richard Tucker, Plácido Domingo, Eduard Giménez, Dalmau González, Pedro Lavirgen, Luciano Pavarotti, Hans Hotter, Manuel Ausensi, Ettore Bastianini, Piero Cappuccilli, Cornell MacNeil, Vicenç Sardinero, Joan Pons, Carlos Álvarez, Sherrill Milnes, Boris Christoff, Cesare Siepi, Bonaldo Giaiotti, Nicola Ghiaurov, Entre 1939 i 1981 dirigeixen al Teatre personalitats de gran fama internacional com Napoleone Annovazzi (director musical del Teatre de 1947-1952), Eugene Ormandy amb l’Orquestra Simfònica de Filadèlfia (1955), Georg Szell amb l’Orquestra Cleveland (1957), William Steinberg amb l’Orquestra de Pittsburg (1964), Karl Böhm, amb l’Orquestra Filharmònica de Viena (1965) Herbert von Karajan amb l’Orquestra Filharmònica de Berlin (1972) Georg Solti amb l’Orquestra de París i Lorin Maazel amb la New Philarmonia Orchestra de Londres (1974).

►En relació a la dansa, passen pel Teatre companyies com la del Marqués de Cuevas els Ballets de Montecarlo, Ballet de L’Opéra de Paris, New York City Ballet, la Companyia Igor Moisseiev, Ballet de Teatre Kirov de Leningrad, companyies de Sòfia, Belgrad, Praga, Brno, Ballet du Rhin, Òpera Estrasburg, el London Festival Ballet i el Ballet del Théâtre Français de Nancy. També es consolida el Ballet Estable del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Joan Magriñà càrrec que posteriorment assumí Assumpta Aguadé.

►Aquesta nova etapa se suma als milers de registres que el Teatre va obrir per documentar l’etapa compresa entre 1981 i l’actualitat. Des d’ara i fins a la celebració del 175è aniversari del Liceu l’abril de 2022, s’obriran gradualment la resta de temporades per trams fins a publicar tot el llegat artístic i cultural del Teatre des de la seva inauguració l’any 1847, uns trams que coincideixen amb les etapes clau en la història del Gran Teatre del Liceu (en vermell estan marcades les etapes obertes):

1999-2020. El Liceu després de la reobertura i fins avui.

1994-1999. Mentre el Liceu estava en procés de reconstrucció.

1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi.

1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias.

1936-1939. Durant la Guerra Civil.

1894-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil.

1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini.

1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins al primer incendi.

►Els Annals són fruit de la investigació d’en Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès.