El Raval serà el protagonista d’aquesta iniciativa, per ser el barri del qual forma part el Liceu i l’acull,  i perquè abraça un teixit social, associatiu i cultural d’una enorme riquesa; un dels indrets més eclèctics de la ciutat de Barcelona amb una extensió d’1,1 km2 on hi conviuen més de 40 nacionalitats i és on troba la major densitat d’associacionisme de la Unió Europea. Un conjunt d’ingredients òptims per a la creació d’una xarxa veïnal amb múltiples expressions culturals, on el fet de tenir un ecosistema associatiu ordenat facilita l’acceleració del procés comunitari. En aquest sentit, per tal de buscar totes aquestes complicitats entre els diferents actors del barri, des del setembre del 2018, l’equip coordinador d’OPERA PRIMA ha estat en converses constants amb el Districte de Ciutat Vella i amb la Fundació Tot Raval. S’obria així una via de descoberta del terreny, sensibilització amb el barri, explicació del projecte i la recerca de col·laboradors.  D’aquesta manera, es solidifica la missió de filar una xarxa comunitària i contribuir a que les sinergies sorgeixin. Un dels punts clau en aquest procés, que té la previsió d’allargar-se fins el primer trimestre del 2022, és la cerca d’individus o col·lectius que, tot i no dedicar-se professionalment al món cultural, puguin formar part de les diferents parts de la creació d’una òpera com són: l’escriptura musical i dramatúrgia, interpretació, i construcció d’elements tècnics i d’escena i de comunicació del projecte.

►Aquest nou projecte, també contempla un equip artístic que haurà de crear conjuntament amb tot el barri una nova òpera, oferint-los l’oportunitat d’integrar-se a un programa innovador en el nostre país, ja que existeixen escasses referències d’iniciatives similars a nivell Europeu. La gata perduda serà l’òpera comunitària que inaugurarà la temporada 2022/23 del Liceu i comptarà amb un llibret escrit per la dramaturga Victoria Szpunberg a partir d’una estesa recerca bibliogràfica sobre el barri i de  desenes d’entrevistes realitzades amb el veïnat del Raval, font d’inspiració clau per a l’escriptura d’aquesta ficció. La trama de l’obra, en paraules d’Szpunberg, “gira entorn d’un fet inesperat que succeeix en un dels carrers més coneguts del Raval, on es desenvolupa una trama fantasiosa que implica tot el barri”.

►La composició de l’obra, encara en marxa, va a càrrec d’Arnau Tordera i també beu de les realitats musicals del barri. La partitura la dirigirà Alfons Reverté, director musical de l’òpera que comptarà amb la interpretació dels alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu i el Taller de Músics, entre d’altres músics. A nivell escènic, Ricard Soler n’assumeix la direcció d’escena amb una mirada sensible i oberta a la realitat del barri i que entén el concepte de comunitat com un apoderament de les persones. L’equip el completaran Adrià Pinar, escenògraf, Montse Amenós,  figurinista, Miquel Àngel Raió, videocreador, Maria de la Cámara i Gabriel Paré de Cube, il·luminadors i Tuixén Benet, coreògrafa.

►La creació amb el barri està implícita a cada part del procés de l’elaboració de La gata perduda amb la finalitat de promoure la vertebració social del territori a través de la creació artística i fer visible el talent.  Un diàleg artístic que és i serà enriquidor per ambdues bandes – artística i comunitària- i que pretén crear una experiència transformadora per a tots els agents implicats. Precisament, aquest és el gran repte del projecte: com trobar l’engranatge en aquest lligam entre professionals de les arts i veïns i veïnes del barri que tenen experiències i sabers que poden contribuir a la producció de l’òpera. 

►Amb el curós treball de contacte i diàleg fet fins ara, el projecte ha detectat un gran interès a la participació i a la recerca de complicitats. El teixit associatiu que OPERA PRIMA està activant per aquest primer projecte, ja compta amb unes 50 associacions del mateix barri i persones individuals, algunes d’elles amb una clara finalitat en el projecte, i algunes altres amb l’objectiu encara per determinar, però totes elles amb intenció de vertebrar un projecte col·lectiu i enriquidor per a tots aquells que hi participin. Algunes de les associacions són la Fundació Tot Raval –com ja hem esmentat anteriorment-, el Conservatori del Liceu, el Taller de Músics, l’Escola de Músics, Xamfrà (Centre de música i escena del Raval), El lloc de la Dona: Dona Kolors i Dona Gospel, l’Escola Massana, Centre Ocupacional Sínia, Crea Dones, Estel Tàpia, Top Manta, Escola Collaso i Gil, Cor filipí Kudyapi, Androna Cultura, Associació Carabutsí, Filmoteca de Catalunya, CCCB, MACBA, Museu Marítim, Biblioteca del Raval, Arrels Fundació, Casal dels Infants, entre molts d’altres. A més, OPERA PRIMA, a través de la presentació del projecte, fa una crida activa per buscar noves vies de col·laboració amb col·lectius associats o persones que vulguin formar part d’aquesta iniciativa.

►Un dels objectius cabdals per tal de fer créixer el projecte internacionalment és sumar a la vessant cultural, una capa tecnològica que incrementi l’accessibilitat i la participació ciutadana. La Comissió Europea valida i recolza la iniciativa d’OPERA PRIMA, aportant fons a través del projecte TRACTION, que es constitueix en forma de consorci format per diferents socis europeus amb la missió d’apropar l’òpera a tots els públics, a través de la innovació tecnològica.

 ►Amb aquest objectiu comú i sota el lideratge de l’empresa basca Vicomtech, el Liceu i vuit socis de cinc països europeus s’han posat a treballar plegats per fer realitat aquesta premissa. Els partners del consorci són les empreses tecnològiques Vicomtech (project leader), CWI i Virtual Reality Ireland, els projectes artístics i comunitaris liderats per INO (Irish National Opera), SAMP (Sociedade Artística Musical de Pousos) i el Liceu; l’expertesa en projectes d’acció comunitària va de la mà de François Matarasso, i la Universitat Autònoma de Barcelona i la Dublin City University, aportant recerca i avaluació.

►Amb aquesta activació amb altres projectes internacionals, el treball de co-creació que es realitzarà al barri de Raval liderada pel Liceu tindrà sinergies i interaccions amb altres treballs d’òpera comunitària que s’estan portant a terme a Irlanda (amb la Irish National Opera) i a Portugal (liderat per SAMP). Això fomentarà la internacionalització i la visibilització del projecte, a més de compartir les millors pràctiques per fer una òpera comunitària.

►Per ajudar a desenvolupar totes aquestes eines tecnològiques, Oriol Pastor, director del festival d’arts digitals MIRA, també s’incorpora a l’equip assessor i col·laborador amb la voluntat de generar una estratègia digital que impliqui a diversos col·lectius en el projecte a través de les noves tecnologies.

PER CONÈIXER MÉS EL PROJECTE OPERA PRIMA:

Per què el Raval?
►Per aquesta primera producció artística, el Teatre s’inicia amb el Raval, per ser el barri que l’acull i perquè abraça un teixit social, associatiu i cultural d’una enorme riquesa. Des de l’any 2002, el Liceu ha participat en la promoció d’accions transversals de la Fundació Tot Raval, que orienta els seus projectes a la millora de  la qualitat de vida d’uns dels barris més diversos i complexos de Barcelona. Mitjançant la creació d’un marc relacional en el que convisquin l’activitat comercial, la cultura, l’educació i la solidaritat, la fundació té com a pilar fonamental fer del barri un model sostenible i diversificat, dinàmic i compromès.

►Aquí es troba la comunitat més eclèctica de Barcelona, on un 56% del veïnat prové d’altres llocs del món i més de 40 nacionalitats conviuen juntes en un 1,1 km2. Fruit d’aquesta pluralitat, el Raval compta amb més de 2.500 comerços i més de 250 organitzacions, sent així el barri de la Unió Europea amb major densitat d’associacions en relació amb el número d’habitants. Precisament, aquest ecosistema associatiu ordenat facilita l’acceleració del procés comunitari per a la creació d’una òpera, teixint una xarxa ciutadana i veïnal cohesionada.

►És doncs, un barri ple de matisos, on la interculturalitat hi juga un paper fonamental en la creació de múltiples expressions culturals. Als anys vuitanta, l’Administració va impulsar polítiques de reformes urbanístiques i la creació d’equipaments per a la comunitat que fomentessin la cohesió social. Actualment, el barri té més de 300 equipaments culturals, entre els quals destaquen la Filmoteca, la Biblioteca de Catalunya, nombrosos teatres i museus com el MACBA o el Museu Marítim, organitzacions que també prendran relleu al projecte OPERA PRIMA.

Les fases del projecte: un diàleg comunitari
►Les fases del procés de creació d’una òpera amb el Raval són quatre. El projecte s’inicia amb una primera part de recerca i coneixement del barri per passar a una segona fase a on es treballin amb projectes específics per cohesionar el Liceu i el barri. El tercer estadi comprèn la co-creació de l’obra per finalment, acabar-la representant dalt de l’escenari del Liceu.

Primera fase del projecte: recerca
 Des de l’inici, setembre 2018, el Liceu juntament amb Eva García, experta en processos artístics comunitaris, ha estat en contacte constant amb el Districte de Ciutat Vella i amb la Fundació Tot Raval, com a actors fonaments en el territori. D’aquesta manera, comença un treball per teixir una xarxa comunitària i contribuir a que les sinergies sorgeixin. Això inclou un mapatge del barri amb entitats, organitzacions, col·lectius associats, mitjançant entrevistes grupals i visites, tot construint un mirall entre els oficis de l’òpera i els oficis del barri.

►Amb l’aproximació amb l’entorn, es busca conèixer el barri més en profunditat, les realitats de les persones que hi viuen o hi fan vida, així com el repte, compartit amb d’altres institucions, de com fer que aquells que no se senten interpel·lats sentin que el Liceu és el seu equipament.  En aquest període de sensibilització conjunta amb el barri,  també es fa un treball de descoberta de talent per veure quin paper pot tenir cada actor del Raval en la creació de la peça creativa conjunta. I es detecten quins són els desitjos del barri cap aquest projecte que té la voluntat de construir-se a dues bandes.

►Posteriorment, el Liceu selecciona un equip artístic que ha de treballar en un context de co-creació, oferint-los l’oportunitat d’integrar-se a un programa innovador donat que no existeixen experiències prèvies d’aquest format en el nostre país i a l’exterior són escasses.

En aquest sentit, vol treballar de manera continuada entre professionals de les arts i persones que no s’hi dediquen professionalment però que tenen experiències i sabers que conjuntament, contribuiran a l’excel·lència de la producció de l’òpera.

Fase actual, creació del lligam Raval-Barri
►A pesar del context de la pandèmia, el Liceu continuarà treballant el contacte i diàleg amb el barri, i durant l’any 2021 establirà uns itineraris d’activitats sobre creació i opera que s’oferiren a les veïnes i veïns del barri. El programa constarà de varis blocs. En primer lloc, el Teatre col·laborarà amb diferents escoles del Raval per tal que puguin assistir a espectacles de la programació del Petit Liceu. Un altre bloc, anomenat ‘Diàlegs entre el Raval i el Liceu’ tindrà com a objectiu la creació d’uns itineraris temàtics que potenciaran unes rutes guiades dins el barri, tallers dins o fora del Liceu i l’assistència a la programació estable del Teatre. Els itineraris inclouran una activitat de contacte amb el barri, un altre de coneixement sobre l’òpera i els seus oficis i l’assistència a la programació estable del Liceu. Seran de caràcter participatiu i abordaren diferents temàtiques: l’òpera, el Teatre del Liceu i els oficis artístics. La voluntat d’aquestes activitats és l’aprenentatge i la sensibilització cap i amb el barri.

Tercera fase, la co-creació
Al gener, quan es preveu que el context de la pandèmia millori, es començarà a treballar específicament per grups i amb assajos per tal de començar la producció de l’òpera La gata perduda.

 Quarta fase
►Estrena de l’obra, que obrirà la temporada 22/23 del Liceu.

Les etapes de l’òpera treballades des de la co-creació
►A OPERA PRIMA, la co-creació és transversal a totes les àrees i etapes de la producció d’una òpera, iniciant-se per la dramatúrgia, passant per la part interpretativa (cantants, músics, figurants…) fins a la part tècnica (escenografia, vestuari, imatge o accessibilitat).

Dramatúrgia
►Per aquest primer projecte d’òpera comunitària, Victoria Szpunberg és la dramaturga de La gata perduda. Durant el procés de creació, es va amarar de material bibliogràfic al voltant del barri del Raval i es va trobar amb una quinzena de persones lligades estretament amb el barri per conèixer-les i escoltar de primera mà els seus testimonis vitals. Aquestes entrevistes li serveixen com a font d’inspiració posterior en la seva ficció. A partir d’aquí neix el llibret La gata perduda, l’òpera que obrirà la temporada 22/23 del Liceu i que gira entorn d’un fet inesperat que succeeix en un dels carrers més coneguts del Raval, on es desenvolupa una trama fantasiosa que implica tot el barri.

Composició musical
►El Raval és un epicentre culturalment divers, vibrant i creatiu, a on els seus carrers s’hi escolten sons i melodies ben diverses. Arnau Tordera, el compositor de l’òpera, beurà d’aquesta mescla de músiques per escriure les notes que donaran vida a La gata perduda.

Direcció escènica
►A nivell escènic, Ricard Soler n’assumeix la direcció d’escena amb una mirada sensible i oberta a la realitat del barri i que entén el concepte de comunitat com un apoderament de les persones.

►Durant la recerca i comparació entre els oficis de l’òpera i el oficis del Raval s’han trobat moltes possibilitats arreu del barri pel que fa a la construcció de l’escenografia. A pesar de les dificultats tècniques i de seguretat que comporta un muntatge escenogràfic a l’escenari del Liceu, es buscaran alternatives a partir de muntatges de petites dimensions o intervencions puntuals en la realització tècnica de l’obra.

►A més, en una lògica de sostenibilitat, al Liceu posa a disposició materials, vestuaris i peces escenogràfiques d’altres produccions representades amb anterioritat al Teatre per poder-les transformar i reutilitzar, si convé.

►L’equip escenogràfic el completaran Adrià Pinar, escenògraf, Montse Amenós,  figurinista, Miquel Àngel Raió, videocreador, Maria de la Cámara i Gabriel Paré de Cube, il·luminadors i Tuixén Benet, coreògrafa.

Vestuari
►El disseny del vestuari de La gata perduda el coordinarà Montse Amenós. La seva confecció es farà conjuntament amb entitats del barri que estan desenvolupant projectes de costura professionals. Algunes possibles entitats col·laboradores són: Top Manta, Dona Kolors o Estel Tàpia. Aquests potencials es completen amb la col·laboració d’alumnes de l’Escola Massana, que, a través d’una assignatura de grau, fan una recerca sobre com incorporar nous teixits amb materials quotidians. En el plantejament del vestuari, Amenós va fer diverses visites a entitats del barri, que portaran el segell de la seva proposta.

Imatge
►El disseny de la imatge de La gata perduda, que inclou cartell, programa de mà, i altres elements físics i digitals de presentació i promoció de l’òpera seran co-creats per un grup format per: creatius del Centre Ocupacional Sínia i alumnes de l’Escola Massana, acompanyats en el procés per l’artista Curro Claret i equips d’ambdues entitats. Aquest procés ja està en marxa i des del Teatre s’estan aplicant diferents alternatives per poder treballar conjuntament de manera virtual.

Vídeo
►El Liceu té la intenció d’involucrar en el desenvolupament del vídeo creatiu de la funció a joves del barri amb experiències prèvies amb projectes de creació audiovisual. Algunes entitats i joves identificats al barri d’aquesta àrea són La interferènciaCooptècniques o COLECTIC. El responsable del vídeo creatiu del projecte, Miquel Àngel Raió, ja ha tingut l’oportunitat de trobar-se amb alguns d’ells i encarar els límits i possibilitats d’aquesta idea.

Cor i Orquestra, una oportunitat de participació per part de les entitats del barri

 
►Com ja s’ha comentat anteriorment, la direcció musical serà assumida per Alfons Reverté i la partitura serà interpretada principalment per alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu i el Taller de Músics. També s’incorporaran alguns músics individuals, veïns o veïnes del Raval.

►El Raval compta amb 11 corals, a les que se les oferirà incorporar-se al projecte així com a l’Escola de Músics, i persones individuals. Els personatges principals seran interpretats per a professionals, existeix la possibilitat que un dels personatges siguin interpretats per un veí o veïna del barri que compti amb una formació de cant. A més, el projecte comptarà amb diferents cors: el que anomenem el “cor de ciutadans” un cor nombrós i divers que representa al barri; i d’altres que intervenen amb parts i continguts específics de l’obra. En aquest sentit, el llibret diversificarà el nivell de les veus per contribuir a que la participació pugui ser de persones amb més preparació i amateurs.  La Cristina Colomer de l’Escola de Músics col·laborarà en la direcció dels Cors, conjuntament amb el director musical, Alfons Reverté.

►A partir de finals de març d’aquest any, es començaran a concretar les participacions, amb la previsió que al gener 2022 s’iniciïn els assajos, primer amb petits grups i, posteriorment, en grups més nombrosos cap a l’estiu del 2022.

Traction, un projecte europeu finançat per la Comissió Europea
 

►La Comissió Europea valida i recolza la iniciativa d’OPERA PRIMA, aportant fons a través del projecte TRACTION, que es constitueix en forma de consorci format per diferents socis europeus amb la missió d’apropar l’òpera a tots els públics, a través de la innovació tecnològica.

 
►Amb aquest objectiu comú i sota el lideratge de l’empresa basca Vicomtech, el Liceu i vuit socis de cinc països europeus s’han posat a treballar plegats per fer realitat aquesta premissa.

►Els partners del consorci són les empreses tecnològiques Vicomtech (project leader), CWI i Virtual Reality Ireland, els projectes artístics i comunitaris liderats per INO (Irish National Opera), SAMP (Sociedade Artística Musical de Pousos) i el Liceu; l’expertesa en projectes d’acció comunitària va de la mà de François Matarasso, i la Universitat Autònoma de Barcelona i la Dublin City University, aportant recerca i avaluació.

►El projecte TRACTION impactarà a OPERA PRIMA en dos àmbits principals: en primer lloc, el treball de co-creació que es realitzarà al barri de Raval liderada pel Liceu tindrà sinergies i interaccions amb altres treballs d’òpera comunitària que s’estan portant a terme a Irlanda (amb la Irish National Opera) i a Portugal (liderat per SAMP). Això fomentarà la internacionalització i la visibilització del projecte, a més de compartir les millors pràctiques per fer una òpera comunitària.

►En segon lloc, TRACTION està impulsant una sèrie d’eines tecnològiques innovadores a través dels centres tecnològics i universitats que formen part del consorci, per facilitar la interacció entre els professionals i les comunitats durant el procés de co-creació, així com per estendre les representacions d’òpera gràcies a la tecnologia. Pel que fa al suport tecnològic per a la co-creació, TRACTION està desenvolupant una eina web que pretén dinamitzar les interaccions i el suport del diàleg comunitari a través de contingut multimèdia, oferint funcionalitats intel·ligents que facin que la col·laboració entre diferents agents sigui més eficient: els professionals, les comunitats que formen part de el projecte, els participants individuals, etc. És una eina que té en compte la diversitat cultural i contextual, i que pretén fomentar la inclusió i la comunicació efectiva per a un procés de co-creació. Per citar un exemple, l’òpera comunitària de Barcelona proposa una co-creació de la imatge visual de l’òpera (pòster, programa, cartells, etc.) amb la involucració de dos comunitats: els usuaris de Sínia i els estudiants de disseny de La Massana. Pel que fa a les eines tecnològiques per estendre una representació d’òpera, TRACTION està desenvolupant una eina web que permet fer una representació deslocalitzada, o amb diversos llocs connectats remotament, perquè pugui haver una representació en temps real comunitària, participativa i interactiva.

►Finalment, TRACTION també ofereix mecanismes per a l’avaluació de tots els processos involucrats en una òpera comunitària, incloent-hi les metodologies per a l’avaluació de la tecnologia.

Entitats col·laboradores fins el moment
►Entitats contactades per l’equip d’OPERA PRIMA, algunes còmplices del projecte, altres amb una participació clara del projecte, i altres encara per definir:
Fundació Tot Raval, Conservatori del Liceu, Taller de Músics, Escola de Músics, Xamfrà, Centre de música i escena del Raval, El lloc de la Dona: Dona Kolors i Dona Gospel, Escola Massana, Centre Ocupacional Sínia, Crea Dones, Estel Tàpia, Top Manta, Escola Collaso i Gil, IES Milà i Fontanals, IES Miquel Tarradell, Cor filipí Kudyapi, Facultat de Geografia i Història, Androna Cultura, Associació Carabutsí, Filmoteca de Catalunya, CCCB, MACBA, Museu Marítim, Biblioteca Andreu Nin, Biblioteca del Raval, Arrels Fundació, CAP Nord, Casal de Barri Folch i Torres, Diàlegs interculturals de Dona, Periódico El Raval, Casal dels Infants, Cooptècniques, Impulsem, Fundació Surt, CSIC, Bar La Masia, El Lokal, Bar Makinavaja, Districte de Ciutat Vella, etc.