►El Maldà comença el 2018 recuperant dos dels seus cicles escènics més emblemàtics: Al cel mos vegem tots, el cicle de rondalles mallorquines que es farà entre el 14 de gener i el 4 de febrer; i la 5a edició del Maldà enDansa, que proposa del 20 al 28 de gener 7 peces curtes i tot un seguit d’activitats i xerrades al voltant de la dansa.

►La nova programació, a més, inclourà nous espectacles que conformaran la línia cabaretesca dels dilluns: Lovely precious dream una producció de l’Excèntrica basada en la vida de la cantant Nina Simone; Com nos tornem de Bubulina Teatre, un espectacle que recupera des de l’humor les poesies d’abans dites com abans; o Fatal dona fatal, una proposta d’Oriol Genís i Núria Dardinyà.

►Entre el març i el juny també s’estrenaran obres com: Gran Fracaroli, la nova producció d’Els Pirates Teatre; Llibres per cremar, un text d’Amélie Nothomb dirigit per Blanca Bardagil; Aquests últims 5 anys, de Marc Flynn i Anna Herebia; Tocando el frente de Llorenç González; Tot el que no ens vam dir, el nou musical produït per Daniel Anglès; Quin desencís m’ha fet tan trist i gris, una proposta de Xavi Casan i Dani Campos; o Les cigonyes vénen de Tailàndia, de Els McGregor Teatre.

►AQUESTS ÚLTIMS 5 ANYS (The last five years)
►Repartiment: Cathy Hiatt: Anna Herebia. Jamie Wellerstein: Marc Flynn.
►És una producció d’Origen Produccions amb la direcció de Marc Vilavella, la direcció musical de Gustavo Llull Coreografia/moviment escènic d’Ari Peya; amb l’escenografia i vestuari de Jordi Bulbena.
►Jamie Wallenstein és un novelista amb un futur prometedor. Cathy Hiatt és una aspirant a actriu. El musical, de Jason Robert Brown ens narra la història de la seva relació de cinc anys; com es coneixen, s’enamoren, conviuen, es casen, es distancien i finalment, es separen. L’ obra guanyadora d’un Tony, té una particularitat narrativa que la fa especial i sorprenent: els dos personatges ens expliquen els fets de la seva relació a través de cançons solistes i monòlegs, amb l’afegit que Jaime fa el viatge en ordre cronològic, mentre Cathy el fa a la inversa (comença derrotada i en dol, i acaba emocionada després de la primera cita, sense saber tot el patiment que l’espera) i només es retroben en escena quan coincideixen en la línia temporal: el dia del seu prometatge.

►LOVELY PRECIOUS DREM
►Repartiment: Esmeralda Colette i David Anguera
►Un Soliloqui musical amb l’autoria i la direcció de Juanjo Marín.
Després de l’espectacle musical Canta’m un conte—que ha fet temporada a teatres com el Romea i el Regina—L’Excèntrica produeix el seu segon espectacle, Lovely Precious Dream, una aproximació a través d’un soliloqui dramàtic i musical a la figura de la cantant Nina Simone. Lovely Precious Dream és un recorregut per alguns dels passatges musicals i vitals de Nina Simone i, tot i això, no es tracta d’un biopic sinó d’una aproximació teatral i poètica al món interior d’aquesta artista, defugint el teatre documental i procurant aproximar-nos el màxim possible a la veritat de l’artista i al tipus d’emocions que despertaven les seves actuacions en directe. Tot plegat configura un nou relat que esdevé un joc de miralls de novel·les com Huckleberry Finn, L’ample mar dels Sargassoso Jane Eyre, els personatges de les quals entronquen anacrònicament amb la forma de ser i de sentir del nostre personatge protagonista.
►Tot comença amb un personatge que és i no és Nina Simone, que viu a la frontera d’entre dues realitats i està a punt de sortir a escena; el seu públic espera. A partir d’aquí, el personatge, aparentment una noia desvalguda, sentirà la necessitat de recorre els moments i les cançons que han configurat i determinat la seva existència: els jocs d’infantesa, una primera classe de piano, les grans actuacions… Lovely Precious Dream té com a punt de partida aquella emoció tan potent, tan devastadora, que ens sobrevé quan veiem alguna de les actuacions enregistrades en vídeo de Nina Simone. ¿Quin tipus d’emoció és aquesta, per què ens emociona tant la seva forma de cantar, de moure’s? Una primera intuïció ens fa entendre que Nina Simone era capaç de transmetre una mena d’aflicció universal de la qual la majoria de nosaltres forma part. L’obra tracta d’explorar i d’entendre aquesta aflicció.

►FATAL DONA FATAL
►Soprano: Núria Dardinyà. Piano: Manuel Ruíz. Actor: Oriol Guinart. Direcció i dramatúrgia: Oriol Genís.
►Els compositors D’òpera ens han subjugat sovint amb personatges de dones mortíferes i fatals que trenquen les convencions. Nosaltres hem volgut posar l’accent en el que també tenen d’antihe-roïnes contrastant les seves actituds vitals amb les visions de poetesses com Montse-rrat Roig, Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló. Tot per dibuixar un retrat de la figura femenina a través de la literatura i la música.

►TOT EL QUE NO ENS VAM DIR.
►Repartiment: Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sònia Catot, Clara Solé i Estel Tort, produït per AULES i amb producció artística de Daniel Anglès.
►Desembre de 1999. Mentre alguns es preparen pel canvi de mileni i altres pensen que el món és a punt d’acabar, un grup d’alumnes de la facultat de filosofia es reuneixen per respondre una sèrie de preguntes d’un treball d’ètica sobre què està bé i què està malament.
►L’única condició que els posa la professora és que s’han de posar d’acord amb les seves respostes, fet que els portarà a qüestionar la seva pròpia ètica.