►A partir del 21 de novembre de 2024.

►Un espectacle de teatre-document sobre la realitat i la mitificació del desaparegut Barri Xinès de Barcelona.

►L’espectacle es podrà veure en 5 úniques funcions del 21 al 24 de novembre al Teatre Eòlia. Dijous 22 es realitzarà un col·loqui post funció moderat per Pere Solà Gimferrer amb la col·laboració d’OMNIUM Eixample.

►El pròxim 21 de novembre el Teatre Eòlia estrena el darrer projecte del director i dramaturg Pere Sagristà-Ollé, Cròniques del barri xinès de Barcelona. Aquesta nova peça de teatre document posa el focus a l’antic barri del Raval i, en especial, al sud d’aquest, a l’antic barri xino de Barcelona, comprès des del carrer Nou de la Rambla fins al Portal de Santa Madrona, i des de la Rambla de Santa Mònica fins al Paral·lel.

►Un barri controvertit en la seva essència, conegut i mitificat arreu i per tothom, menyspreat per falsos (o  no) moralistes i enaltit per patums literàries del més alt nivell, tal com el descriu Sagristà-Ollé.

►Una evocació que es passeja a ritme tango i poemes de l’època per les vicissituds d’un barri amb un passat propi i genuí de la Barcelona dels anys 20 i 30. El primer barri xino de la història que en batejà tants d’altres. I és que va ser precisament Barcelona qui va utilitzar per primer cop el terme de barri xino, utilitzat fins avui dia, per tantes altres ciutats del món, per anomenar uns carrers amb olor de port i de misèria, de fum i de sexe, de resistència i decadència, de vida i de mort.

►Pere Sagristà-Ollé s’acomiada dels escenaris després de més de 45 anys treballant en les arts escèniques (El concurs de Joan Cavallé, 1994, Teatre Romea; L’amant, 1998, Artenbrut; Ca,barret 50!, 2018, Teatre Eòlia; L’Hostal de l’amor, 2021, Teatre Eòlia). I ho fa acompanyat d’un equip actoral fidel que ja hem pogut veure als seus últims espectacles: Maria Colom (cantant i intèrpret), Sebastià Bové (pianista) i Dídac Rodríguez com a col·laborar especial.

►SINOPSI

►Cròniques del Barri Xinès de Barcelona és un espectacle que parla d’un temps on l’actual barri del Raval (i més en concret, des del carrer Nou de la Rambla fins al Portal de Santa Madrona, i des de la Rambla de Santa Mònica fins al Paral·lel) va esdevenir sense pal·liatius un indret d’esbarjo en el sentit més estratosfèric del terme. Conegut i mitificat arreu i per tothom, menyspreat per falsos (o no) moralistes i enaltit per patums literàries del més alt nivell. En les seves mateixes entranyes s’hi barrejaven, en la més perfecta de les harmonies, la gent humil i d’estirp treballadora amb l’anomenada escòria social. I tot això ho hem fet recuperant partitures de vells tangos, interpretant poemes de l’època, mostrant imatges, noticiant fets evocadors.

►Amb aquest l’espectacle, l’artífex d’aquestes Cròniques vol cloure voluntàriament la seva trajectòria com a director d’escena. Després de 45 anys intentant insuflar vida veritable a paradisos de cartó pedra, després d’una mica més de 50 espectacles estrenats (1979-2024) farà el seu darrer dels mutis escènic.  Llarga vida, doncs, a la farandola!