►Uns dels títols clàssics de Nadal, El Trencanous de Piotr Íllitx Txaikovski, s’apodera del Gran Teatre del Liceu amb el Ballet del Théâtre du Capitole de Toulouse del 28 de desembre al 4 de gener, en un total de 6 funcions. Veritable símbol musical i una de les partitures més populars del compositor, molts dels seus números són himnes per a la posteritat: el Vals de les flors, el Ball dels mirlitons, la marxa, el Trepak, la Fada de sucre, entre d’altres. Dirigits pel mestre Marius Stieghorst, el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu seran els encarregats de donar vida a una partitura plena d’energia i formidable frescor melòdica.
►Estrenat el 18 de desembre del 1892 al Mariinski Theatre de Sant Petersburg, El trencanous és el tercer gran ballet que va sorgir de la fructífera relació entre Piotr Ilitx Txaikovski i Màrius Petipà, juntament amb el seu etern col·laborador Lev Ivànov. Els dos anteriors havien signat prèviament El llac dels cignes i La bella dorment. Inspirat en un conte d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (1816), Petipà, autor del llibret, va basar-se en la traducció lliure que havia escrit Alexandre Dumas per crear una faula amb un gran espectacle festiu, ple de prodigis, fantasia i amor. Des d’aleshores El trencanous ha viscut nombroses versions. Algunes de les més conegudes són les de John Cranko (1967), molt popular també avui en dia, i la de Rudolf Nuréiev, estrenada a Estocolm el 1968, on Drosselmeyer esdevé protagonista en el doble paper de padrí i príncep, i és aquesta la versió que s’ha popularitzat posteriorment.
►Ara al Liceu arriba la proposta de Kader Belarbi, considerat un dels màxims representants del que s’ha anomenat “generació Nuréiev”. Ballarí estrella del ballet de l’òpera de París fins al 2008, institució on també es va formar, Belarbi és hereu, i n’ha fet bandera, de la manera d’entendre la dansa de Rudolf Nuréiev, tant tècnicament com també en l’àmbit artístic. El Nadal de 2017, el coreògraf va crear una nova producció d’aquest ballet com una declaració d’intencions contundent del poder, la bellesa i la rellevància del ballet clàssic. Prenent el conte original de Hoffmann, més fosc i psicològic, Belarbi converteix Drosselmeyer en un doble personatge, com ho va fer Nuréiev. Però si en aquell cas el protagonista era un padrí i príncep, a la de Belarbi esdevé el director d’un internat, un mag que fa i desfà mons reals i imaginaris. Tot i que la història es transforma una mica, l’esperit d’El trencanous resta intacte.
►El primer acte té lloc en un món tancat, el d’un internat que ens fa pensar en les pel·lícules dels anys quaranta i cinquanta, un espai fosc en tons grisos, un món en blanc i negre ple de prohibicions, que nega la individualitat, la diversió i l’espontaneïtat. En aquest Trencanous, la nit abans de Nadal alguns nens abandonen l’internat amb els seus pares, mentre que els orfes es consolen amb els regals que els ofereix Drosselmeyer. Entre les joguines distribuïdes, Marie, rep un trencanous amb forma de soldadet de plom. Com a la versió original, les joguines cobraran vida i viuran les seves vides. Els mateixos nens es convertiran en joguines animades. Els regals de Nadal són l’ocasió perquè els infants obrin les portes dels somnis i abandonin la tristesa de la quotidianitat submergint-se en un món oníric on les joguines reviuen i els ajuden a enfrontar-se a les pors nocturnes i les prohibicions, a experimentar noves emocions i a compartir proves de valor en un món meravellós.
►En aquest viatge al món oníric, Belarbi s’endú tres companys d’aventura: Antoine Fontaine per als decorats, Philippe Guillotel per al vestuari i Hervé Gary per al disseny d’il·luminació. Tots tres han creat un món fantàstic, d’estètica molt francesa, entre el cabaret i el circ, que ja formen part del seu llenguatge. Però també s’inspiren en l’imaginari de la seva pròpia infantesa: la Marie és una nena amb cabells color pastanaga i l’aspecte i caràcter de Pippi Langstrump que crea el Club dels Cinc, que recorda les novel·les d’aventures juvenils d’Enid Blyton, i els ratolins originals són aquí aranyes en una transformació inspirada en l’aranya Aragog de Harry Potter.
►Tot succeeix en un univers acolorit, un bosc encantat amb plantes fantàstiques que, de fet, són caixes que s’obren com en un conte desplegable per a cada ball: la dansa espanyola, l’àrab, la xinesa, la russa… Després de viure mil i una aventures, la Marie i els seus cinc amics arribaran al Regne de les Neus, habitat pel Pare Noel i la Reina dels Flocs, que tindrà la bondat de restituir al trencanous el braç que la malvada reina de les aranyes li havia arrencat en el primer acte.
►En realitat, o en el món dels somnis, tots aquests viatges fantàstics del segon acte són una recerca per trobar el braç que li falta. I és també durant aquestes peregrinacions que la Marie madura i esdevé una dona que s’enamora. Tot aquest món simbòlic arriba al seu punt culminant amb la metamorfosi del trencanous i la Marie en príncep i princesa, moment en què Belarbi torna a l’academicisme més pur en el gran pas a dos final que recull la tradició més pura del ballet clàssic.
►El tema immortal de l’amor, la lluita de forces entre el mal i la bellesa, els decorats màgics, els sumptuosos vestits i una indiscutible varietat de danses fan d’aquest ballet un espectacle ineludible i una invitació a evadir-se del món real i deixar-se enlluernar pels somnis.
►Kader Belarbi
► Després de formar-se a l’École de danse de l’Opéra de Paris, l’any 1980 ingressà al ballet principal. L’any 1989 va aconseguir l’atenció del sector en esdevenir el ballarí principal en el ballet La bella dorment, amb coreografia de Rudolf Nuréiev. Dinou anys després, s’acomiadà del Ballet de l’òpera de París amb Signes de Carolyn Carlson. Obert a tots els estils, ha interpretat ballets del repertori de l’òpera de París, així com dansa contemporània. Des de l’any 2012 és el director de dansa del Théâtre du Capitole. Com a coreògraf ha signat més de quaranta ballets.
► Ballet del Théâtre du Capitole
► L’actual projecte artístic del ballet, dirigit per Kader Belarbi, és dotar al ballet d’un ampli repertori clàssic i obrir la companyia mitjançant la diversificació dels seus repertoris, però també promoure l’expansió del seu públic, la seva inclusió a la regió i la seva influència internacional. Tradició i modernitat resumeixen la vocació del Ballet du Capitole. Amb 35 ballarins de 12 nacionalitats diferents, ofereix, temporada rere temporada, el reflex d’un ballet viu, en sintonia amb els temps, obert a tothom. Recentment, el Théâtre du Capitole, ha rebut un segell nacional del Ministeri de Cultura del Govern francès, motiu pel qual ha estat designat ‘Opéra Nacional’.
► Marius Stighorst
►Actualment, és el director de l’Orchestre Symphonique d’Orléans, càrrec que ocupa des de l’any 2014. A més, l’any 2019 va ser nomenat professor a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg (Alemanya). Entre els anys 2009 i 2019 va ser director assistent de l’Opéra National de Paris, entre d’altres. Estudià piano i composició a Karlsruhe, posteriorment va obtenir les beques de la fundació Studienstiftung des Deutschen Volkes i de l’Associació Wagner de Bayreuth. Entre els anys 2001 i 2004 va ser el segon Kapellmeister de Graz.
► Canvis en l’aforament
►A partir d’El Trencanous, el Gran Teatre del Liceu redueix el seu aforament a un 70%, aplicant les noves mesures sanitàries anunciades recentment pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
►Per tal de complir amb el límit establert, s’ha tancat la venda de les funcions d’El Trencanous (excepte els dies 30 de desembre i 3 gener) i del recital de Javier Camarena perquè ja compten amb una ocupació completa. En el cas d’aquelles funcions que sobrepassen el 70%, el Liceu cancel·la les reserves pendents de confirmació per tal de prioritzar el públic que ha comprat entrada. En aquests dies concrets que l’ocupació actual supera el nou límit permès, també es realitzaran ajustaments per tal de mantenir l’aforament al 70%, oferint a aquells espectadors situats al quart i cinquè pis un canvi de dia amb localitats de major visibilitat.
►Tots aquells espectadors que no puguin assistir a alguna funció per motius relacionats amb la pandèmia, el Liceu posa a disposició un xec regal que es podrà bescanviar per qualsevol espectacle programat pel Gran Teatre del Liceu amb localitats disponibles.