►Del 6 al 24 de setembre de 2023.

►Amb la dramatúrgia i direcció d’Albert Mora.

►L’interpreten: Ariadna Montoro, Mireia Obregón, Marina García, Mireia Federico, Júlia Turu, Esteve Roig, acompanyats al piano per en Gregori Ferrer.

►COMPANYIA 23
►Unes companyes, exalumnes d’Eòlia, en acabar la carrera s’ajunten i busquen compartir les incerteses viscudes per una nova generació que es prepara per trobar el seu lloc en el món. El seu objectiu és crear a través del teatre, la música i l’aquí i ara que comparteixen; alhora que compartir-ho amb el seu públic. La responsabilitat generacional, la veu de la dona al món i la lluita pel futur desitjat mantenint les seves arrels són les seves inquietuds.

__________________________________

►Què hi ha de nosaltres en aquesta nova ciutat de Barcelona? Què hi ha de nosaltres en aquest món en constant evolució? Què hi ha de la nostra àvia, la nostra mare i els nostres avantpassats, i què hi ha dels nostres somnis en aquest món que sembla que a mesura que es fa gran ens fa petits?

►Què ho fa que són aquelles cançons senzilles sentides en el bressol les que més em commouen? Què ho fa que sempre vull tornar a casa, fins i tot, quan el camí ja s’ha esborrat? Què ho fa que estimi la meva terra com el nadó estima el batec de la seva mare?

►I, malgrat tot, per què em comporto a casa meva com un foraster, que arriba de nit per arrencar de la terra allò que desitja? Per què tracto a la meva mare, la terra, com un objecte que es pot comprar, utilitzar i vendre? Per què trepitjo les cendres dels meus pares i robo el pa dels meus fills? Com és que tothom treballa per a entristir al món, avui dia? Que cada invent que fan els homes és per a portar la tristesa més de pressa, per cordills, per l’aire, per tot arreu; que l’home aprèn totes les llengües per a encomanar la tristor de més maneres diferents; que corre adelerat com el vent per a portar més aviat la mala nova? Que ens voldrien junyir a una màquina i fer-nos màquina, i posar-nos transmissions per nervis, i caldera per cor, i del que en dèiem esperit fer-ne un rellotge automàtic?

►Quina classe de vida duc en aquesta ciutat si surt el sol, es pon, es vesteix el dia, sense que jo me n’adoni; si la nit s’omple d’estels, i no els veig; si allà d’enllà deuen florir els arbres, i no s’obre ni una flor als meus ulls?

►La sopa és a punt. Tothom ja és a casa. Descalceu-vos i entreu. A taula ja s’han assegut tots els companys: el noi del Poble Sec, en Rusiñol, en Sagarra, la Rodoreda, la Capmany… també s’ha presentat un poeta andalús, una corista del Paral·lel, un francès llunàtic i, fins i tot, un cap indi desterrat. Aquí acollim a tothom. Hem posat un ram de flors a la taula, que no només de pa viu l’home. Asseieu-vos i començarem. Mengeu a poc a poc, la digestió comença a les orelles! Que vagi de gust. Bon profit!

►NOTA DE L’AUTOR
►Anem a buscar respostes a les cançons de sempre i als textos de sempre.

►Aquells escrits pels poetes i artistes de la nostra terra: des d’en Serrat i el Rusiñol fins a la Rodoreda i la Capmany. Els i les que van trobar les paraules clau per poder entendre els nostres pensaments desendreçats que avui en dia encara ens ressonen. Ens demostren que el temps és irrellevant dins de la història perquè les inquietuds de l’home segueixen sent les mateixes; i així ens hem sentit identificades. Hem trobat que sí que hi ha molt de nosaltres en aquest món, que a cada casa podem trobar un refugi i que les cançons parlen de cadascú de nosaltres.

Fotografia de @mw_fotografia