►Del 28 de febrer al 10 de març.

►Un espectacle musical a partir de textos de Víctor Català.

►Amb la direcció de Víctor Àlvaro, la música original d’Ismael Dueñas, la dramatúrgia de Jordi Vilà i coreografia d’Esther Sabaté, Lo cant de les ànimes mudes arriba al Dau al Sec de ka mà de La Tremenda.

►L’interpreten: Clàudia Abellán, Paula Amell, David Bonilla, Arnau Fà, Lourdes Martín, Abril Morera, Gerard Portolés, Queralt Sànchez, Alba Serrano.

►Sinopsi

►En el si de dues famílies rurals catalanes que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa que podria capgirar aquesta situació.

►Malgrat tot, la pressió de la història familiar fa que els nostres protagonistes deixin escapar els anys sense dirigir-se poca cosa més que alguna llambregada vergonyosa que, irònicament, fa florir amb més força aquest sentiment que ni el distanciament pel servei militar de l’hereu o pel casament de la pubilla aconsegueixen fer minvar i que els acompanyarà en secret fins a la tardor de les seves vides.

►La Tremenda cia.

►Nascuda al si de l’Institut del Teatre, agafa el compromís d’apropar a la societat un tipus d’espectacle que ofereix l’oportunitat de reflexionar i anar més enllà. 

►La fundació de la companyia neix amb la producció de l’espectacle El setge de Venècia amb el qual s’apropa el teatre a aquells indrets i col·lectius on no arriba fàcilment. Amb aquest mateix projecte s’han visitat diferents residències tant de gent gran com de persones amb diversitat funcional, presons, centres de dia i pobles fora de l’àrea metropolitana. 

►Amb Lo cant de les ànimes mudes es vol promoure la reconciliació amb la natura i el seu lligam amb la tradició rural catalana a través dels textos d’una autora cabdal com és Víctor Català. La companyia aposta per potenciar la contractació nacional i la màxima utilització de productes i recursos catalans (teixits, mà d’obra, elements escenogràfics…). Així doncs, amb aquest projecte es col·labora a mantenir fort el teixit cultural del país i es promou la llengua catalana. 

►La Tremenda Cia es compromet a generar espais de debat a través dels seus espectacles i a establir i mantenir un compromís amb la qualitat d’aquests.

►Caterina Albert i Paradís

►Fou una artista amb una infància solitària, marcada per les històries que li explicava la seva àvia, centrades en la vida rural del seu entorn i que van servir de matèria literària per a les seves obres, les quals escrivia a les golfes de casa seva, amagada, com si d’un delicte es tractés. Anys més tard, va aconseguir una cambra privada o el que segons ella descriu: 

“Un niu recollit, íntim, solitari, un niuet meu, ben meu, tot ple de mi mateix i sols per mi mateix visitat; un niu on poder riure, plorar, esperançar, fruir…”.

►Tot i tenir por i sentir vergonya, fou una dona valenta, innovadora i transgressora. Tant és així que l’any 1989 va guanyar els Jocs Florals d’Olot amb el monòleg teatral La infanticida, una obra tan dura que resultava inconcebible que l’hagués escrit una dona. L’escàndol va ser tan gran que va decidir que mai més no signaria amb el seu nom i, sobretot, no volia que ningú jutgés la seva obra pel que tenia -o no tenia- entre les cames. I així va néixer el seu pseudònim masculí: Víctor Català, signant obres tan característiques com Drames Rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Solitud (1905). En una carta al poeta Joan Maragall hi escrigué: 

“En aquesta terra en què és més deshonrós per una dona escriure que fer altres disbarats.”

►Atrevida i rebel, solia navegar a contracorrent: no recollia els premis ni assistia a actes socials, però feia córrer molts rumors. Un cop descoberta, tot i signar els seus escrits sota la màscara d’home, el 1923 va ser la primera dona a formar part de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i brindà aquesta reflexió: 

“És que pot tenir límits l’obra de l’artista? No crec que unes normes morals puguin frenar-la. Crec elemental advocar per la independència de l’art. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació que tothom hauria volgut intervenir.”

►Va ser una dona lliure.