►Del 12 al 29 d’abril al Teatre Akadèmia de Barcelona.

►La proposta de Bernardi apropa el gran format a un espai de proximitat i compta amb un equip de vint-i-cinc professionals, entre els quals trobem al traductor Sadurní Vergés i un potent equip de dissenyadors com Josep Abril (vestuari), Alexis Ferrer (disseny de cap), Martín Elena (multimèdia), Ricardo González Yanel (espai sonor) i Lluís Serra (il·luminació).

►Sinopsi
►Macbeth és una de les tragèdies més conegudes de William Shakespeare, una història que gira entorn dels nocius efectes físics i psicològics de l’ambició política en aquells que únicament busquen el poder com una fi en si mateixa.

►El protagonista és un noble que destaca a la batalla i que aconsegueix repel·lir la invasió nòrdica. En el camí de retorn, ell i el seu amic Banquo es troben amb tres bruixes que li asseguren al primer que serà baró de Cawdor i després rei; també vaticinen que els fills de Banquo seran reis.

►En comprovar que, efectivament, el rei Duncan l’ha nomenat baró de Cawdor, l’ambició per ser rei abans de temps s’apodera de Macbeth. Juntament amb la seva esposa, Lady Macbeth, planifiquen i duen a terme l’assassinat de Duncan; culpen als seus guàrdies, als qui també assassinen i Macbeth és proclamat Rei d’Escòcia.

►Els Macbeth senten que han de continuar amb els seus crims per a conservar el poder…

Moreno Bernardi: “Si Macbeth fos un concert de rock, la companyia seria aquell grup que trencarà totalment amb les lleis dels musicals per a convertir-los en la millor posada en escena possible de les seves cançons.”

►”Jo els observo moltíssim. Constantment. No tan sols quan assagen, ja que són residents del meu centre de recerca, amb la qual cosa passem realment molt temps junts. Això em permet analitzar-los enfront de moltes dificultats que, en funció de la seva naturalesa, jo resolc o no. Veig amb quins temps, amb quin tipus d’habilitats o amb quina classe d’intel·ligència les resolen o les capgiren per a poder-les analitzar des d’un punt de vista que jo mai tindria.

►Probablement, és llavors quan permeto que ells entrin en el meu món poètic de manera constructiva. Treballem sobre la seva autoestima i sobre la reafirmació de la seva intel·ligència com a artistes. Una vegada que aconsegueixo això, jo canvio i neix l’espectacle.”

►L’obra en paraules del director

►A walking shadow; a poor player/theat strust and frets his hour upon the stage, / and then is heard no more…

►M’enfronto a un clàssic del teatre shakespearià proposant una relectura escènica conduïda per algunes consideracions de l’actualitat històrica i de l’àmbit escènic; transversal en els llenguatges i en la composició dramatúrgica. A partir de la paraula del text, i amb un treball plàstic-vocal-gestual, desitjo evocar la memòria de la veu dels personatges determinant un muntatge compositiu net i essencial, intel·lectualment honest a l’estil del pensament clàssic i recuperant l’habilitat d’aquest últim per a conduir les imatges entre espais i temps.

►Ens referim a una època històrica els paisatges de la qual estan en transició entre l’edat medieval i el Renaixement. Aquest text representa tot el que estava succeint en aquell moment: el fet de passar de la foscor a la llum, a més de les reformes i debats interns a l’Església.

►És actual fer Macbeth avui dia? Sí. No sols per la imatge del dictador o de l’abús del poder dominant, ja que, en realitat, si volguéssim, estaríem vivint la mateixa i idèntica possibilitat. Nosaltres hem tornat a una edat mitjana. Avui dia, any 2023, hi ha una foscor amagada rere un vestit de llum que no es percep, però existeix. Enfront d’ella, o reaccionem (o li tallem el cap) o caiem definitivament. Que quedi clar que el planeta no està en crisi. La humanitat ho està. Els que desapareixerem som nosaltres, no el planeta. El planeta es reconstruirà una altra vegada. La que està en perill és l’espècie humana. Fins que no entenguem això, mai reaccionarem prou a l’obscurantisme que és evident i tan vigent en la nostra actualitat.

►Imatge ©Edo García.