►Una iniciativa impulsada pel Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona a través del Disseny Hub Barcelona i les principals escoles de disseny de la ciutat. La direcció artística del projecte està liderada per Àlex Ollé, artista resident del Gran Teatre del Liceu.

►El projecte inclou la creació quatre òperes de petit format per ser representades durant la mateixa vetllada en diferents espais del Liceu (Foyer, Sala Miralls, Teatrino del Conservatori i Escenari Box del Liceu), els dies 5, 6 i 9 (2 funcions) de juliol de 2023. Els títols de les noves òperes de nova creació són: Nala, Hi ha monstres que viuen per la seva curiositat, Filles del món i In the beginning everything was white.

►El Liceu ha seleccionat els compositors Andreu Gallén, Carlos de Castellarnau, Marian Márquez i Itziar Viloria per idear òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada aproximadament, que tractin de subjectes actuals. Les particularitats de l’encàrrec són amb un màxim de 6 músics, entre cantants i instrumentistes, que col·laboraran en el projecte gràcies al suport de la Fundació Ferrer Salat – Fundació Conservatori Liceu. Per la posada en escena es busca la diversitat de propostes estètiques i cada microòpera comptarà amb un dels següents professionals de l’àmbit de la direcció escènica: Israel Solà, Cristina Cubells, Bàrbara Mestanza Peña i Jordi Oriol.

►Durant el projecte, estudiants de diferents centres d’ensenyaments d’art i disseny de la ciutat de Barcelona han participat en la creació de les òperes, seleccionats pel Disseny Hub Barcelona. Aquestes són: Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), Escola Superior de Disseny (ESDI), LCI Barcelona i IED Barcelona.

►L’objectiu del projecte ÒH!PERA. és complementar la formació de joves de disciplines creatives de la ciutat de Barcelona i facilitar-los l’aprenentatge en un entorn real, tenint una experiència amb el gènere operístic i els professionals.

►Nala
 ►Segons Andreu Gallén i Jordi Prat (compositor i llibretista), l’obra descriu un “xoc entre camp i ciutat. Tenint com a focus dos cosins que fa molt que no es veuen es crea una partitura que està composta per: 2 cantants, 1 tenor, 1 baríton, un trio de corda i un teclat”.

► “La trama gira al voltant de Marc i Lluc (dos noms evangèlics) i la gossa Nala per remetre’ns a la felicitat de la infantesa i a les dificultats de l’adultesa. El tòpic camp versus ciutat ens encaixava perfectament per parlar tant d’innocències com de chemsex. També de desitjos, de retrobades, de ferides, de dols, d’enveges, etc” exposa Jordi Prat i Coll, llibretista.

►El director d’escena, Israel Solà, afegeix que “els intèrprets, sols, sense gaire artifici, han posat el coll per transitar la muntanya russa d’emocions que és la partitura i aconseguir transmetre’ns la duresa i la vulnerabilitat dels personatges. La buidor i la fragilitat de les seves vides. En definitiva, la incapacitat d’estimar algú altre en un món entregat al narcisisme”. Pel que fa a l’escenografia, Solà escriu: “Quan vam treballar amb els alumnes de l’ESDAPC de seguida vam apostar per un espai gran, èpic, àrid; un espai que accentués la soledat i la buidor que emana del llibret i la música. Vam apostar per convertir el camp on es troben Marc i Lluc en el fons d’una bassa de purins, on els nostres protagonistes senten, igual que la gossa Nala, que en qualsevol moment s’ofegaran”.

 ►Hi ha monstres que viuen per la seva curiositat
 ►L’obra, basada en textos de Baudelaire, és un espectacle híbrid que s’endinsa a fer una crítica al progrés. Segons Carlos de Casellarnau: “els instruments d’aquesta òpera són instruments per als quals he escrit en moltes altres ocasions i que, per la formació escollida, podrien recordar una banda de cabaret, que encaixaria amb l’imaginari decadent de Baudelaire. La veu del baríton, així com el registre en general greu dels instruments, s’associen a l’ambient grotesc i fosc del llibret”.

►D’altra banda, afegeix que “dins de la trama coexisteixen dues realitats paral·leles, la música està formada també per diversos estrats. D’una banda, com que els músics formen part d’una emissió radiofònica en directe, s’encarreguen de tocar la música del programa de ràdio, és a dir, la capçalera i els anuncis publicitaris. D’altra banda, la música acompanya el cant com si es tractés d’una música incidental. Finalment, alguns sons provinents de la realitat, com podrien ser sons radiofònics o sons de l’ambient, nodreixen altres moments de la partitura musical i busquen un realisme antimimètic”.

►Filles del món
 ►Filles del món exposa un futur distòpic barrejat amb el tema de l’eutanàsia. Segons les autores “l’obra neix amb la idea de parlar sobre la mort digna des de la perspectiva d’una protagonista femenina”.

►Afegeixen: “Volíem situar l’acció en un futur distòpic en què el món és engolit pel nivell creixent de l’oceà i establir una contraposició entre l’anhel de la vida immortal i la necessitat d’abraçar la mort. Així, contradictòriament, l’androide representa la vida, la lluita, mentre que la dona representa la mort i, per tant, la pau. Inevitablement, això ens va fer reflexionar sobre la soledat, el fracàs, la tecnologia, la maternitat i altres temes tangencials que ens interessava molt tractar”.

►In the beginning everything was white
 ►L’obra vol exposar com a través dels límits i els extrems es pot arribar a un punt de convergència.

►Segons els autors: “La hiperconnexió i el sobreconsum visual saturen el nostre dia a dia. Partint d’aquest fet es crea música tàctil, llum audible, espai sonor i veu visible, units en la singularitat del seu excés i, després d’això, el silenci”.

►La proposta escenogràfica de l’IED planteja als joves reeducar la mirada i viure una experiència immersiva on descobrir és més important que veure. La posada en escena d’In the beginning everything was white es compon d’una caixa escènica que defineix l’espai musical i d’actuació generant un filtre visual entre els espectadors. Es treballa amb el contrast, la sobreestimulació i la senzillesa, la música d’Itziar i l’escena, per transmetre una emoció de manera abstracta.

 ►Projecte transversal
►ÒH!PERA és un dels projectes que s’emmarca a les estratègies de la Mesura de Govern d’Impuls de les Indústries Creatives. Una de les seves línies prioritàries és la promoció del talent. Amb aquest objectiu, des del 2019, s’han posat en marxa diversos projectes amb les escoles de grau d’art i disseny de Barcelona que han vinculat alumnat amb el teixit empresarial de les indústries creatives i altres sectors de l’economia. Iniciatives que busquen acostar als estudiants de darrers cursos de les escoles de disseny a una pràctica amb objectius de ciutat.