►La cançó de sempre i Lucía.
►La Cançó de sempre
►Del 6 al 24 de setembre de 2023 al Teatre Eòlia de Barcelona
►Amb la dramatúrgia i direcció d’Albert Mora.
►L’interpreten: Ariadna Montoro, Mireia Obregón, Marina García, Mireia Federico, Júlia Turu, Esteve Roig, acompanyats al piano per en Gregori Ferrer.

►La cançó de sempre, un espectacle musical de Companyia 23 i Albert Mora. Una obra que ens porta de passeig pel nostre passat, traçant una ruta pels antics carrers de Barcelona on qui ens guia són melodies antigues però familiars, per acabar portant-nos finalment de tornada al present.

►Què hi ha de nosaltres en aquesta nova ciutat de Barcelona? Què hi ha de nosaltres en aquest món en constant evolució? Què hi ha de la nostra àvia, la nostra mare i els nostres avantpassats, i què hi ha dels nostres somnis en aquest món que sembla que a mesura que es fa gran ens fa petits?

►Què ho fa que són aquelles cançons senzilles sentides en el bressol les que més em commouen? Què ho fa que sempre vull tornar a casa, fins i tot, quan el camí ja s’ha esborrat? Què ho fa que estimi la meva terra com el nadó estima el batec de la seva mare? I, malgrat tot, per què em comporto a casa meva com un foraster, que arriba de nit per arrencar de la terra allò que desitja? Per què tracto a la meva mare, la terra, com un objecte que es pot comprar, utilitzar i vendre? Per què trepitjo les cendres dels meus pares i robo el pa dels meus fills?

►Com és que tothom treballa per a entristir al món, avui dia? Que cada invent que fan els homes és per a portar la tristesa més de pressa, per cordills, per l’aire, per tot arreu; que l’home aprèn totes les llengües per a encomanar la tristor de més maneres diferents; que corre adelerat com el vent per a portar més aviat la mala nova? Que ens voldrien junyir a una màquina i fer-nos màquina, i posar-nos transmissions per nervis, i caldera per cor, i del que en dèiem esperit fer-ne un rellotge automàtic?

►Quina classe de vida duc en aquesta ciutat si surt el sol, es pon, es vesteix el dia, sense que jo me n’adoni; si la nit s’omple d’estels, i no els veig; si allà d’enllà deuen florir els arbres, i no s’obre ni una flor als meus ulls?

►La sopa és a punt. Tothom ja és a casa. Descalceu-vos i entreu. A taula ja s’han assegut tots els companys: el noi del Poble Sec, en Rusiñol, en Sagarra, la Rodoreda, la Capmany… també s’ha presentat un poeta andalús, una corista del Paral·lel, un francès llunàtic i, fins i tot, un cap indi desterrat. Aquí acollim a tothom. Hem posat un ram de flors a la taula, que no només de pa viu l’home. Asseieu-vos i començarem. Mengeu a poc a poc, la digestió comença a les orelles! Que vagi de gust. Bon profit!

►”Tots per naturalesa som poetes enamorats de la lluna.”

__________________________________________________________

►Lucía
►Amb la dramatúrgia i la direcció de Joaquin Daniel i la direcció musical de Pep Romaguera i Aníbal Martínez.
►L’interpreten en Toni Cairós i la Montse Campabadal i l’Aníbal Martínez a la guitarra.
►És una producció de DSBOK2cia amv la producció executiva de Ramiro Blas i Toni Cairós, la realització i dramatúrgia audiovisual d’Antoni Roura. El Coach de moviment és en Marco Areddu, el vestuari és de Pat Roig, el disseny de llums d’Antoni Roura, el tècnic de so és Albert Royo i el tècnic de Qlab és l’Eric Rufo.
►La construcció de l’espai escènic és d’en Xavier Roura i en Jaume Font.

►Tres personatges en el parc d’una ciutat. Àngel, un misteriós rodamon, Mateu, un guitarrista de carrer, i la jove mileurista Lucia.

►L’atzar i les cançons de Serrat provoquen la trobada entre aquestes ànimes solitàries en moments crucials del seu camí. A partir de la poesia del llegendari cantautor català, es despleguen unes històries de vida plenes de coincidències, amb un inesperat gir inquietant que els posarà entre l’espasa i la paret.

►Un encreuament de valors i creences entre dues generacions. L’home gran, representat per Àngel (Toni Cairós), un misteriós ser a mig camí entre el funcionari i el rodamon, un poeta perdut enmig del caos urbà, que amb aires del bohemi que està “més enllà del bé i del mal”, va per la vida jugant i fent jugar als que es creuen en el seu camí.

►I, d’altra banda, Lucia (Montse Campabadal), una jove auxiliar administrativa, en ple conflicte vital entre guanyar-se la vida precàriament per a sobreviure i els seus desitjos artístics.

►Una comèdia musical “desconstruïda” que reflexiona sobre la mort i el seu, a vegades, devaluat revers: la vida.

_____________________________________________________

►Sota el lema ‘Teatre de l’Emergència’, la sala del carrer Bailèn 23 de Barcelona presenta una primera meitat de programació que posa el focus en un teatre transformador de compromís social.

►El Teatre Eòlia de Barcelona comença a engegar motors per la temporada 23/24, i presenta la primera meitat de la seva programació, que es podrà veure de setembre del 2023 al gener de 2024. Set propostes escèniques de temàtiques i modalitats artístiques diverses que s’engloben sota el lema “Teatre de l’Emergència”.

►Quan parlem de Teatre de l’Emergència, ho fem des de dos vessants que crèiem indispensable vincular. Per una part, ens referim a la necessitat urgent de posar sobre la taula temes d’actualitat cabdals, i fomentar una mirada crítica del present: sobre la corrupció, el canvi climàtic, el sistema educatiu, la memòria històrica… I, per altra banda, ens referim a cedir el nostre espai a noves creadores perquè siguin elles qui ens expliquin aquestes històries. Volem donar espai i visibilitat a veus que normalment no sentim, i ser un primer aparador per aquests nous talents.

►La temporada 22/23 del Teatre Eòlia engega amb La cançó de sempre (06/09 – 24/09/23), un espectacle de teatre musical de la Companyia 23 amb direcció i dramatúrgia d’Albert Mora. Una oda a la terra, a les arrels, a la ciutat de Barcelona. Un homenatge a les cançons i als textos de sempre, els que ens vinculen amb els nostres avantpassats.

►És també a través de la música de la nostra terra que avança Lucía (04/10 – 29/10/23), de DSBOK2cia. A partir de la poesia de Serrat, el llegendari cantautor català, es despleguen unes històries de vida plenes de coincidències. Un retrat còmic i musical que il·lustra l’enfrontament generacional i de valors dels seus protagonistes.

►I si parlem de fer memòria (en aquest cas històrica), Democrazy (01/11 – 19/11/23), de la joveníssima companyia La Saura, posa el focus en la Transició espanyola. Ho fa amb la intenció de donar un altaveu al discurs crític, desacomplexat i alhora complex de les noves generacions davant de la història i la democràcia.

►#TeatreDeLEmergència: Un espai de denúncia i crítica

►Altres propostes tenen la voluntat de ser un altaveu a través del qual fer crítica i reflexió sobre problemàtiques tan vigents com la crisi climàtica, la corrupció política o la discriminació.

►És el cas d’Entre tu i jo no en fem un (04/10 – 15/10), una producció del Teatre Eòlia explicada en primera persona per Quim Llisorgas, amb direcció i dramatúrgia d’Ester Nadal, que torna de nou aquesta temporada. El Quim ens parla de la seva diversitat intel·lectual i la discriminació que ha patit en l’àmbit educatiu. Un espectacle autobiogràfic que es pregunta per què, per a algunes persones, assolir la seva vocació pot ser una utopia.

►En Ubu Rex (22/11 – 03/12/23) també hi trobem aquesta voluntat de crítica. L’espectacle clown de la companyia Application Rejected és l’espai on podem burlar-nos de l’actualitat i predir el futur desolador que ens espera. No només és una sàtira del món, també ho és del teatre en si mateix. Les ànsies de poder dels seus personatges ens faran viatjar per una història ensagnada, bruta i corrupta.

►I, si bé ho fem de forma diferent, seguim parlant de corrupció a Angèlika (14/12/23 – 14/01/24) de Josep Galindo. Una altra producció del Teatre Eòlia que veurà per primer cop la llum aquest desembre. Inspirat en la història d’Antígona, l’espectacle de teatre còmic i dramàtic, ple de contradiccions ètiques, reflexiona sobre la funció social de l’art i la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció.

►Un any més, el Teatre Eòlia, en col·laboració amb el Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia, reafirma l’aposta per les noves creadores i intèrprets amb els cicles Eòlia Escena Emergent, un aparador de nous talents, un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.

►A inicis de temporada podrem veure 01011 My computer likes me (28/09 – 01/10/23) de Llucia Ponseti. Elles viuen dins un show televisiu, elles són les protagonistes i elles vibren en directe. Elles ho volen tot i ho cerquen tot. Ho cerquen des del 0 fins a l’1. Ho cerquen en els productes en oferta. I avui està d’oferta l’espectacle 01011 My Computer likes me. I elles vindran a veure’l. I tu, vindràs?

►Més enllà del cicle Eòlia Escena Emergent, aquest any hem volgut apostar especialment per companyies joves i espectacles de nova creació. És el cas de Democrazy o La cançó de sempre, que neixen de projectes acadèmics vinculats a l’escola. Avalem les veus de les noves creadores, com en el cas d’Ubu Rex, amb la voluntat de donar-li cabuda a aquesta nova mirada generacional en el panorama teatral actual.