►Del 2 al 6 de juliol de 2025.

►Un petit pas a cada sardanista, però un gran pas per la humanitat.

►Amb la música, llibret i lletres d’Arnau Tordera aquest espectacle arriba al Teatre Condal de Barcelona  havent rebut elogis, tan de crítica i públic, després de la seva estrena a La Fira Mediterrània, Vic i Girona.

►L’espectacle està interpretat per la Maria Cirici, la Mireia Lorente-Picó, en Miquel Malirach i en  Pol Blancafort amb la Cobla Cani-Gó!: flabiol i tamborí: Carla Mallarach Urtós, tible: Arcadi Prat Godayol, tenora: Xavier Capdevila Sanglas, trombó: Montse Garcia Mauri, Fiscorn: Ignasi Garolera Coromina, Contrabaix: Bruna Bretcha Vila.

►La direcció escènica és de l’Arnau Tordera i l’Antoni Font-Mir, la direcció musical de l’Arnau Tordera, la coreografia de l’Ester Bartomeu, l’escenografia de l’Ona Guilera, el vestuari de la Núria Casafont Guix, el disseny de la il·luminació de l’Antoni Font-Mir, el disseny de so de l’Albert Cortada, les projeccions d’en Gerard Preseguer i en Víctor Rubio Calabaria i la producció executiva de la Montse Farrarons.

Sardana Superstar és un nou musical de creació i en català que posa la sardana com a centre de l’argument i de la sonoritat de l’espectacle.

►El mateix Leonard Bernstein, autor entre altres de West Side Story, On the Town, Candide, en la seva visita a Barcelona el 1992 va quedar meravellat per la sonoritat de la cobla. També el gran Igor Stravinsky a la seva visita a l’Ateneu Barcelonès quan va sentir la sardana Juny del mestre Juli Garreta, en finalitzar el darrer acord es va posar a cridar – més garreta!-.

►Però és que la sardana té una llarga vinculació amb el teatre musical català. Cal recordar que una de les peces més conegudes del teatre musical català és una sardana que surt a l’obra de teatre La Santa Espina d’Àngel Guimerà i Enric Morera estrenada el 1907. Sí el “Som i serem gent catalana tant si es vol com sinó es vol” surt d’una obra de teatre musical, però a part de La Santa Espina, una de les sardanes que sobresortia més era Catalunya plora de Joan Viladomat i Joan Vidal i Tragan dedicada a la mort d’Àngel Guimerà. Viladomat autor del conegudíssim cuplet El vestir d’en Pasqual va tractar la sardana en els vessants comercials de l’època  i fins i tot n’hi ha que entren dins del registre de sardana-cuplet. La mort d’Àngel Guimerà el 18 de juliol de 1924 va causar una consternació tan profunda que va disparar el termòmetre emotiu del país i la sardana va arrelar tant a Catalunya que els principals intèrprets del moment la van interpretar. Hi havia dues versions destacades del moment: una de cobla a càrrec de La Principal de la Bisbal  i l’altre interpretada per Emili Vendrell. També al Paral·lel Barceloní  les principals cupletistes i cantatrius havien de tenir una sardana cantada en el seu repertori si volien estar al dia.

►Tordera torna la sardana al Paral·lel Barceloní en una trepidant història on 4 actors interpreten diversos personatges amb un alt treball interpretatiu i una exigent partitura escènica, tota interpretada per una cobla que engloba des de la Sardana, a la música èpica de les bandes sonores, el pop, a la música escènica i molts més registres propis d’un espectacle escènic del segle XXI creat íntegrament en català.

►L’espectacle es podrà veure dins el marc del Grec al Teatre Condal de Barcelona i les entrades ja estan a la venda:

https://www.teatrecondal.cat/es/ex/sardana-superstar/

►Sinopsi:

►Durant mil·lennis, les societats han esperat sempre un messies, un salvador singular enviat directament per les esferes divines amb el propòsit d’alliberar la humanitat d’algun mal propi o aliè. Alguns han cregut trobar-lo, alguns altres han negat que pugui existir i d’altres, en canvi, segueixen esperant. La qüestió, però, al marge de qui tingui la raó sobre aquest assumpte, és que davant d’una amenaça de dimensions colossals no hi ha cap profeta conegut que pugui oferir una salvació factible. Però què dimonis hi té a veure, la sardana, amb tot això? Alguna profecia parla d’aquesta dansa ancestral? Per descobrir-ho hauràs de venir a veure-ho.