►Carme Canet: Mestra, actriu i periodista.

►Text sobre teatre musical en quatre cançons

►Cançó 1 – Jesucrist Superstar (JO)

►He titulat aquest text: Abduïda pels musicals. Sí, digueu-me marciana. Els musicals van anar entrant en mi, com diria Cole Porter, sota la pell. No me’n vaig adonar.
►Els musicals em van abduir de petita, de primer, a través del cinema. El meu pare em va regalar el disc (en vinil, és clar!) de la pel·lícula Camelot, amb les cançons en castellà, quan vaig tenir el xarampió. Sense haver vist la pel·lícula, em vaig aprendre totes les cançons.
►També vaig veure moltes pel·lícules infantils musicals Mary Poppins, El llibre de la selva, o per adults com 7 novias para siete hermanos, les de Gene Kelly, Fred Astaire …
►I després? Després com vaig arribar al teatre musical?
►No ho recordo exactament… però podria ser amb Nit de Sant Joan. Més tard Glups!, Estan tocant la nostra cançó, Snoopy, Company… em vaig anar enverinant de musicals.
►I ja no es pot parar.

►D’haver vist la pel·lícula Jesucrist superstar, al cole, quan feia 1r de BUP, vam fer l’obra de teatre en playback. Jo era un dels capellans, i també vaig fer el disseny de llums.
►En el meu primer viatge a Londres, de viatge final de 2n de BUP, vaig anar a veure, tota sola, sense cap company meu de classe, el musical. I això ja va ser definitiu. Als 17 anys vaig crear un grup de teatre amb nois i noies, en format esplai, que es deia Xalest, on vam fer, amb play back de nou, l’obra de teatre, quan encara no s’havia fet en teatre a Barcelona. A Madrid sí, per què la versió era la del disc de Camilo Sesto i Ángela Carrasco.

►El teatre ja va formar part de la meva vida, per sempre més.

►I així, vaig anar dissenyant en el meu caparró la idea que el teatre podia transformar-nos, podia cultivar-nos, podia ajudar-nos en tantes i tantes facetes vitals! Que en tot allò que feia, el teatre sempre hi tenia un lloc. Que feia de mestre? Doncs teatre a l’aula. Que feia de monitora? Doncs teatre en l’educació del lleure. Que estudiava filologia catalana, triava assignatures on el teatre hi fos present. I a humanitats, un treball de final de grau sobre els públics de teatre, per cert, estudiant el cas de Temporada Alta. Gràcies, Bitó!

►Teatre, sempre teatre.

►I aquesta és la meva altra reflexió, pel que fa a per què estic dirigint-vos avui aquestes paraules. El sector teatral té alguns “actors” que no sou només els professionals, els que actueu, canteu, interpreteu, componeu… El teatre genera una comunitat d’amants on hi cap el públic, els alumnes, els mestres, els monitors, els amateurs, els periodistes, que de la vostra feina fan la seva afició, ocupen el seu temps lliure i de descans per seguir-vos i admirar-vos.

►I per aquest motiu la meva sensació d’impostora en aquest moment es dilueix. Per què el teatre musical, afegint una paraula al títol del text que va escriure l’any passat la Xènia Reguant, som TAMBÉ nosaltres.

►Cançó 2 – Nit de sant Joan (NOSALTRES)

►Nosaltres, els que seiem a la platea, els que comprem el disc, els que voldríem saber fer això tan difícil que feu vosaltres, els que ens agradaria ser dalt de l’escenari, els que somiem en veure-ho tot, en anar a Londres, o en cada viatge que fem trobar un musical a la cartellera, per què encara que no entenguem l’idioma, a nosaltres els musicals ens fa gaudir d’una manera sobrenatural.

►I per tot això necessito dir-vos gràcies.

►Per què puc dir que gràcies al teatre musical vaig construir la idea que el teatre és necessari en el món educatiu.
►Gràcies al teatre musical he anat a veure teatre, a banda de a Barcelona, a Londres, a Berlín, a Madrid.
►Gràcies al teatre musical he flirtejat com a actriu amateur fent La nit de Sant Joan, Matilda, Golfus de Roma o El Mikado.
►Gràcies al teatre musical tinc els meus millors amics i amigues, amb els que hem pogut somiar fer un musical i l’hem fet.

►Cançó 3 – Memory (VOSALTRES)

►Però el que he fet jo, o he deixat de fer no té el més mínim valor. El valor és vostre. I ara més que mai cal reivindicar que el teatre musical estigui en les cartelleres dels teatres públics. Que les franquícies les puguem veure en versió catalana, i que els de nova creació puguin ser en català, i molt important, que tots vosaltres en pugueu viure, d’això.

►I per això, també us he de felicitar per molts motius:
►Quan no hi havia estudis de teatre musical, vosaltres, vau emprendre la seva creació, començant per Memory, Eòlia, Aules…
►Vull felicitar les companyies de teatre per a tots els públics que no paren de crear espectacles musicals per a la mainada, i portar-los a escena, i generar circuits i públic escolar, que gaudeix del teatre musical.
►I per aquest motiu vull felicitar els teatres que us programen. Regina, Sat, Focus, Magatzem d’ars, Teatreneu, Apol·lo, Poliorama, Pangolí…
►I vull agrair els que, com a periodista, m’heu obert el vostre cor per antena.
►I us vull agrair les hores d’espectacles que m’heu fet passar.
►I us vull agrair els que m’heu fet descobrir musicals que no coneixia.

►Cançó 4 – Mr. Press Conference Rag (Chicago) (ELLS)

►I ara l’apunt periodístic. Analitzant les dades de la temporada 2024-2025, he comprovat algun aspecte que els programadors de teatre haurien de tenir en compte.
►El teatre musical comptabilitza un 5% dels espectacles programats, el segon per la cua després del líric. El primer és el teatre dramàtic amb un 43%.
►El teatre musical rep un 23% d’espectadors, el segon en el podi, després del dramàtic amb un 51%.
►I jo em pregunto: si amb un 5% d’espectacles de teatre musical, aconseguim el 23% dels espectadors, quina por tenen els programadors en programar teatre musical?
►Incrementem el nombre d’espectacles i incrementarem el nombre d’espectadors, no?
►I una altra reflexió pel que fa a la llargada de les temporades. Quins espectacles són els que registren més espectadors? Evidentment, i majoritàriament, aquells que s’estan més temps en cartell. O sigui, que el boca-orella funciona.

►Conclusió: programadors, programeu musicals, i deixeu-los en cartell més temps, si us plau. El públic i les companyies us ho agrairan, i l’any que ve sortireu a les dades d’ADETCA.
►I és que la quantitat d’espectadors de teatre català ha incrementat. (El teatre en castellà n’ha perdut. No és que me n’alegri, però aquesta dada serveix per treure dubtes de si és positiu crear o programar teatre en català, perquè les dades juguen a favor del català, i d’això sí que me n’alegro).

►La xifra d’espectadors de teatre musical és la que més ha augmentat, un 64%. D’això també me n’alegro.
►I pensareu: És clar! El teatre Victòria és molt gran i amb Mar i cel ha fet molts espectadors, però… és que ha fet gairebé el triple de funcions que la sala gran del nacional! Això vol dir que hi treballa molta més gent. I que si es fan més funcions doncs hi va més gent. Això és de calaix. Ja sé que de vegades es perden diners si no s’omple, però si no es fan funcions tampoc s’omple.
►I per acabar amb les dades, de les 10 obres amb més espectadors, 6 són musicals, i d’aquests, 3 en català.
►I al final, aquest text, ha tingut, una mica per sorpresa, el títol d’un musical entre línies. Un musical que tornarà a la cartellera aquesta temporada després de 30 anys. Tu, jo… i vosaltres… i les cançons…
►Però aquí també falta el NOSALTRES, que som els que estem abduïts pels musicals. Us asseguro que serem a la platea amb VOSALTRES, i vosaltres posareu les cançons.