►L’òpera de Mozart es podrà veure del 5 al 21 de juny amb Giovanni Antonini al capdavant de l’Orquestra del Liceu i un repartiment de primer nivell encapçalat per Luca Pisaroni, Sara Blanch, Andrè Schuen i Adriana González

►El Gran Teatre del Liceu presenta del 5 al 21 de juny una nova producció de Le nozze di Figaro, una de les obres mestres de Wolfgang Amadeus Mozart i una de les grans comèdies de la història de l’òpera. La proposta, dirigida escènicament per Marta Pazos, arriba amb una mirada contemporània, irreverent i visualment exuberant que transforma el clàssic mozartià en una reflexió sobre les jerarquies socials, el poder i les relacions humanes.

►Abans de l’estrena oficial, el teatre oferirà una funció especial adreçada al públic Under35 el 4 de juny. En total, es representaran 14 funcions sota la direcció musical del mestre italià Giovanni Antonini, reconegut internacionalment com un dels grans especialistes en repertori clàssic i mozartià.

►El repartiment principal estarà liderat pel baix-baríton Luca Pisaroni en el paper de Figaro i la soprano catalana Sara Blanch com a Susanna. Els acompanyaran el baríton Andrè Schuen en el rol del Comte Almaviva i la soprano Adriana González com a Comtessa. El segon repartiment comptarà amb Alejandro Baliñas, Anna Prohaska, Samuel Hasselhorn i Anett Fritsch en aquests mateixos personatges.

►Un palau convertit en un gran pastís de noces

►La nova producció de Marta Pazos pren com a punt de partida el concepte de “camp” desenvolupat per l’escriptora Susan Sontag al seu assaig Notes on “Camp”. A partir d’aquesta sensibilitat estètica basada en l’exageració, la teatralitat i l’artifici, la directora gallega construeix una proposta visual sorprenent que converteix el palau dels Almaviva en un immens pastís de noces.

►L’escenografia, creada per Max Glaenzel i il·luminada per Nuno Meira, esdevé una metàfora de la societat representada a l’òpera. Cada capa del pastís simbolitza una jerarquia, un conflicte o una relació de poder, mentre els personatges intenten desafiar o preservar l’ordre establert.

►El vestuari d’Agustín Petronio reforça aquest univers simbòlic convertint els protagonistes en ingredients d’una gran recepta emocional. Així, personatges com Barbarina són associats a la mel, mentre que Cherubino adopta la dolçor d’un caramel o Basilio el caràcter intens del conyac. Tot plegat pren vida gràcies també al treball coreogràfic d’Andreas Heise i un grup de ballarins que acompanya els cantants durant bona part de la representació.

►Una obra revolucionària que continua vigent

►Basada en l’obra teatral La Folle Journée ou le Mariage de Figaro de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le nozze di Figaro va ser la primera col·laboració entre Mozart i el llibretista Lorenzo Da Ponte. Estrenada el 1786, l’òpera va heretar el caràcter provocador de l’obra original, que havia estat censurada a França per les seves crítiques als privilegis de l’aristocràcia.

►La trama gira al voltant de Figaro i Susanna, servents del Comte d’Almaviva, que intenten impedir que el noble sedueixi la jove abans del seu casament. Amb l’ajuda de la Comtessa i enmig d’un entramat de malentesos, disfresses i conspiracions, els protagonistes acabaran posant en evidència els abusos de poder del seu senyor.

►Més de dos segles després de la seva estrena, l’obra manté intacta la seva vigència gràcies a una mirada crítica sobre les desigualtats socials i les relacions de poder, temes que continuen interpel·lant el públic contemporani.

►Un repte vocal i teatral

►Considerada una de les partitures més brillants de Mozart, Le nozze di Figaro exigeix un equilibri perfecte entre virtuosisme vocal i capacitat interpretativa. El repartiment reunit pel Liceu combina veus consolidades i talents emergents del panorama líric internacional.

►A més dels protagonistes, destaquen les interpretacions de Julia Lezhneva i Mercedes Gancedo com a Cherubino, així com les de Roberto Scandiuzzi i Alejandro López en el paper del doctor Bartolo. Completen l’elenc Mireia Pintó (Marcellina), Roger Padullés (Basilio), Moisés Marín (Don Curzio), Lucía García (Barbarina) i Luis López Navarro (Antonio).

►Les grans àries d’un clàssic immortal

►Entre els moments musicals més esperats de l’òpera hi ha l’ària de Figaro Non più andrai, una divertida burla dirigida al jove Cherubino; la cèlebre Non so più cosa son, que expressa la confusió dels primers sentiments amorosos; o Voi che sapete, una de les melodies més delicades i emocionants de tota la producció mozartiana.

►També destaca Dove sono, la gran ària de la Comtessa, una pàgina de profunda càrrega emocional en què el personatge recorda amb nostàlgia els temps feliços del seu matrimoni.

►Una revista especial per descobrir els secrets de la producció

►Coincidint amb aquesta estrena, el Liceu editarà una revista especial de tirada limitada dedicada a la nova producció. La publicació, disponible a partir del 3 de juny per 10 euros, inclourà fotografies inèdites del procés creatiu, esbossos de vestuari i continguts exclusius sobre l’univers visual ideat per Marta Pazos.

►Editada en català i castellà, amb traduccions a l’anglès, la revista es podrà adquirir a la botiga del vestíbul del teatre durant els dies de representació.

►Amb aquesta nova producció, el Gran Teatre del Liceu recupera una de les grans joies del repertori operístic universal i ho fa amb una proposta escènica innovadora que reivindica la vigència, la modernitat i la força teatral de l’obra de Mozart.