Lorenzo Da Ponte, llibretista de Mozart en la seva famosa Trilogia (Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte), va tenir una vida de novel·la: viatger, director del Nou Teatre Italià de la cort de Viena, professor d’italià a Londres i amic de Casanova (al qual va tenir molt present en la caracterització del Don Giovanni), va acabar com a professor a la Universitat de Columbia de Nova York, on va morir.

D’altra banda, Beaumarchais, amb una personalitat extraordinària, comparteix amb Da Ponte una vida plena d’aventures: va ser rellotger, inventor, dramaturg, professor de piano de les filles de Louis XV, espia, diplomàtic, editor, horticultor i revolucionari. Beaumarchais va trigar molt a poder publicar Figaro o La folle journée, censurada i obstaculitzada pel mateix rei per la dura crítica social que posava el punt de mira en l’arrogància de la classe dominant: l’aristocràcia just abans de la Revolució francesa. L’obra mostra l’antagonisme social entre classes, amo-criat, i defensa la superioritat moral de la base de la societat i encoratja a una revolta.