►Del 26 de febrer al 23 de març de 2025.

►Amb direcció escènica de Gemma Sangerman, direcció musical de Joel Riu, dramatúrgia de Jaume Viñas.

►Amb Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Franch i Joan Sáez.

►Sinopsi

►Versió lliure de Les noces de Fígaro.

►Hores abans de les núpcies, la jove parella Fígaro i Susanna es veu immersa en un entramat d’embolics que farà trontollar la seva unió. La il·lusió, els nervis i la joia prèvia a l’enllaç es transformaran en una frenètica farsa esbojarrada on l’explosió de riure s’encomanarà al públic, als personatges i, fins i tot, als intèrprets! Ningú s’escaparà dels riures d’aquesta diada boja contextualitzada a la Catalunya urbanita i acollidora dels anys seixanta, quan la pantalla petita va arribar a cada llar i Massiel era l’esperança de situar Espanya al mapa Eurovisiu.

►El clàssic de Beaumarchais reviscut i readaptat, i amb les melodies màgicament versionades de Mozart, el primer rockstar.

►Una producció d’Epidèmia Teatre. Projecte en creació a la Nau Ivanow.

►Guateque parteix de l’estima i la nostàlgia que desperten les comèdies d’abans, i l’admiració i el respecte pel material líric que tant ha popularitzat la història de Fígaro. Pensem que els clàssics s’han de reinterpretar i, fins i tot, reescriure. Com diu Katie Mitchell, “una cultura sana ha d’enfrontar-se els clàssics com si s’haguessin escrit avui dia”. Per això ens prenem moltes llicències a l’hora de barrejar gèneres i estils interpretatius i musicals.

►Les noces de Fígaro és la famosíssima òpera bufa de Wolfgang Amadeus Mozart estrenada el 1786 i considerada una de les millors òperes de tots els temps. El llibret es basa en la comèdia que Pierre de Beaumarchais havia escrit l’any 1778 i que no va poder estrenar fins al 1784 a causa de la censura. El text és una autèntica comèdia d’embolics, corredisses, entrades i sortides, i lluita de classes.

►A Catalunya, la versió teatral es va estrenar al Teatre de l’Aliança del Poble Nou de Barcelona el 1967, amb direcció i traducció de Francesc Nel·lo. El Teatre Lliure en va fer l’aplaudit muntatge de Fabià Puigserver el 1989, i una reposició el 2016 sota la direcció de Lluís Homar.