►Després de l’èxit aconseguit amb “Per si no ens tornem a veure” el 2017 i “Tot el que no ens vam dir” al 2018, arriba el moment de tancar aquesta Trilogia de l’amor creada i dirigida per Alícia Serrat amb el seu nou musical, “El temps que no tindrem”.

►Produïts per Daniel Anglès, cadascun d’aquests tres musicals parla sobre l’amor des d’una perspectiva diferent.  Amb el mateix equip creatiu que l’ha acompanyat en les dues propostes anteriors, Alícia Serrat no només estrenarà el seu tercer musical consecutiu en tres anys, sinó que aquest es presentarà al mateix temps que es reposen els dos títols anteriors. Així, el públic tindrà la possibilitat de veure els tres espectacles durant les mateixes setmanes.

►El primer és una carta d’amor a l’enamorament. Amb música de Marc Sambola, Per si no ens tornem a veure, ens parla del fill vermell que ens uneix. Jugant a un joc de màscares, prínceps i princeses, és una medicina que et fa creure en l’amor.

►El segon, amb música de Miquel Tejada, ens parla dels amors que fan mal. Tot el que no ens vam dir ens fa viatjar als 90, on uns joves estudiants intenten respondre les preguntes d’un treball de filosofia mentre aprenen a estimar.

►Aquesta temporada, es tanca el cercle amb El temps que no tindrem amb música de Dani Campos. Una declaració d’amor a la vida que ens portarà al primer dels amors que sentim, l’amor de la família.

►Seguint la mateixa línia, aquest tercer musical és proper i íntim amb dos personatges, l’actriu Mariona Castillo i l’actor Joan Mas. Un espectacle amb música i llibret originals, senzill i fresc però amb gran complexitat musical i vocal, que es podrà veure del 25 d’abril al 26 de maig, coincidint en cartell amb Per si no ens tornem a veure i Tot el que no ens vam dir.

►SINOPSI EL TEMPS QUE NO TINDREM

► “Potser la vida hauria de venir amb un pròleg, com als llibres. Un pròleg que d’alguna manera ens prepari per a tot el que vindrà. No en sabríem el final, perquè algunes històries és millor no saber com acaben, però podríem decidir si val la pena seguir llegint o no”

►Amb la perspectiva de qui mira enrere des de certa enyorança, el protagonista, l’Eduard Marquès, escriu, a cavall entre la realitat i la ficció, una declaració d’amor a la seva infància, a la seva família.