►Del 13 de juny al 8 de juliol Virgínia Martínez amb els arranjaments i la direcció musical de Dani Campos, la dramatúrgia i direcció escènica de Xavi Casan presentaran al Maldà “Strange fruit”.

►Al piano i les veus s’alternaran Dani Campos i Gerard Alonso.

►La selecció musical: ha anat a càrrec de Virgínia Martínez, Dani Campos, Xavi Casan.
El vestuari és de la Maria Albadalejo i la Il·luminació: Adrià Aubert, Xavi Casan.

►Virginia Martínez, nominada als Premis Butaca per Germans de Sang i Close To Liza, ens proposa una reflexió individual, racial, política i de gènere a través de les cançons que durant dècades han interpretat les dones afroamericanes (un col·lectiu que sempre ha sabut descriure amb precisió l’essència de la seva ànima). A escena estarà acompanyada per la veu i el piano del Dani Campos que també signa la direcció musical de l’espectacle. El repertori inclou molts estils: des de gospel, passant pel soul o el blues, fins al teatre musical i al pop-rock. Escoltarem composicions de George Gershwin, Duke Ellington, Jerome Kern, Nina Simone, Otis Reding o Xavier Montsalvatge. Cançons que han estat cantades i versionades per Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Ethel Waters, Shirley Verrett, Eartha Kitt, Lena Horne, Nina Simone, Aretha Franklin oTina Turner. Strange Fruit inclou l’estrena en català de 14 d’aquestes cançons adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó i Roser Batalla.

►L’estranya fruita, que dona nom a l’espectacle, és el títol d’una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d’un poema escrit l’any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d’afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. El mateix autor és el compositor d’aquesta la música que al 1939 va ser enregistrada per primer cop per Billie Holiday.

►A partir del 1865, després de la Guerra Civil dels Estats Units, es proclamar l’abolició de l’esclavitud. Poc després La Cort Suprema dels Estats Units va aprovar la segregació racial sota una màxima: “Separats, però iguals”, tot i que a la pràctica no era freqüent que mai fossin iguals. Segons les conservadores estimacions del Tuskegee Institute, entre el 1889 i el 1940, es linxar a 2.833 persones i el 90% d’aquestes es van fer als estats del sud (quatre cinquenes parts d’aquestes persones eren afroamericanes). Segons paraules d’Emmet Till (un noi de 14 anys que va ser assassinat per intimar amb una dona blanca): “Ho fan per a que els negres no ens insubordinem”. L’any 1939 es van produir tres linxaments i una enquesta als estats del sud va mostrar que 6 de cada 10 blancs aprovaven aquestes pràctiques. Strange Fruit és una peça musical de l’any 1939 que interpreta la coneguda cantant afroamericana Billie Holiday. Escrita per Abel Meeropol, la cançó es va convertir en un símbol en contra dels linxaments i un dels primers lemes del moviment pels drets civils dels afroamericans. La cançó ens parla del cos d’un negre que penja d’un arbre. La lletra obté la seva força emocional confrontant una imatge bucòlica del sud amb la realitat dels linxaments. A la segona estrofa, per exemple, es diu: “Pastoral escena del galant sud / els ulls voluminosos, la boca torta / l’aroma de les magnòlies, dolç i fresc / i de sobte l’olor de la carn cremada”. La mateix Billie Holiday va patir situacions molt dures a causa del racisme i la segregació racial. Als 24 anys mentre s’iniciava al Cafè Society (el primer local de jazz de Nova York que va començar servir a iguals a negres i bancs), es va hostatjar a un hotel Abraham Lincoln de la ciutat i a ser obligada a fer utilitzar el muntacàrregues enlloc de l’ascensor. Un altre greu episodi va ser la mort del seu pare l’any 1937: tots els hospitals es van negar a tractar-lo perquè era afroamericà, ella mateixa va dir: “No l’ha matat la pneumònia, l’ha matat Dallas”.

►La cançó es va convertir en un clàssic de Holiday, de fet amb aquesta cançó es va donar a conèixer al món. La seva imatge pública anava lligada a la cançó: ja no era només una dona que seduïa al públic, era una dona capaç de convulsionar-lo.

►És una producció de El Maldà.