► “Tick, tick … BOOM!” De Jonathan Larson s’estrena al Teatre Gaudi de Barcelona el 29 de Novembre.

►Xavi Duch serà Jon, Lu Fabrés serà Susan i Marc Pociello serà Mike. Amb Joan Comaposada al piano, Cristina Aguilella al baix, Pau Mas a la Guitarra, Berenguer Aina a la bateria, Kiko Valón a la guitarra Jordi Sanchez al baix i Joel Signes al piano.

►Ferran Guiu serà el director de l’espectacle, Joan Comaposada el director musical i l’adaptació al català serà de Marc Gómez.

★L’obra i la seva història:
►Tick, tick… boom!, explica la història autobiogràfica de Jonathan Larson (Jon al text) que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove de Nova York es troba en un gran dilema prop de complir els trenta anys, amoïnat per prendre la decisió correcta respecte a la direcció que ha d’agafar la seva vida.

►Tot i que l’espectacle és original de Larson, presenta algunes diferències i similituds amb Company, obra escrita pel seu ídol i mentor, Stephen Sondheim. Tanmateix, el tret de Larson és evident, i a través d’una senzilla anècdota ens porta al seu món, un món cruel, ple d’imperfeccions i molt real, que reflecteix la Nova York dels anys ’90.

►Tick, tick… boom!, s’estrenà i fou produïda per l’Off-off Broadway el 1990 al teatre “Second Stage” i al “New York Theatre Workshop” el novembre del 1991. Llavors s’anomenà 30/90 un monòleg rock i fragments de Supèrbia, una obra futurista que van tenir en compte en el monòleg, ambdues amb una fórmula teatral innovadora en aquells temps.

►Després de la mort de Larson el 1996, la productora “Victoria Leacock” sol·licità David Auburn (autor i guanyador del premi Pulitzer per Proof) que reconfigurés l’obra, convertint-lo d’un monòleg a un espectacle de tres actors en escena. En aquest sentit, l’estructura és curiosa i creativa, car només un actor interpreta Jon durant tot el show, mentre que els altres dos interpreten un nombre més gran de personatges.

►Musicalment, la seva base està al rock, però hi presenta des de balades fins música country, “Tick, tick… boom!” mostra les frustracions, sentiments, pors i percepcions del jove compositor i que qualsevol proper que es trobi o hagi passat per etapes de transició en la seva vida podrà identificar-s’hi.

★L’autor:
►Jonathan Larson va néixer el 4 de febrer de 1960 a White Plains, un barri residencial de classe mitjana a cinquanta quilòmetres al nord de Nova York, en una jueva liberal.

►Després de l’institut va rebre una beca per estudiar interpretació a la universitat Adelphi (Long Island), tot i que allà el mateix Stephen Sondheim, compositor que admirava, el va convèncer per focalitzar-se més en la composició de cançons.

►Un cop graduat, va anar a viure a Nova York. Durant nou anys i mig, Larson va fer de cambrer al Moondance Diner amb un sou que amb prou feines li permetia pagar el lloguer, però que alhora li proporcionava la tranquil·litat de poder compondre els seus projectes. Desenvolupant un estil propi, influenciat sobretot per Elton John, Billy Joel, el mateix Sondheim i el musical Jesucrist Superstar, Jonathan Larson va aconseguir estrenar algunes de les seves obres en teatres independents (Superbia; Tick, tick… BOOM!) i va compondre cançons per a programes de televisió.

►La primavera del 1989 el dramaturg Billy Aronson es va posar en contacte amb Larson per proposar-li un projecte: actualitzar en forma de musical l’òpera de Puccini La Bohème. Tots dos van perfilar i desenvolupar Rent, però per diferències conceptualsi per l’estrena de Tick, tick…BOOM!, van aparcar la idea.

►El 1991, amb el permís d’Aronson, Jonathan agafa el projecte de RENT en solitari. Rent tenia data per a la primera prèvia a l’Off-Broadway: el 25 de gener de 1996.

►El 21 de gener Larson es va desmaiar mentre assajaven i, després de diversos episodis semblants als quals els metges van donar poca importància, la nit del 24 al 25, després de l’últim assaig general, Larson va morir d’una dissecció aòrtica causada per una síndrome de Marfan que no li havia estat diagnosticada.