►El Liceu obre les portes de la temporada del seu 175è aniversari dedicada al paradís amb una de les obres més representatives del tàndem Richard Strauss i Von Hofmannsthal , Ariadne auf Naxos, que estarà a l’escenari del Gran Teatre del 22 de setembre al 4 d’octubre, gairebé dinou anys després de la darrera representació, el 2002. En aquesta ocasió s’ha programat una exitosa proposta de Katie Mitchell estrenada el 2018 al prestigiós Festival d’Aix-en-Provence, coproduïda conjuntament amb el Liceu, el Théâtre des Champs- Élysées, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Finnish National Opera & Ballet i Royal Danish Oper.

►Per a R.Strauss i Von Hofmannsthal, la intenció primera d’Ariadne passava per reunir de nou en l’òpera dues tradicions que s’havien separat a la fi del segle xvii: la seriosa i la bufa. També era una manera de posar el gènere mateix davant d’un mirall deformant: el gran entreteniment burgès de finals del canvi de segle, que havia perdut qualsevol tipus de sentit de l’humor, podia tornar fugaçment a un temps en el qual havia estat popular, divertit i sense prejudicis. D’aquesta manera, Ariadne auf Naxos parteix de la base que l’òpera és l’art de totes les arts, fins al punt d’incloure les seves expressions més frívoles i lleugeres.

►L’Ariadne auf Naxos de Katie Mitchell, la reputada directora teatral, planteja la història de l’home més ric de Viena, que ha encarregat una òpera seria a un jove compositor, a més de convidar-hi un grup d’actors de la commedia dell’arte. Mentre demana que actuïn tots a la vegada, la frívola Zerbinetta intenta convèncer la tràgica Ariadne que els homes són tots iguals i fins i tot intercanviables, posant en el punt de mira qüestions relacionades amb la fidelitat, la sexualitat i la presentació pública d’homes i dones. En aquest aspecte, la directora introdueix un matís interessant en el personatge d’Ariadne, ja que no només és abandonada per Teseu a Naxos, sinó que també està embarassada. Durant la representació, en la qual Ariadne lluita contra el desig de morir, també s’apunten qüestions sobre l’avortament, la vida i la mort, que queden resoltes en els minuts finals, quan finalment dona a llum. Aquest nadó, símbol de la vida nova, és també un resum moral de l’òpera: la creació és el producte del conflicte entre oposats, de la barreja i de la confusió, no hi ha formes pures, sinó que la vida, com l’art, és un laboratori d’idees i opcions en el qual tot és possible, i correspon al públic decidir què prefereix: si el camí rígid de la tradició, el camí conflictiu de la subversió o la via intermèdia en la qual història i futur van de bracet.

►La direcció musical també queda en bones mans: durant l’última dècada, Josep Pons ha baixat al fossat del Liceu per dirigir, fonamentalment, òperes wagnerianes i del repertori tardorromàntic, així com el cànon de Mozart. El mestre també farà seva la síntesi entre aquestes dues tradicions austrogermàniques que Strauss va buscar en Ariadne, que necessiten tant de detall i atenció en els passatges de força com en els més lírics.

►Ariadne auf Naxos requereix un alt nivell vocal per acarar una partitura exigent, que prendrà vida amb un elenc de luxe que encapçalen Miina-Liisa Värelä i Johanni van Oostrum, dues Ariadnes que donaran vida a un paper d’una irresistible potència wagneriana. Un dels altres rols més exigents de l’obra és Zerbinetta, una coloratura que desafia la llei de la gravetat. L’obra comptarà amb dues grans veus: la donostiarra Elena Sancho Pereg —que va guanyar el premi Opernwelt a la millor jove de la temporada 2015/2016 precisament amb aquest rol— i la tarragonina Sara Blanch. En el paper del Tenor/Bacchus trobem dos cantants en plena maduresa, prou experimentats per rendir al més alt nivell en un rol breu però molt exigent: l’austríac Nikolai Schukoff i David Pomperoy, tots dos especialitzats en herois wagnerians. Ariadne auf Naxos és, en certa manera, una òpera sense protagonistes clars: per entendre el seu desenvolupament i la seva intenció ens resulten tan importants papers secundaris com les tres nimfes que acompanyen Ariadne a la seva presó de Naxos -Núria Vilà, Sonia de Munck i Anaïs Masllorens—, el mestre de dansa o el compositor —José Antonio López i el doble cast de Samantha Hankey i Paula Murrihy—, que representen les dues maneres, la seriosa i la còmica, d’entendre l’òpera.

►Argument

►L’home més ric de Viena ha organitzat una vetllada especial a casa seva; abans que la nit conclogui amb un espectacle de pirotècnia, al saló s’hi representaran dues obres: una peça humorística de l’estil commedia dell’arte i Ariadne auf Naxos, una òpera seriosa segons la tradició del segle xviii. El contrast, ara bé, crea tensió i hostilitat entre les dues companyies, perquè es tracta de dos estils de teatre musical que van sorgir alhora, però que, amb el pas dels segles, s’han anat distanciant. La companyia d’òpera seriosa no vol barrejar-se amb l’altra, a la qual titlla de vulgar, i així comencen els frecs i els menyspreus. Això no obstant, tots dos repartiments hauran de trobar un punt en comú, perquè l’home més ric de Viena decideix a última hora que les dues obres es representaran alhora, perquè necessita que tot acabi abans que comencin els focs artificials.

►LiceUnder35

►El Liceu programa una funció LiceUnder35 de l’òpera Ariadne auf Naxos de R.Strauss el 23 de setembre a les 19h amb un excel·lent repartiment format per Johanni van Oostrum com a Ariadne,

►Sara Blanch com a Zerbinetta, entre d’altres. El director Josep Pons serà l’encarregat de donar vida a la partitura de Strauss amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Les entrades a la venda estaran disponibles a partir del 8 de setembre a un preu únic de 20€.

►Mesures de seguretat

►El Gran Teatre del Liceu ha vetllat des de l’inici de la pandèmia per una cultura segura a dalt i a baix de l’escenari, articulant mesures per a públic i artistes que garanteixin la correcta execució de les restriccions decretades per les autoritats, així com el protocol desenvolupat pel propi Teatre validat pel Procicat i que s’actualitza segons l’evolució de la situació sanitària.

►D’acord amb la normativa vigent, el Gran Teatre del Liceu continua amb un màxim d’un 70% del seu aforament. A més, el Liceu finalment s’ha vist obligat a reubicar els seus abonats i compradors individuals per a les funcions d’Ariadne auf Naxos per tal de mantenir una butaca de separació entre grups bombolla assegurant així a distància de seguretat obligatòria que exigeixen les autoritats sanitàries.

►Per preservar la seguretat, el Liceu manté la resta de mesures del seu protocol: ús obligatori de la mascareta, dispensadors de gel hidroalcohòlic distribuïts per tot el Teatre, entrada i sortida esglaonada per evitar aglomeracions, desinfecció i ventilació diària de l’edifici, entre d’altres. Els programes de mà i fulls de repartiment continuaran sent gratuïts i descarregables per evitar possibles contagis amb objectes.

►El Liceu ha renovat la certificació ‘Global Safe Site’ de Bureau Veritas, que valida la correcta implementació de les mesures de seguretat i prevenció enfront de la COVID-19.